Metodologia del juego

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,2 KB

 
1. activitats d'avaluació del joc (concepte de joc): - activitat lùdica que serveix per entretenir-se i divertir-se. - és una activitat que sorgeix d'una forma espontània. - és una activitat necessària per al desenvolupament humà en la mesura que contribueix el desenvolupament de capacitats, destreses, tant cognitives, motores i emocionals. mitjançant el joc el nen allibera tensions i emocions, exterioritza els seus pensaments, descobreix, investiga, crea, imagina, aprèn conductes socials, regles... - és una activitat de projecció social que m'ajuda a entendre i representar el món que m'envoolta. - és una activitat inherent al ser humà, sobretot a la infància encara que els adults tmb juguen i els animals tmb. el joc entre els animals es basa en l'imitació i l'exploració, és a dir tenen una absència total del joc simbòlic, i aquesta és la diferència que existeix entre nosaltres i ells. -el joc simbòlic poc a poc evoluciona al joc social (s'estableixen uns pactes o uns acords). Característiques del joc: -el joc és una activitat espontània, voluntària i recreativa. -proporciona plaer. -te caràcter universal (en totes les societats de tots els temps s'han donat situacions de joc). - el joc implica activitat (per tant, desenvolupa un paper important pel desenvolupament cognitiu i motor). -el joc es desenvolupa en una realitat ficticia (a travès del joc el nen entrena possibilitats de la seva vida adulta). -no necessita un material concreta (no es necessàri jugar amb) - és una activitat inherent a la infància (encara que adults i animals tmb juguen). -tot joc es desenvolupa en un espai i un temps (la duració temporal vindrá limitada per la motivació). - el joc compleix una funció compensadora de les desigualtats e integrradora. - permet al nen autoafirma i millorar la seva autoestima (mitjançant el joc pot trasladar les seves preocupacions i triar l'opció que més li satisfaci davant d'una situació). -és una activitat que implica un fi amb si mateix. Funcions del joc: -contribueix al desenvolupament socio-afectiu (permet el desenvolupament de les habilitats socials, afavorint així les relacions amb els demès). -fomenta autonomia, autocontrol i autoestima. -contribueix al desenvolupament cognitiu (afavorir operacions lògiques mitjançant l'observació, comparació i representació). -possa en marxa la imaginació i creativitat. -contribueix al desenvolupament psicomotor (afavorir la construcció de l'esquema corporal i la configuració d'una imatge equilibrada de si mateix). 2. Teories explicatives del joc: 2.1. recorregut històric; el joc de la època àntiga fins els nostres dies. nombrosos estudis de les cultures antigues evidencien la presència del lloc en totes les èpoques de la història. - prehistoria: es van trobar certs objectes (carraques i petits recipients de ceramica) és probable que utilitzessin pedres i pals per a ejercitar-se en activitats per a la caça i la pesca. tmb realitzaven pintures represques, representacions que podrien considerar el primer exemple del joc simbòlic (representació mental). - món egipci; es conserven moltes joguines trobades en tombes. (taulers amb figuretes, nines de drap, pilotes de fibra de papir, cercles i bales). - època clàssica (greco-romana); el joc era l'activitat present de la vida cotidiana de tots els nens. en el món dels adults existien festes i espectacles en forma de lloc (poesies, danses, teatre...) a Roma es celebraran festes en les que es trobaben totes les classes socials. el joc de daus estava prohibit i el seu càstig era la incautació de la vivenda, tot i així i jugaven. els nens romans jugaven amb soldats en miniatura, armes i elements bèl·lics, mentre que els nens grecs jugaven amb bales, nines de fang, gronxadors, jocs d'azar i utensilis d'ús domèstics com vaixelles. - edat mitjana; van desapareixer els jocs d'azar, la iglesia els va prohibir. es conserven figueres de fang, d'animals (cavalls), petits cantirs i bales (canicas). jugaven amb elements naturals, encara que les classes socials + afavorides tmb elaboraven joguines en exclusiva pels nens. - etapa moderna; al S. XVI apareixen els primers artesans amb les seves fabricacions com nines de fusta i posteriorment de porcellana. elaboració de les primeres joguines educatives i es recuperen els jocs de l'aire lliure. en el S. XVII el joc va lligat a l'aprenentatge (geografia, mates, història). en el S. XVIII el nen apren amb el contacte amb la natura. S.XVIII- S.XIX revolució industrial, es resta importància al joc. els nens començen a treballar i tenen poc temps per jugar. no obstant, sorgeix un gran nombre de joguines, es passa de l'artessania a la producció en sèrie. actualment S.XXI el joc és considera un principi d'intervenció educativa i una eina privilegiada per l'aprenentatge. 2.2 Teories clàssiques (S. XIX): - teoría de l'energia sobrant (herber spencer) l'autor considera que el joc serveix per descarregar l'energia sobrant i constitueix, un mitjà d'alliberació d'energia, tensió, ansietat... - teoría de relaxació ( Moritz Làzarus); va rebre la teoría anterior. l'autor diu que el joc suposa un mitjà de relaxació i recuperació de l'energia consumida en la realització de tasques més sèries i cansades. és una activitat alliberadora de l'estrés, el cansament i els problemes. - teoría de recapitulació (Stanley Hall) segons la seva teoría el nen passa per diferents etàpes de l'especie; ètapa animal ( trepar, corre...) ètapa salvatge (cuit i amagar "pilla pilla") ètapa nòmede (interès pels animals) ètapa agricultora- patriarcal (escarbar la sorra, acampar, jugar amb nines...) Critica; fa referència al joc relacionat amb les noves tecnologies que queden fora d'aquestes teories.

