Microorganismes i el Sistema Immunitari: Guia Completa

Introducció als microorganismes

Microbis o microorganismes: Són éssers vius de mida microscòpica que poden ser tant unicel·lulars com pluricel·lulars, autòtrofs o heteròtrofs, i procariotes o eucariotes. Poden dur a terme les tres funcions vitals per si sols. Es mesuren en unitats com la micra, el nanòmetre i l’àngstrom.

• Virus: No són éssers vius (no realitzen les funcions vitals) i són importants com a agents transmissors de malalties.
• Arqueus (Archaea): Organismes procariotes. ❌ Embolcall nuclear, ❌ orgànuls membranosos, ❌ mureïna a la paret cel·lular. ✅ Cromosoma circular, ✅ alguns tenen capacitat de créixer a més de 100 ºC.
• Bacteris (Bacteria): Organismes procariotes. ❌ Embolcall nuclear, ❌ orgànuls membranosos. ✅ Mureïna a la paret cel·lular, ✅ cromosoma circular. ❌ No creixen a més de 100 ºC.
• Microalgues, protozous, floridures i llevats (Eukarya): Organismes eucariotes. ✅ Embolcall nuclear, ✅ orgànuls membranosos. ❌ Mureïna a la paret cel·lular, ❌ cromosoma circular, ❌ no creixen a més de 100 ºC.

Microbiota normal: És el conjunt de microorganismes que es troben de forma habitual al cos d'individus sans.

Estructura i cicles dels virus

Estructura:

• Càpsida: Coberta de proteïnes que embolcalla i protegeix el genoma víric. Aquest pot ser una o més molècules de DNA o RNA (mai les dues alhora), tant lineal com circular, d’una sola cadena o de dues. El conjunt entre genoma i càpsida s’anomena nucleocàpsida.
• Coberta membranosa: Embolcall que envolta la nucleocàpsida. Es compon d’una doble capa lipídica. Les proteïnes víriques que en sobresurten detecten les cèl·lules que el virus infectarà (ex: grip, VIH, hepatitis).

Cicles dels virus:

• Cicle lític: Provoca la destrucció de la cèl·lula hoste. Els bacteriòfags segueixen aquest procés:
  1. Fixació a la cèl·lula hoste.
  2. Perforació de la paret i introducció del genoma al citoplasma.
  3. Síntesi de material genètic i proteïnes víriques.
  4. Acoblament de les noves nucleocàpsides.
  5. Lisi cel·lular i sortida dels nous virus.
• Cicle lisogènic: El genoma del virus s’incorpora al de la cèl·lula hoste i pot romandre latent. Un estímul pot induir el pas al cicle lític. Mentre la cèl·lula té el genoma víric, és immune a infeccions del mateix virus.

Reproducció i transferència en bacteris

La reproducció bacteriana és asexual per bipartició o fissió binària, generant clons. Existeixen mecanismes de transferència horitzontal:

• Transformació: Introducció de fragments de DNA lliures del medi.
• Transducció: Intercanvi genètic mitjançant un virus. Pot ser generalitzada (cicle lític amb partícules transductores) o especialitzada (cicle lisogènic amb gens adjacents).
• Conjugació: Contacte directe entre dos bacteris a través d'un pèl sexual (pili), codificat en un plasmidi.

La immunitat i el sistema immunitari

La immunitat és la capacitat de fer front a una malaltia infecciosa provocada per un patogen.

Tipus d'immunitat

• Innata: Present des del naixement, inespecífica i ràpida.
• Adquirida: S'obté després del contacte amb el patogen. És específica, lenta i té memòria.

Mecanismes de defensa inespecífics

1. Barreres primàries: Eviten l'entrada (pell, secrecions, microbiota intestinal).
2. Barreres secundàries: S'activen a l'interior (proteïnes antimicrobianes com l'interferó, cèl·lules assassines i cèl·lules fagocítiques).

Els òrgans limfoides

• Primaris: Tim (limfòcits T) i medul·la òssia vermella (limfòcits B).
• Secundaris: Melsa, teixit limfoide difús i ganglis limfàtics.

Respostes de la immunitat adquirida

• Resposta humoral: Basada en limfòcits B que secreten anticossos contra patògens extracel·lulars.
• Resposta cel·lular: Limfòcits T citotòxics que ataquen cèl·lules infectades o canceroses.
• Memòria immunològica: La resposta primària és el primer contacte; la resposta secundària és més ràpida i persistent davant un segon contacte.

Vacunes i sèrums

• Vacunes: Mètode preventiu (immunitat activa artificial) amb microorganismes morts o atenuats.
• Sèrums: Mètode curatiu (immunitat passiva) que proporciona anticossos específics directament.

Patologies del sistema immunitari

Malalties autoimmunes: L'esclerosi múltiple

L'esclerosi múltiple afecta la substància blanca del sistema nerviós central. Els anticossos ataquen la beina de mielina, provocant que l'axó quedi desmielinitzat i alterant la transmissió de l'impuls nerviós. No té cura, només tractaments pal·liatius.

La hipersensibilitat (Al·lèrgies)

Reacció excessiva davant un antigen innocu (al·lergen).

• Immediata: Apareix en minuts després del segon contacte (sensibilització prèvia). Pot causar un xoc anafilàctic.
• Retardada: Apareix hores o dies després, mediada per limfòcits T i macròfags (ex: prova de la tuberculina).

Immunodeficiència i SIDA

Incapacitat del sistema per actuar contra infeccions. Poden ser congènites (genètiques) o adquirides (com la leucèmia o la SIDA).

La SIDA és produïda pel virus VIH, un virus d'RNA que muta freqüentment. El virus s'integra en el DNA dels limfòcits, es replica i finalment els destrueix, deixant l'organisme indefens.