Migracions: Causes, Conseqüències i Realitat a Espanya

Causes i conseqüències dels moviments migratoris

CAUSES:

- Causes demogràfiques i econòmiques: Són dues de les raons més freqüents de l'emigració. L'augment de població sense la creació en paralel de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos, mentre que potser en un altre país hi ha necessitat de mà d'obra.

- Causes relacionades amb catàstrofes naturals: Els terratrèmols, la desertització, les pestes i les sequeres prolongades causen inseguretat a la població o perpetuen males collites.

- Causes polítiques: Les guerres, les persecucions i els exilis forçats provoquen que la gent emigri.

- Causes socioculturals: Poden ser molt diverses. El desig de viure en estats més democràtics quan al país d'origen hi ha una dictadura o l'atractiu que exerceix un lloc.

CONSEQÜÈNCIES

- Per al país d'origen: L'emigració redueix el problema de falta de feina, rebaixa la pressió social i ajorna problemes urgents, però alhora suposa la pèrdua de força de treball i de les persones més dinàmiques i amb iniciativa, i provoca l'envelliment de la població i el despoblament del territori.

- Per al país de destinació: L'arribada d'onades d'immigrants pot crear conflictes laborals, degradació d'habitatges a la perifèria i al centre urbà i problemes d'acceptació per una part de la societat. D'altra banda, l'aportació que pot considerar l'emigració per al desenvolupament econòmic i per a la diversitat cultural del país d'acollida.

- Per a la persona emigrant: Comporta decidir qüestions importants sense garantia ni seguretat: prendre la decisió de marxar, decidir el lloc de destinació, adaptar-se al nou medi, veure quin paper pot desenvolupar en la nova societat i fer front als problemes de la llengua, la cultura i la identitat.

Les migracions exteriors

Les migracions sud-nord a Europa es van iniciar al 1950 i van ser moviments de mà d'obra primer italiana i després espanyola. Per a Espanya, el moment de màxima expansió de l'emigració a Europa va tenir lloc entre el 1950 i el 1973. Aquesta elevada migració exterior va estar provocada pel fort creixement econòmic d'alguns països europeus després de la posada en marxa del pla Marshall i la creació del mercat comú, així com per la situació desfavorable a Espanya. L'emigració a Europa procedia de totes les regions d'Espanya, especialment d'Andalusia i Galícia. Era emigració amb un contracte de treball temporal, encara que molts es van quedar als països de destinació. Els països receptors dels espanyols van ser França, Alemanya i Suïssa, que van veure que l'immigració els proporcionava mà d'obra barata i poc conflictiva que, a més, no calia contractar definitivament, sinó només de manera temporal.

Conseqüències de les migracions exteriors

Per a Espanya, la emigració exterior a Europa va tenir diverses conseqüències:

- Punt de vista demogràfic:

• Disminució de població
• Disminució de la pressió social i econòmica que representaven tantes persones joves sense feina

- Punt de vista econòmic:

• Va representar una entrada de divises important per les remeses de diners que els treballadors enviaven a les seves famílies.

- Punt de vista social:

• Desarrelament de milers de persones dels seus llocs d'origen, als quals s'hi van afegir unes condicions de vida i de treball difícils al lloc de destinació.

Espanya, un país d'immigrants

A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va transformar Espanya de país tradicionalment emigrant a país receptor d'immigració. Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:

- Persones jubilades procedents de l'Europa central i del nord: Persones que s'estableixen definitivament a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, atretes per un clima suau i per un entorn agradable envoltat de bons serveis. Aquest sector no troba cap dificultat per instal·lar-se al nostre país.

- Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura: Aquest grup de població està format per persones que procedeixen majoritàriament de la UE, vénen a Espanya per qüestions laborals o perquè aquí troben una qualitat de vida millor. En aquest sector s'inclouen els càrrecs directius, tècnics, esportistes, estudiants, etc.

- Refugiats polítics: Persones que per motius polítics han hagut de fugir del seu país i també persones que han abandonat el seu lloc d'origen per causa de conflictes armats, violència generalitzada o raons de seguretat personal.

- Emigrants procedents de països pobres: És el grup més nombros de la immigració que arriba a Espanya actualment. El formen homes, dones i nens procedents de diversos països d'Àfrica, Amèrica Llatina, Europa de l'Est i Àsia, que venen a buscar feina i unes condicions de vida més dignes.

La UE i l'Estat espanyol porten a terme un procés de regulació per controlar l'entrada d'aquests immigrants, que troben moltes dificultats i limitacions per obtenir el permís d'immigració i de treball.

Població estrangera a Espanya

L'increment de població més gran que hi ha hagut va ser des de l'any 2004. En un any, la població espanyola va augmentar de 863.000 habitants, més del doble del creixement de l'any anterior. Aquest creixement es degut fonamentalment a la població estrangera, ja que 8 de cada 10 nous ciutadans van néixer fora d'Espanya.

