Minerals: Definició, Propietats i Aplicacions Industrials

Què Són els Minerals? Definició i Composició

Els minerals són sòlids formats per la combinació química dels elements que hi ha a l'escorça terrestre. Les roques estan constituïdes per minerals.

Per exemple, el carboni, el calci i l'oxigen es combinen i formen un mineral anomenat calcita, en què el 12% del pes del mineral correspon a carboni; el 40%, a calci, i el 48% restant, a oxigen.

Condicions per ser Considerat un Mineral

Perquè una substància sigui considerada un mineral, ha de complir les següents característiques:

• Ser sòlid. Els líquids i els gasos no són minerals.
• Ser natural. Les substàncies creades artificialment als laboratoris no són minerals.
• Tenir un origen inorgànic. Les substàncies produïdes pels éssers vius, com per exemple el sucre, no són minerals.
• Tenir una composició química homogènia. Això vol dir que totes les parts del mineral han d'estar formades per la mateixa substància. El mineral anomenat calcita està compost, únicament, per carbonat de calci.
• Tenir una estructura interna ordenada (cristal·lina), tot i que hi ha excepcions.

Classificació Segons l'Estructura

• Els minerals amorfes. Són minerals els components dels quals estan desordenats, com l'àgata.
• Els minerals cristal·litzats. Són minerals els components dels quals estan disposats de manera ordenada, fet que produeix una matèria cristal·lina.

Minerals Cristal·litzats Importants

• Quars. És el mineral més característic de les roques granítiques. És molt dur i no s'altera amb l'aigua, cosa que fa que també sigui molt abundant als sediments arenosos dels rius.
• Els feldspats. Formen part de moltes roques de l'escorça terrestre, com el granit i el basalt. El més conegut és el feldspat ortosa.
• Les miques. Són abundants en roques com el granit i els esquists. Les més habituals són la mica blanca o moscovita i la mica negra o biotita.

Propietats Físiques per Identificar Minerals

La identificació dels minerals es basa en l'observació de diverses propietats:

• El color. És el tipus de llum que reflecteix el mineral quan és il·luminat amb llum blanca. De vegades, el color que presenta a les superfícies exposades a l'exterior és diferent del de les superfícies que no hi han estat exposades.
• La lluïssor. És la manera en què el mineral reflecteix la llum. La lluïssor pot ser metàl·lica, si el reflex és semblant al d'una superfície de metall; vítria, si és semblant al del vidre; greixosa, com el d'una superfície untada; mat, si té un aspecte apagat i sense lluïssor; etc.
• La duresa. És la resistència a ser ratllat. El guix es ratlla amb l'ungla, mentre que per ratllar la calcita cal un objecte metàl·lic. El diamant és el mineral més dur i tan sols es ratlla amb un altre diamant.
• El color de la ratlla. És el color del polsim que es produeix quan es ratlla un mineral, que no sempre coincideix amb el de la superfície del mineral. També es pot veure com el color que deixa si el freguem amb una superfície de porcellana.
• L'exfoliació. És la propietat de fracturar-se en fragments que conserven cares planes. La mica s'exfolia en làmines, i la galena, en cubs.

Aplicacions i Usos dels Minerals

Els minerals tenen un paper fonamental en nombroses activitats humanes:

• Obtenció de metalls. El plom s'obté de la galena; el zinc s'obté de l'esfalerita, i el mercuri, del cinabri. El ferro s'obté de diversos òxids, com l'hematites i la magnetita.
• Indústries ceràmiques. Els minerals de les argiles s'utilitzen per fabricar tota mena de ceràmiques, vaixelles, maons, rajoles, etc.
• Elaboració de materials. El guix i l'escaiola que se n'obté s'utilitzen en la construcció; la calcita s'usa per elaborar ciment; amb el quars es fabrica vidre; etc.
• Joieria. L'or, la plata, el platí i les pedres precioses, com per exemple el diamant, el rubí, la maragda o el safir, s'utilitzen en joieria.

Altres usos inclouen:

• Per joieria, ex. Diamant.
• Per alimentació, ex. Calci.
• Per fertilitzants, ex. Apatita.
• Per fer vidre: quarsita (derivats del petroli i carbó).
• Fabricar materials (guix) i fer productes químics.
• Pirita: per a l'àcid sulfúric.
• Baritina: per a pintures.