Metrica no escric eglogues

COMENTARI [UN ENTRE TANTS]

Un entre tants sinclou en la primera de Les tres parts del llibre, anomenada teoria i pràctica de la flor natural que Tracta de la consciència del present (el jo poètic en el món). Més concretament Aquest present és la dictadura franquista, encara amb les conseqüències de la Dura postguerra anterior. Conté Déu poemes sense títol i sense citació com Encapçalament del poema, com és comú en la resta del llibre.
El text es Classifica dins de làmbit literari, dins del gènere poètic, reconegut pel Predomini de la funció retòrica. Concretament aquesta primera part està Caracteritzada per lesperit de ressò popular i el seu to líric al llarg dels Versos.
Un entre tants està format per 21 versos dart menor, donze síl·labes Els més llargs i sis síl·labes els restants. Té tres estrofes de dos versos Seguits dun vers que fa de separació abans de començar altra vegada les Estrofes. Els versos hendecasíl·labs contenen rima consonant entre tots Ells.
No sestructura en cap estrofa definida, però en els 21 versos que el Conformen podríem trobar tres parts separades per un vers lliure que és igual Que el títol (un entre tants). Els primers sis versos podríem dir que exposen la Situació del dur present (callen, treballen, badallen), del vers huit al tretze Sexposen les repercussions daquesta dura situació (gemeguen, sofeguen i preguen) I en els últims sis versos es fa una mena de conclusió, encara que deixa l'acció Inacabada (barallen, tallen, callen). El que més destaca és la seua forma Litànica, que pot recordar a un rosari a causa de l'estructura repetitiva.
El Tema és la identificació del poeta amb la situació del col·lectiu pessimista. Exposa lambient negatiu i dur de la postguerra. El poble espera en ansies una Millora, no paren de treballar i estan cansats de lluitar per sobreviure en el Que tenen i poden. Un entre tants són les paraules claus repetides Continuadament on el poeta empatitza amb els oprimits, és un més.
Aquesta poesia remet a la poètica dels jocs florals (idealització de la pàtria, fe, Amor…) per transgredir-la.
Pel que fa al llenguatge i a lestil, Estellés té Una manera descriure molt pròpia i personal i li dóna importància als símbols. Per a dur a terme la seua complexa poesia, com és comú en poesia fa ús de Múltiples recursos literaris. En aquest fragment trobem lanàfora amb la Repetició de un entre tants a linici de tots els versos i el paral·lelisme amb La repetició de la mateixa estructura en diverses frases seguides (els versos Hendecasíl·labs acaben amb un verb.)

Comentari: No escric èglogues

Aquest poema està inclòs a la segona Part del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Forma part de la Segona part perquè té les següents característiques: és un poema amb títol, te Versos alexandrins, és una isotopia, perquè tracta el tema del amor passat i la Pena, després de la Guerra Civil espanyola. Tracta el tema neorealista fent ús De la poesia testimonial.
«No escric èglogues» està format per 44 versos Alexandrins dart major. Els versos són blancs, que no rimen entre ells, però Segueixen pautes sil.Làbiques repetides.
El tema del poema és lamor passat, Ja que constantment està recordant a la dona que amava i els sentiments que Floreixen en ell en anar per llocs que li són familiars. També esta constantment Parlant de les seues cames, com si l'única cosa important del seu cos fossin les Seues cames del teu cos adorable sobre les llargues cames.
El poema no Sestructura en cap estrofa definida, però en els 44 versos que el conformen es Poden trobar 3 parts EN UNA SEQÜÈNCIA NARRATIVA.
En la primera part que va Des de el versos (1-10) però sense incloure el paratext. El poeta recorda a la Dona On ets? On són les teues cames tan adorables? I els llocs on es solien Trobar Recórrec lAlbereda.
La segona part que va des de el versos (11- 37), On es fa una descripció de la dona sobre les llargues cames, i també es descriu Lambient del poeta mentre mirava a la dona els infants jugaven en eixir de Lescola.
La tercera part que va des de els versos (38-44), on lautor torna de Nou a recordar a la dona recorde unes cames plenes de dignitat, i diu que fa Molt de temps que no sap res della Jo no sé res de tu. Han passat segles, Dies.
Pel que fa al llenguatge i a lestil, Estellés té una manera de dir Pròpia, inèdita i molt personal. En «No escric èglogues» vol expressar latracció Que li provoca una una dóna que desconeixem tot d'ella, excepte les seues Cames.
Els recursos literaris que sutilitzen en aquest poema són: hipèrbole, Ja que hi ha una exageració No hi havia a València dos cames com les teues; Metàfores, com teranyina de llàgrimes, personificacions, com cos Adorable.
Estellés parteix en molts dels seus poemes de fets viscuts i Propers, per a apropar la poesia als lectors. Lautor nomena llocs como Albereda, Gandia, Paterna i fa referencies a la post guerra mentre un amic parlava dels Seus anys de presó.
Cal passar corrector, ampliar apartat de l'estil i de Figures retòriques i refer les parts en color.