- teroía per a la preparació de la vida ( karl groos); es basa en la teoría de darwin sobre la selecció natural. considera que quan els animals juguen estan desenvolupant conductes de preparació per a la seva pròpia supervivència. els èssers humans tmb ho fem, el nen petit exercitarà i perfeccionarà les habilitats pel món adult (si jo fos un...., jo faig com si....) 2.3. Teoríes modernes: a) teoría generals del joc (buytendijk) (1889-1974) "el nen juga xq és nen" és a dir, el joc passa a ser una característica bàsica de la infància. - trets característics del joc: 1- l'ambigüetat dels moviments, quan un nen juga, no es mou amb una finalitat clara. 2- el caràcter impulsiu dels moviments. 3- l'actitud fins la realitat centrada en la seva passió pel joc. 4- la dinamica de la infància caracteritzada x la timidesa i la vergonya. diu tmb que en la conducta lùdica és necessàri sempre la joguina. el jugar és sempre jugar amb alguna cosa. - impuls que inciten el joc: 1- la llibertat. 2- el desig de fusió amb l'entorn. 3- reiteració (jugar sempre al mateix). b) teoría de joc o de ficció ( claparedé): psicòleg suis que va elaborar la seva pròpia teoría sobre el joc  (teoria de la ficció) - critica de buytendijk; claparede diu que per jugar els materials no són imprescindibles. el nen considera dues realitats diferents (la del món adult i la del propi món en el que viu. quan juga "com si.." manipula la realitat acomodant-la als seus propis desitjos d'acció.) c) teoría del pensament de la intel·ligència (piaget): psicòleg suïs i un dels grans autors del S. XX. piaget postul·la dos processos que condicionen la conducta intel·ligent. -assimilació: fa referència al procés mitjançant al qual l'individu trnasforma la informació que rep i la fa seva (la interioritza) el joc és pura assimilació. - acomodació: consisteix en l'ajustament d'informació que realitza l'individu (la suma a la que ja te). 1- estadi sensorio - motor (0 a 2 anys) el nen repeteix moviment que li resulten gratificants i a partir d'ells apren nous moviments ( el nen presenta una intel·ligència pràctica). 2- estadi preoperacional (2 a 6 anys) és la etapa del joc simbòlic. permet evocar objectes o fenomens que no estan presents, la funció simbòlica es dona gràcies al llenguatge. 3- estadi operacional concret (6 a 12 anys) a partir dels 6 anys comença el joc reglat (és un joc molt organitzat i implica competitivitat, introducció de regles... (ja no és espontani) implica l'accès a un pensament reversible) 4- estadi operacional formal ( a partir dels 12 anys): el joc reglat comença a tenir una visió més adulta del mateix. d) psicoanàlisi de freud (1856-1939): neuroleg i psiquiatre austriac. fundador dels psicoanàlis. segons ell el joc és un procés intern de naturalessa emocional i vincular a l'expressió dels instints, especialment el plaer. l'activitat lùdica es defineix com la escenificació de les emocions puguin ser lliberades. el nen repeteix experiències agradable i cambia la manera en que succeixen els fets. aquesta teoria destaca la importància del valor terapeutic i diganistic del joc, ja que el nen mostra en el seu interior com expressa desitjos i conflictes personals. e) teoría social de Vigotsky: aquest autor diu que el joc facilita el pas d'adquisicions de mes inmadures a altres + consolidades (va incorporant capacitats). les teories anteriors interpreten el joc com una manera d'expressar capactitats ja consolidades. manté que a través del joc el nen coneix el seu propi jo i la seva funció social (jo social). Segons aquest autor existeixen dos zones de desenvolupament; la zona de desenvolupament real ( fa referència a aqueslles coses que el nen pot fer per si mateix) La zona de desenvolupament pròxim és la distància que hi ha entre el desenvolupament real i potencial. El joc possibilita que el nen avanci en el seu desenvolupament. te un paper socialitzador (transmició de valors, cultura i custums).

Entradas relacionadas: