Mill i Epicur: Ètica, Felicitat i Llibertat Civil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en con un tamaño de 2,58 KB

Relació entre Mill i Epicur

Per a ambdós, la finalitat de l’ètica i el centre de la seva reflexió és la recerca de la felicitat. Ambdós entenen la felicitat com a plaer i absència de dolor.

Epicur, però, parla d’una felicitat individual, centrada en un mateix. En canvi, Stuart Mill parla d’una felicitat que només pot ser meva si és alhora també per als altres, ja que només es materialitza en l’àmbit del conviure.

"Sobre la llibertat": Tema i objecte d’assaig

El tema és la llibertat civil o social, o sia la naturalesa i els límits del poder que la societat pot legítimament exercir sobre l’individu.

L’objecte és l’establiment d’un principi molt simple que pugui regular absolutament els tractes de la societat amb l’individu per la via de la compulsió i el control.

Definicions de llibertat

  • Lliure albir: Categoria ètico-religiosa, lligada a la voluntat, i oposada al determinisme (doctrina que afirma que tot està ja establert per endavant).
  • Llibertat civil: Categoria sociopolítica lligada a l’àmbit de l’esfera privada, i oposada a la coacció social.

Dels límits de l’autoritat de la societat sobre l’individu

El gran tema de la convivència humana és el límit en el qual hem d’atenir-nos en el nostre tracte mutu. És per això que cal trobar un principi simple que permeti regir absolutament les relacions de la societat amb l’individu en allò que tinguin de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de l’opinió pública.

De fet, quan parlem de llibertat social o civil, fem referència a la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l’individu. La qüestió pràctica de col·locar el límit, de com fer l’ajustament exacte entre la independència individual i la intervenció social és, per tant, la qüestió fonamental.

El principi de protecció

L’únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individual o col·lectivament, s’entremeti en la llibertat d’acció de qualsevol dels seus membres, és la pròpia protecció. L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és per evitar que faci mal a d'altres.

Entradas relacionadas: