Microbiota, zoonosis i resistència als antibiòtics: guia completa

Microbiota

Microbiota: conjunt de microorganismes que resideixen en el cos. Hi ha comensals, mutualistes i patògens.

Funcions de la microbiota intestinal

Ajuda a la digestió, produeix vitamines B i K. Els desequilibris de la microbiota es relacionen amb malalties com la malaltia de Crohn, l'obesitat, l'asma i la fibrosi. El nostre cos té més bacteris que cèl·lules pròpies.

Zoonosis

Zoonosi: infeccions que tenen els animals i són transmissibles a les persones. Hi ha més de 200 tipus: unes 100 víriques, bacterianes, produïdes per paràsits invertebrats i fúngiques.

Poden ser:

• Alimentàries: ex. salmonel·losi (bacteris Campylobacter), hepatitis A (virus), Creutzfeldt-Jakob (prions), triquinosi i anisakiosi (invertebrats paràsits).
• No alimentàries: per contacte directe (ràbia) o a través de vectors com mosquits (leishmaniosi) o paparres (malaltia de Lyme).

Organisme vector

És aquell que traspassa o inocula els microorganismes causants de la malaltia.

Exemple: leishmaniosi

• Afecta: pell, mucoses i òrgans interns de molts mamífers, inclosos els humans.
• Agent patogen: protozou Leishmania.
• Reservori: el gos, que també resulta afectat.
• Vector: femelles del mosquit flebòtom.
• Símptomes en persones: úlceres a la pell i malaltia crònica greu al fetge, la medul·la òssia i la mucosa intestinal.

Antibiòtics

Antibiòtic: substància química, natural o sintètica, amb capacitat bactericida (si mata bacteris) o bacteriostàtica (si impedeix que els bacteris creixin).

Mecanismes d'acció

Impedeixen la síntesi de la paret bacteriana durant la divisió bacteriana, augmenten la permeabilitat de la membrana cel·lular i interfereixen en el metabolisme bacterià: bloquegen la replicació de l'ADN i la síntesi de ribosomes.

Resistència als antibiòtics

Resistència als antibiòtics: capacitat dels bacteris de combatre l'acció d'un o més antibiòtics.

• Origen intrínsec: pròpia de cada espècie o grup de bacteris.
• Origen adquirit: per mutació o per mecanismes de transferència horitzontal.

Superbacteris

Superbacteris o superbacteris: bacteris resistents a tres o més antibiòtics.

Solucions

• Controlar-ne l'ús.
• Millorar la vigilància de les infeccions resistents.
• Promoure la recerca de nous fàrmacs.
• Només prendre'ls quan calgui.

Conseqüències

• No trobem cura per a moltes malalties.
• Necessitem antibiòtics més forts, amb possibilitat d'efectes secundaris més greus.
• Menys opcions d'antibiòtics per tractar bacteris resistents.
• Tractaments més cars.

Antibiograma

Antibiograma: mètode per comprovar l'efecte d'un antibiòtic sobre un o més bacteris.

Procés

Inocular el cultiu pur del bacteri, deixar créixer el bacteri, posar discs de paper impregnats amb diferents antibiòtics i incubar durant 24 hores. El diàmetre de l'halo d'inhibició és proporcional a l'efecte de l'antibiòtic.

Altres tipus d'antibiograma i procés

Tira de gradient (CMI, Epsilon o E-test): tira amb gradient d'antibiòtic que es difon al llarg de la tira i forma un gradient de concentració. Els bacteris quedaran inhibits a una determinada concentració d'antibiòtic.