Microrelleu cutani i òrgan cutani: capes, cèl·lules i annexos de la pell

Biología8,54 KB

Microrelleu cutani i òrgan cutani

1. Què és el microrelleu cutani? Anomena i explica els diferents tipus.

El microrelleu cutani és el conjunt de petites marques, línies i irregularitats que hi ha a la superfície de la pell.

  • Línies de flexió: plecs que es formen quan doblegem parts del cos, com els dits o els colzes.
  • Línies de tensió: línies que depenen de com estan col·locades les fibres de la dermis.
  • Empremtes digitals: dibuixos de línies elevades i solcs que tenim a les puntes dels dits.
  • Porus cutanis: petits forats de la pell per on s’allibera la suor o el sèu.

2. Defineix l’òrgan cutani.

L’òrgan cutani està format per la pell i els seus annexos, com el pèl, les ungles i les glàndules. La seva funció és protegir el cos, controlar la temperatura i captar sensacions.

3. Capes de la pell

  • Epidermis: teixit epitelial estratificat queratinitzat.
  • Dermis: teixit conjuntiu.
  • Hipodermis: teixit conjuntiu i teixit adipós.

4. Característiques de l’epidermis

  • És la part més superficial de la pell.
  • No disposa de vasos sanguinis.
  • Està constituïda per teixit epitelial.
  • Es renova de manera constant i actua com a barrera protectora.
  • Conté queratinòcits, melanòcits i cèl·lules de Langerhans i de Merkel.

5. Els cinc estrats de l’epidermis i les seves característiques

Ordenats des de la capa més profunda fins a la més superficial:

  • Estrat basal: és la capa més interna i s’encarrega de generar cèl·lules noves.
  • Estrat espinós: ajuda a mantenir la resistència de la pell.
  • Estrat granulós: en aquesta capa comença el procés de queratinització.
  • Estrat lúcid: és una capa transparent que es troba sobretot a les zones de pell gruixuda, com els palmells i les plantes dels peus.
  • Estrat còrni: és la capa externa i està formada per cèl·lules mortes que contenen queratina.

6. Cèl·lules de l’epidermis. Defineix-les.

  • Queratinòcits: són les cèl·lules que produeixen queratina i formen una barrera protectora.
  • Melanòcits: fabriquen melanina, que dona color a la pell i ajuda a defensar-la de la radiació ultraviolada.
  • Cèl·lules de Langerhans: intervenen en la defensa de l’organisme i reconeixen elements estranys.
  • Cèl·lules de Merkel: permeten detectar el tacte suau i la pressió lleugera.

7. La melanogènesi

La melanogènesi és el mecanisme pel qual els melanòcits produeixen melanina. Aquest pigment determina el color de la pell i contribueix a protegir-la dels efectes del sol.

8. La queratinització

La queratinització és el procés en què les cèl·lules de la pell es desplacen des de les capes profundes fins a l’exterior, acumulen queratina i acaben morint. Així es crea una capa que protegeix la pell.

9. Característiques de la dermis

  • Es troba just a sota de l’epidermis.
  • Està composta per teixit conjuntiu amb col·lagen i elastina.
  • Proporciona fermesa, flexibilitat i elasticitat a la pell.
  • Conté vasos sanguinis, nervis, receptors sensorials, fol·licles pilosos i glàndules.

10. Cèl·lules de la dermis. Defineix-les.

  • Fibroblasts: produeixen col·lagen, elastina i altres substàncies que mantenen la pell ferma i elàstica.
  • Histiòcits: ajuden a defensar la pell eliminant microorganismes i restes cel·lulars.
  • Mastòcits: alliberen substàncies que intervenen en la inflamació i en les reaccions al·lèrgiques.

11. Què és la substància fonamental?

És una substància de consistència gelatinosa que ocupa els espais entre les cèl·lules i les fibres de la dermis. Conté aigua, ajuda a conservar la hidratació i facilita el pas dels nutrients.

12. Irrigació sanguínia de la dermis

La dermis està travessada per vasos sanguinis que subministren oxigen i nutrients i retiren les substàncies de rebuig. A més, contribueixen a regular la temperatura del cos dilatant-se o contraient-se.

13. Innervació de la dermis

  • Terminacions sensitives lliures: són terminacions nervioses que permeten detectar el dolor, la temperatura, la picor i altres estímuls.
  • Terminacions motores: transmeten impulsos als músculs erectors del pèl i participen en el control de l’activitat d’algunes glàndules.

14. Característiques de l’hipodermis

  • És la capa situada sota la dermis i està formada principalment per teixit adipós i conjuntiu.
  • Emmagatzema energia en forma de greix.
  • Actua com a aïllant tèrmic i ajuda a amortir els cops.
  • Uneix la pell als teixits més profunds i facilita el seu moviment.

15. Anomena els annexos cutanis i els annexos cutanis glandulars.

Annexos cutanis còrnics:

  • Pèl: estructura formada principalment per queratina que protegeix el cos i ajuda a conservar la calor.
  • Ungles: plaques de queratina dura que protegeixen les puntes dels dits.

Annexos cutanis glandulars:

  • Glàndules sebàcies: produeixen sèu per lubricar i protegir la pell i el pèl.
  • Glàndules sudorípares: fabriquen suor i ajuden a regular la temperatura corporal.

16. Característiques del pèl

  • És una estructura formada principalment per queratina.
  • Es forma i creix dins del fol·licle pilós.
  • Protegeix el cos, ajuda a conservar la calor i participa en la percepció tàctil.
  • Té una tija, que és la part visible, i una arrel, que es troba dins la pell.

17. Defineix els conceptes següents.

  • Fol·licle pilós: és una estructura de l’epidermis que s’endinsa a la dermis i envolta l’arrel del pèl. És el lloc on es forma i creix el pèl.
  • Beines fol·liculars: són les capes que envolten l’arrel del pèl i l’ajuden a mantenir-se protegida mentre creix.
  • Glàndula sebàcia: és una glàndula que produeix sèu, una substància greixosa que lubrica la pell i el pèl i ajuda a evitar que s’assequin.
  • Múscul erector del pèl: és un petit múscul unit al fol·licle pilós que, quan es contreu, aixeca el pèl i provoca la pell de gallina.

18. Fases del creixement del pèl

  • Anàgena: etapa en què el pèl creix activament.
  • Catàgena: període de transició en què el creixement s’atura.
  • Telògena: fase de repòs en què el pèl es prepara per caure i iniciar un altre cicle.

19. Característiques de les ungles

  • Són plaques formades per queratina dura.
  • Protegeixen les puntes dels dits de les mans i dels peus.
  • Ajuden a agafar objectes i a fer moviments precisos.
  • Es formen i creixen a partir de la matriu unguial.

20. Defineix els conceptes següents.

  • Vora lliure: part de l’ungla que sobresurt més enllà de la punta del dit.
  • Lúnula: zona clara amb forma de mitja lluna que es veu a la base d’algunes ungles.
  • Estrat dorsal: capa més superficial de la làmina unguial.
  • Estrat intermedi: part central i més gruixuda de la làmina de l’ungla.
  • Estrat ventral: capa inferior de la làmina unguial.
  • Llit unguial: teixit situat sota l’ungla que li serveix de suport.
  • Plecs unguials: zones de pell que envolten els marges de l’ungla i la protegeixen.
  • Hiponiqui: teixit de pell que hi ha sota la vora lliure de l’ungla.
  • Matriu unguial: zona on es generen les cèl·lules responsables del creixement de l’ungla.
  • Cutícula: fina capa de pell adherida a la base de l’ungla que impedeix l’entrada de microorganismes.

Descargar

PDF Word HTML