Microorganismes patògens, malalties i immunitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,06 KB

Les malalties i el procés Immunitari

1. Els microorganismes patògens

1.1. Alguns conceptes sobre malalties infeccioses

Es produeix una epidèmia quan es donen al mateix temps molts casos d'individus que estan afectats per la mateixa malaltia en una comunitat determinada o àrea geològica. En canvi, una pandèmia es dóna quan una malaltia infecciosa es distribueix per una zona extremadament gran de la Terra.

Els animals o les plantes sobre els quals viuen i es reprodueixen els microorganismes patògens, i pateixen la malaltia, s'anomenen hostes definitius. Alguns microorganismes necessiten ser transmesos per un altre animal, d'un hoste definitiu a un altre, aquests animals s'anomenen hostes intermedis.

Es coneix com a reservori aquells llocs on els microorganismes patògens poden sobreviure fora dels hostes i des d'on poden iniciar la infecció.

Els éssers vius que són imprescindibles per a la transmissió del microorganisme patogen a l'hoste definitiu s'anomenen vectors de la malaltia. Hi ha persones que tot i tenir símptomes d'una malaltia infecciosa, porten a dins seu el microbi patogen i són, per tant, transmissores potencials de la malaltia, aquests individus s'anomenen portadors.

2. Les malalties infeccioses

Els microorganismes capaços d'originar malalties infeccioses en els éssers vius poden ser virus, bacteris, fongs o protozous.

2.1. Malalties transmeses per contacte directe a través de ferides de la pell

Molts pocs microorganismes patògens poden penetrar a través de la pell intacta dels animals, per la qual cosa han d'aprofitar les ruptures que s'hi produeixen per envair-los el cos.

  • Ràbia: es transmet per la mossegada de gossos, gats, ratpenats. El virus ataca el sistema nerviós i els símptomes apareixen de tres a vuit setmanes després de la mossegada. Els seus símptomes són: febre, hiperactivitat, al·lucinacions, desorientació.
  • Tètanus: Provoca la contracció violenta i involuntària de músculs, com ara el del coll i les mandíbules.
  • Gangrena gasosa: L'exotoxina segrega una substància i el teixit afectat comença a degenerar-se. S'allibera una gran quantitat de gas hidrogen.
  • Dermatomicosi: lesions més o menys circulars a la pell o a la dermis.

2.2. Malalties transmeses a través de l'aire

Els microorganismes que es transmeten per mitjà de l'aire infecten generalment les vies respiratòries dels animals.

  • Constipat comú: infecció dels epitelis de les fosses nasals i de la faringe. Símptomes: congestió nasal, esternuts, tos i febre lleugera.
  • Grip: infecció de les vies respiratòries superiors i de vegades del pulmó. Símptomes: febre alta, mal de cap, calfreds i fatiga.
  • Xarampió: infecció de les vies respiratòries i d'altres teixits en casos greus.
  • Galteres: infecció del conducte respiratori superior, inflamació de les glàndules salivals. La infecció pot progressar als testicles, el pàncrees i el cervell.
  • Varicel·la: infecció del tracte respiratori i els ganglis limfàtics.
  • Faringitis: inflamació intensa de coll, febre lleugera, malestar general i infecció de l'orella mitjana i de les amígdales.
  • Tuberculosi: infecció del pulmó i d'altres òrgans.
  • Pneumònia: infecció dels pulmons.
  • Difteria: infecció del coll i de les amígdales.

2.3. Malalties transmeses per via sexual

  • Sida: el virus ataca els limfòcits T i els destrueix, de manera que causa una disminució important de les defenses immunològiques del malalt.
  • Herpes genital: infeccions i butllofes al voltant de l'anus, a la uretra i a la vagina, en el sexe femení, i al penis en l'home.
  • Hepatitis B: debilitat general, nàusees, vòmits freqüents, febre i engroguiment de la pell. També es pot adquirir a través de transfusions sanguínies contaminades.
  • Gonorrea: el bacteri produeix una potent endotoxina. Inflamació de la mucosa vaginal de la dona. En l'home produeix infecció del canal uretral, amb dolor en orinar i descàrrega de pus groguenc.
  • Sífilis: lesions inicials de la pell en els genitals i altres zones del cos, posteriorment apareix una erupció cutània generalitzada i si la infecció s'estén en poden quedar afectats el sistema nerviós i els vasos sanguinis.
  • Candidiasi vaginal: inflamació de les parets de la vagina amb flux vaginal pastós en la dona.
  • Tricomoniasi: vaginitis amb flux vaginal i dolor en orinar en la dona, infecció de la uretra en tots dos sexes i de la pròstata i les vesícules seminals en l'home.

2.4. Malalties transmeses per l'aigua i els aliments

  • Poliomielitis: infecció inicial a la faringe i l'intestí, després febre, dolor i rigidesa dels músculs del coll i de l'esquena.
  • Hepatitis A: infecció del fetge, febre, pèrdua de la gana, fatiga i engroguiment de la pell.
  • Salmonel·losi: gastroenteritis produïda per la proliferació del bacteri a l'intestí.
  • Còlera: es transmet principalment a través de l'aigua contaminada.
  • Enverinament per estafilococs: es produeix una enterotoxina que origina diarrea, nàusees i vòmits.

2.5. Malalties transmeses per animals

  • Febre groga: ho transmet un mosquit, porta el virus a la saliva i el transmet amb les picades. Infecció del fetge, del ronyó i altres òrgans.
  • Pesta: ho transmet la puça de les rates. Infecció dels ganglis limfàtics i bonys, taques fosques a la pell degudes a hemorràgies, xoc i la mort en pocs dies.
  • Malaltia de la son: la transmet la mosca tse-tse. Infecció dels vasos sanguinis, després el paràsit pot envair el sistema nerviós central, i causar inflamació del teixit cerebral i medul·lar.

3. La Immunitat

La immunologia és la ciència que estudia els mecanismes moleculars i cel·lulars que estan implicats en la defensa de l'organisme contra els microorganismes.

3.1. Immunitat natural

Els animals adquireixen immunitat natural quan, en ser exposats a una invasió microbiana, el seu sistema immunològic comença a actuar i produeix anticossos específics contra aquests microbis. Si es venç la invasió microbiana, l'animal queda immunitzat contra aquests microbis durant el temps que els anticossos subsisteixen a la sang. Com que els mateixos mecanismes immunològics de l'animal són els que han aconseguit la immunitat, es diu activa, i en el cas que els anticossos no han estat produïts pel mateix individu, sinó que els ha adquirit de l'exterior s'anomena passiva.

3.2. La immunitat artificial

La immunitat també es pot adquirir artificialment amb l'ús de tècniques alienes a l'organisme. Ara sabem que la vacunació consisteix a injectar microbis morts o atenuats de la malaltia que es vol prevenir, en la persona aquests microbis posen en activació el sistema immunitari ja que se'n formen anticossos específics. Les vacunes són preventives i no curatives, ja que produeixen l'efecte després d'uns dies, en què l'organisme fabrica els anticossos.

Entradas relacionadas: