Microbiologia: Agents Infecciosos, Epidemiologia i Prevenció

Tipus de Relacions dels Microorganismes (M.O.)

• Simbiosi: Estat d’interdependència de dos o més organismes de diferents espècies. És una relació mútuament beneficiosa, sense causar dany a l’altre ésser viu.
• Saprofitisme: S’aprofita de l'hoste utilitzant els seus recursos, però el seu entorn li proporciona beneficis. Ex: intestí humà.
• Comensalisme: Obté un profit de la seva relació amb l’organisme sobre el qual viu sense aportar cap benefici. Ex: Staphylococcus aureus.
• Parasitisme: M.O. paràsit que es beneficia de l’organisme sobre el qual viu, ocasionant-li un perjudici de major o menor intensitat, com les malalties infeccioses. El M.O. que les causa es denomina agent patogen. Ex: Hepatitis B.
• Oportunisme: Només colonitza l’organisme superior quan aquest es troba immunodeprimit o amb tractaments prolongats amb antibiòtics. Produeixen infeccions secundàries o oportunistes. Ex: SIDA, tuberculosi.

Agent Etiològic o Agent Causal

Organisme viu amb capacitat de reproducció que, a través del mecanisme de transmissió, és capaç d’entrar en contacte amb l’hoste susceptible i ocasionar-li una infecció.

Propietats dels Agents Etiològics

• Contagiositat: Capacitat de l’agent per propagar-se d’un hoste a un altre.
• Infectivitat: Capacitat per penetrar i multiplicar-se en els teixits.
• Patogenicitat: Capacitat per produir la malaltia.
• Virulència (Mortalitat): Representa el grau de gravetat, la capacitat de produir la mort. Es calcula com el nombre de morts / nombre de casos totals de la malaltia.
• Immunogenicitat: Capacitat de produir a l’hoste una resposta immune duradora i específica. Ex: Varicel·la.

Formes Acel·lulars

Virus

De petites dimensions, es veuen solament al microscopi electrònic. Són paràsits intracel·lulars estrictes, és a dir, que necessiten associar-se a les formes cel·lulars per replicar el seu material genètic.

No tenen maquinària pròpia per a la síntesi de les seves proteïnes, per a l’obtenció d’energia ni per a la replicació del seu material genètic (M.O.).

Prions

Formes acel·lulars, constituïdes per proteïnes. No contenen àcid nucleic i estan implicades en diverses malalties transmissibles que afecten el SNC (Sistema Nerviós Central) tant d’animals com d’humans.

En humans, produeixen encefalopaties espongiformes transmissibles: malaltia de Creutzfeldt-Jakob (ECJ) o malaltia de les vaques boges.

Formes Cel·lulars

Bactèries

M.O. cel·lulars procariotes. Es reprodueixen per una reproducció simple.

Elements de les Bactèries

• Paret cel·lular exterior: Rigidesa i protecció.
• Membrana citoplasmàtica: Formada per proteïnes.
• Mesosoma: Replegament de la membrana citoplasmàtica.
• Citoplasma
• Ribosomes
• Cromosoma: Format per ADN.
• Plasmidis: Poden contenir gens que codifiquin factors de resistència a antibiòtics o protecció de toxines.
• Inclusions citoplasmàtiques: Substàncies presents en el citoplasma en forma d’orgànuls que emmagatzemen substàncies energètiques.

Algunes presenten flagels i càpsula exterior. Algunes bactèries són capaces de formar espores.

Fongs

Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. No formen teixits. Les seves cèl·lules formen un cos filamentós i molt ramificat. El seu organisme és heteròtrof i es poden reproduir tant per espores (asexual) com sexualment.

Protozous

Són organismes unicel·lulars d’àmplia distribució geogràfica, especialment en llocs humits. Solen ser paràsits d’animals, plantes i de l’humà.

Metazous

Regne d’éssers vius pluricel·lulars. Són heteròtrofs, formats per cèl·lules eucariotes i s’agrupen en: òrgans, sistemes i aparells.

Diversos Tipus de Protozous

• Mastigophora: Locomoció per mitjà d’un o més flagels.
• Sarcodina: Es mouen per mitjà de prolongacions citoplasmàtiques o pseudopodis.
• Ciliophora: Es mouen per mitjà de cilis.
• Sporozoa: No tenen moviment de locomoció, són paràsits.

Artròpodes

Insectes de recobriment resistent amb potes articulades, amb capacitat d’infectar la superfície cutània com els polls o les puces.

La Cadena Epidemiològica

Anelles que determinen la propagació d’una malaltia transmissible.

1a Anella: Reservori i Font d’Infecció

• Reservori: Hàbitat o hoste natural del M.O. patogen que es troba en les condicions necessàries per a la supervivència.
• Font d’Infecció: Hàbitat ocasional de l’agent infecciós.

Períodes Epidemiològics

• De Transmissibilitat: Malaltia infecciosa que pot o no presentar clínica (signes i símptomes). L’alliberament del M.O. pot ser: temporal, permanent, continu o intermitent.
• De Latència: Temps que passa entre l’exposició i l’inici de la transmissibilitat. El subjecte no és infectiu.
• D’Incubació: Temps que passa entre l’exposició (agent causal) i la presentació de la clínica. Pot ser de curta durada (com les toxiinfeccions alimentàries) o de llarga durada (com la SIDA).
• De Manifestacions Clíniques: És l’interval temporal en què l’hoste presenta la clínica de la malaltia.

Portadors

Persones que alliberen M.O., que no manifesten signes ni símptomes de la malaltia i que són de gran importància des del punt de vista epidemiològic, ja que poden entrar en contacte amb persones susceptibles.

Tipus de Portadors

• Precoç o Incubatori: Persona que elimina M.O. però encara no pateix la malaltia i l’està incubant.
• Convalescent: Elimina M.O. quan ja està clínicament curat. Si allibera gèrmens fins a 3 mesos és temporal (escarlatina); si es prolonga més de 3 mesos és portador crònic (VIH).
• Portador Sa: Elimina M.O., mai ha patit la malaltia, ja que no és susceptible (diftèria, meningitis meningocòccica). Pot ser continu o intermitent.
• Asimptomàtic: Aquells que no presenten signes ni símptomes de la malaltia però eliminen M.O. patogen. És una persona que elimina M.O. patogen abans que es desenvolupi la malaltia.
• Malalt: Persona que pateix la malaltia i elimina M.O.

Vies d’Eliminació (Porta de Sortida)

L’agent ha de tenir una via d’eliminació o porta de sortida de l’hoste. Normalment sol coincidir amb la via d’entrada.

Classificació de les Vies d’Eliminació

• Digestiva: Femta i vòmits.
• Respiratòria: Tos i parla.
• Urinària: Orina.
• Cutaneomucoses: Ferides.
• Hemàtiques: Compartir xeringues.

2a Anella: Mecanisme de Transmissió

Mitjans i vies que usa l’agent etiològic per arribar a l’hoste susceptible des de la font d’infecció.

Tipus de Transmissió

Transmissió Directa

• A través de les mans: D’enorme importància a l’hospital. Poden estar contaminades amb diferents secrecions i productes com: femta, orina i objectes bruts.
• A través de l’aire: Facilita la transmissió de malalties per via respiratòria com: grip, tuberculosi, rubèola i varicel·la. Es produeix per proximitat física entre la font d’infecció i l’hoste susceptible i són freqüents en malalties respiratòries.

Transmissió Indirecta (Vehicles)

• Aigua: Grup de malalties hídriques. Solen ser estacionals i estan limitades a diferents àrees geogràfiques. És important l’ús d’aigua contaminada per al regadiu de verdures que es mengen crues i l’ús i la preparació d’aliments i neteja d’estris de la cuina.
• Aliments: És un vehicle de transmissió propagatiu. Hi estan implicats: làctics, salses, carns, vegetals.
• Fòmits o Objectes Inanimats: Vehiculitzen les formes esporulades i poden transmetre formes vegetatives. Es requereix que entre la comunicació de l’objecte i la transmissió ocorri en poc temps.

3a Anella: Hoste Susceptible

Factor fonamental en la transmissió d’un agent infecciós.

Factors que Determinen la Susceptibilitat

• Edat: No és modificable i és molt important. Els més susceptibles són: lactants (exposició a nous ambients) i ancians (declivi de la funció immunitària i pèrdua del mecanisme innat com la neteja mucociliar). La patomorfosi és modificada per l’edat.
• Base Genètica: La susceptibilitat a la major part de les malalties infeccioses implica molts gens i és un factor no modificable.
• Sexe: Els estudis no demostren que hi hagi diferències entre ambdós sexes en la susceptibilitat a contraure malalties transmissibles.
• Estat General de l’Organisme: Determinades malalties (com la SIDA o la leucèmia) o tractaments (com l’ús de citostàtics o radiacions) produeixen en els individus un descens del sistema immune i un augment de la susceptibilitat.
• Immunodepressors: Alcohol, tabac i consum de somnífers o drogues.
• Fam: Augmenta la susceptibilitat si es troba associada a unes males condicions higièniques.
• Malnutrició i Carència de Vitamina A (Retinol): Augmenta el risc d'infeccions digestives, respiratòries i genitourinàries en nens.
• Factor d’Exposició: Contacte amb els companys de treball, hàbits de vida, condicions socioeconòmiques i viatges condicionen la probabilitat de contacte.
• Medi Ambient: Factors com la humitat i la temperatura determinen la supervivència i el cicle vital dels agents infecciosos en el medi extern. Moltes malalties són estacionals.
• Derivats de l’Acció de l’Humà: L’ús de plaguicides, desforestació, urbanització i la globalització tenen un gran impacte a nivell biològic i socioeconòmic.

Via d’Entrada

Perquè l’agent etiològic entri en l’hoste susceptible ha de tenir una porta d’entrada. Aquesta pot ser molt específica o molt variada, ja que l’agent causal pot utilitzar diferents formes de contacte.

Tipus de Vies d’Entrada

• Pell: La pell intacta és la primera barrera enfront de la infecció i resulta molt eficaç. Si presenta trastorns com: cremades, ferides, picades o aplicació d’injectables, els M.O. poden travessar-la.
• Conjuntiva o Mucosa de l’Ull: Penetren agents que poden ocasionar tant processos generals com locals.
• Aparell Digestiu: El pH àcid i els enzims digestius acaben amb els M.O., però es poden escapar a aquestes defenses per la ingesta d’aigua contaminada que transita de forma molt ràpida pel tracte gastrointestinal.
• Genitals: Constitueixen la porta d’entrada de les MTS (Malalties de Transmissió Sexual).
• Vies Urinàries: A través de la uretra poden accedir bactèries procedents de la femta i la regió anal.
• Vies Respiratòries Altes i Baixes: A través del nas entra el virus de la grip i el xarampió; per la nasofaringe penetren els meningococs i pneumococs; i a través dels alvèols la tuberculosi, la varicel·la i la tos ferina.
• Placenta: La via d’entrada al fetus de la rubèola, la toxoplasmosi i el citomegalovirus.
• Sang: Es converteixen en via d’entrada per inoculació accidental, picades o mossegades.

Malalties Transmissibles

Malalties Transmissibles per Prions

• Creutzfeldt-Jakob (ECJ) o Malaltia de les Vaques Boges: Trastorn del cervell degeneratiu i mortal. Comença amb la pèrdua de la memòria, canvis de comportament i pertorbacions visuals. Ve directament de l’ovella.

Malalties Transmissibles per Fongs (Micosis)

• Onicomicosis: Fongs a les ungles.
• Candidiasi Angular: Fongs als llavis.

Malalties Transmissibles per Paràsits

Protozous

• Giardiasi: Infecció de l’intestí prim per Giardia lamblia, que pot ser asimptomàtica o produir flatulència intermitent i mala absorció crònica. La transmissió és per aigua contaminada amb femta infectada.

Helmints (Cucs, Metazous)

• Ascariasi: Infecció per Ascaris lumbricoides, que ocasiona símptomes pulmonars precoços i intestinals tardans. És la infecció per helmints amb més prevalença i comença amb la ingestió d’ous continguts en femta humana.
• Hidatidosi: Infecció a través d’Echinococcus granulosus, que pot provocar la formació de quists al fetge o, de manera més esporàdica, en altres òrgans. La via d’entrada és digestiva, afavorida pels mals hàbits higiènics. El contagi es produeix per ous presents en excrements procedents de gossos, llops i altres cànids que són ingerits per animals herbívors o també pels humans.

Prevenció de la Hidatidosi

• Rentar-se les mans abans de menjar.
• No deixar que els gossos et llepin.
• No oblidar que els estris dels gossos són exclusius per a ells.
• Rentar les verdures crues amb 2 o 3 gotetes de lleixiu per litre d’aigua.
• No abandonar animals morts al camp.

Prevenció de les Malalties Infeccioses

Nivells de Prevenció

• Prevenció Primària: Disminuir la incidència d’una malaltia en una població determinada, reduint el risc d’aparició de nous casos (guants, rentar-se les mans...).
• Prevenció Secundària: Actua per disminuir la prevalença d’una malaltia en una població determinada, reduint el risc d’aparició de nous casos. Detecció ràpida de la malaltia per evitar les conseqüències derivades.
• Prevenció Terciària: S’intenta disminuir la prevalença de les incapacitats cròniques en la població, reduint al mínim les invalidacions funcionals produïdes per la malaltia, tant disminuint les conseqüències com evitant l’augment d’aquestes malalties infeccioses.

Estratègies de Prevenció d’Infeccions

Per prevenir es pot actuar sobre:

• La font d’infecció.
• El mecanisme de transmissió.
• Augmentar la resistència de l’hoste.

Quan s’intenta prevenir i controlar la malaltia infecciosa es pot fer de diverses formes:

1. Inactivar el germen infecciós actuant sobre les fonts d’infecció on es trobin (persones o animals malalts o portadors, o també objectes inanimats).
2. Tallar la cadena de transmissió actuant sobre els seus mecanismes de propagació (transmissió).
3. Incrementar la resistència de l’hoste amb la vacunació com a mesura de prevenció i amb la quimioprofilaxi (prevenció amb medicaments) o administració de fàrmacs.

Immunització

Immunització Activa (Vacunes)

És l’administració a una persona sana de fragments de germen infecciós per tal que desenvolupi una resposta específica que la protegeixi en cas de nou contacte amb aquest germen (vacuna).

Immunització Passiva (Anticossos)

És la que s’aconsegueix directament amb l’administració d’anticossos. Aquesta protecció és més ràpida, però dura només unes setmanes, ja que el subjecte metabolitza els anticossos inactivant-los. El seu ús és més profilàctic que terapèutic. La reacció en aquest cas tampoc és usual i podria ser un xoc anafilàctic a curt termini o malaltia del sèrum més tard. La transferència d’immunitat es pot donar de manera natural (a través de la mare durant la gestació o per la llet) o artificial (amb l’administració d’immunoglobulines).

Consells Generals de Prevenció

• Complir amb el calendari vacunal.
• No automedicar-se amb antibiòtics.
• Consumir aliments ben cuinats.
• No fumar davant dels nens.
• Usar preservatius en relacions sexuals.
• No consumir drogues, sobretot quan impliqui compartir xeringues.
• Tenir actualitzades les vacunes dels animals domèstics.

Prevenció d’Infeccions en Recintes Sanitaris

• Rentar-se les mans abans i després de l’exploració d’un pacient.
• Usar guants i canviar-los de pacient a pacient.
• Usar: bata, mascareta i ulleres protectores en les tècniques de manipulació de pacients que puguin produir esquitxos de sang.
• Les ungles no han de ser superiors a 6 mm.
• Extremar les precaucions amb l'ús d’agulles.