Metodologia de la Investigació: Tècniques i Anàlisi

Observació oberta i registres

• Registres anecdòtics: registrem el que ha passat en un moment concret dins el context d'estudi (espontaneïtat).
• Notes de camp: es fa el registre en el moment en què està passant l'acció (sistematització).
• Diaris de camp: es fa el registre a posteriori (sistematització).

Estructura de les conclusions

• Conclusió general: alineada amb el compliment de l'objectiu general; inclou el resultat principal de la investigació.
• Conclusions específiques: en relació amb els objectius específics, s'anomenen els descobriments més importants obtinguts.
• Aportacions i beneficis: una o dues recomanacions de treball futur que apareixen en el resultat general i en els específics.

Funcions i objectius de la discussió

• Validar o refutar resultats d'altres investigacions: buscar similituds i diferències.
• Interpretar i comprendre els nostres resultats: comprendre els problemes i reflexionar sobre explicacions alternatives.

La triangulació en la recerca

L'ús de diferents fonts, tècniques o investigadors permet contrastar la informació. L'objectiu és comparar i contrastar per tal de donar validesa al treball.

Nivells de triangulació

• De tècniques: per exemple, observació + entrevistes + grups de discussió.
• D'investigadors: diferents persones realitzen una posada en comú.
• De fonts: basat en el marc teòric.

Discussió vs. Conclusió

Discussió: és on es relacionen o comparen els resultats del projecte amb el marc teòric. El marc teòric guia la interpretació dels resultats, i aquests validen o qüestionen el marc teòric. Conclusions: és la idea a la qual s'arriba després de discutir els resultats.

Passos de l'anàlisi de dades

1. Transcripció literal de les gravacions de les entrevistes.
2. Grillat o organització de les dades (per temes).
3. Codificació.
4. Manual de codis (què significa cada codi).
5. Elaboració de categories (per organitzar els codis).
6. Codificació axial (relacions entre categories).
7. Anàlisi del grillat (temàtica i per casos).
8. Codificació selectiva (explicació global: resums, diagrames...).
9. Programes tecnològics.

Criteris del grup de discussió

• Mostreig propositiu: participants útils per comprendre el fenomen estudiat.
• Grau d'homogeneïtat o heterogeneïtat dels participants.
• Mida d'entre 6 i 10 participants.
• Nombre de grups per no repetir la informació.

Beneficis del grup de discussió

• Interacció social: genera riquesa d'informació.
• Eficient: permet recollir molta informació en poc temps.
• Context natural i espontani: més expressió d'experiències i emocions.

Tipus d'observació

Segons el temps

• Puntual: un dia.
• Interval: un període (per exemple, un mes).

Segons el registre

• Tancats: categories prèvies.
• Oberts: es registra el que destaca.

Segons la implicació de l'observador

• Participant: l'observador en forma part.
• No participant: actua com un agent extern.

Mostreig per quotes vs. conveniència

El mostreig per quotes garanteix la representació de diferents subgrups de la població segons criteris establerts prèviament, reduint el biaix de selecció del mostreig per conveniència.