Des de l'any 2000, Espanya ha estat el segon país del món que ha rebut un nombre més alt d'immigrants després dels EUA.

Analitzant per sexe i edat la població estrangera que resideix a Espanya i comparant-la amb l'espanyola, s'observa que la relació entre sexes continua pràcticament equilibrada. Si comparem l'edat, les diferències són notables: un 63% de la població immigrada té entre 16 i 44 anys, mentre que els més grans de 65 anys amb prou feines representen un 5%. En el cas de la població espanyola, la que té entre 16 i 44 anys representa un 44,6% i els més grans de 65 anys, un 16,6%.

Pel que fa a la composició per països, actualment hi ha a Espanya un predomini destacat de persones originàries de Romania i Bulgària des que l'any 2007 aquests països es van incorporar a la UE. També és molt significatiu per raons de proximitat el pes de la immigració d'origen marroquí i també de l'Amèrica Llatina com Ecuador, Colòmbia i Bolívia.

Espanya necessita immigrants

Segons estudis fonamentals, la immigració s'ha de considerar un fet positiu des del punt de vista econòmic, demogràfic i cultural:

- Pla econòmic: La immigració beneficia al país d'acollida ja que aporta una mà d'obra jove i disposada a fer les feines més diverses a l'agricultura, la construcció, l'hostaleria, etc. Això reactiva el mercat laboral intern. A més, que paguen impostos afavoreixen la revitalització del comerç interior i del mercat de l'habitatge.

- Pla demogràfic: L'arribada d'immigració estrangera ha contribuït a l'augment de la població en un país com Espanya que des de la dècada del 1990 ha tingut taxes de natalitat molt baixes.

- Pla cultural: L'immigració suposa el contacte amb les cultures de països molt diversos, i la possibilitat, per tant, de conèixer altres maneres d'interpretar el món, la música, la gastronomia... La diversitat cultural representa una riquesa que pot ser contemplada des de la interculturalitat o bé des de la multiculturalitat.

Reagrupament familiar

És un dret bàsic que els immigrants puguin viure en família. A Espanya uns 688.000 menors de 16 anys, fills d'immigrants, resideixen al seu país d'origen (segons una enquesta) i el 81% dels enquestats tenen intenció de portar la seva família a Espanya. Aquesta integració familiar s'haurà de fer de manera esglaonada perquè causarà desajustos en l'oferta de les places escolars, demanarà més serveis de sanitat... però també representarà un rejoveniment de la població espanyola. La legislació vigent estableix els tràmits i els requisits per aconseguir de manera oficial el reagrupament familiar. Els estrangers legalment residents a Espanya poden demanar portar els seus familiars al cap d'un any de permanència al territori.

El dret d'asil.

El dret d'asil va ser reconegut en dos documents de l'ONU: la Convenció de Ginebra del 1951 i el Protocol del 1967, que obliguen a l'admissió de les persones que pateixen persecució i n'estableixen els drets i els deures.

Procedència de la població estrangera

Entre les principals nacionalitats estrangeres a Catalunya destaquen les següents:

- Col·lectiu marroquí que representen més del 24% de la població estrangera.

- De la UE hi ha dos grups ben diferenciats:

- El cas de Romania i Bulgària que s'han integrat últimament a la UE i es beneficien del dret de lliure circulació.

- Països rics d'on provenen directius d'empreses, especialistes qualificats, etc. S'inclouen en aquest grup els jubilats que trien la costa mediterrània com a residència.

- D'Amèrica Llatina els capdavanters són els equatorians seguits dels bolivians i els colombians.

Composició de la població estrangera

- L'edat de la població estrangera presenta una mitjana de 30'5 anys. Els adults joves, en edat de treballar, són el grup més nombros. Això comporta un paper rejovenidor. El sexe de la població estrangera està bastant equilibrat tot i que hi ha desequilibris en funció de la nacionalitat. La marroquina, 61%, té una presència masculina més alta. Mentre que l'equatoriana, 53%, i la boliviana, 57%, són predominantment femenines.

Distribució territorial dels residents estrangers

- L'àrea metropolitana: Hi ha molta concentració concretament a les grans ciutats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Com ara la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i de Badalona.

- El litoral: La concentració en les poblacions de la línia de la costa respon a l'oferta en sectors com l'hostaleria i la restauració, a més de la construcció.

- Zones de muntanya: A algunes comarques pirinenques que destaquen per l'activitat turística, hi resideixen molts estrangers.

- Capitals de comarca: Hi resideix un gran nombre d'estrangers que treballen en les activitats relacionades sobretot en l'agricultura, la ramaderia i la pesca.

La diversitat de la població estrangera tendeix a ser elevada tot i que els immigrants de la mateixa procedència solen concretar-se en llocs determinats.