Mètodes i teories en psicologia: una visió general

Experiment

1. Observació: recull de dades, coneixement previ: investig.
2. Explicació: buscar causes, hipòtesi, contestar: teoria (positiu) neg (seguir buscant) 3. Predicció: predir el que passarà, conèixer les lleis.
4. Control: ja saps lleis i les has predit, pots ajudar a la persona.

Característiques

1. Objectivitat: La persona ha de sentir-se còmode. 2. Precisió: analitzar el que veuen, apuntar màx. coses. 3. Empirisme: quantificable. 4. Determinisme: Determinar la conducta.

Classificació

- Psicologia TEÒRICA: estudia comportament humà (no aplica)
- Ps. experimental: estudia processos biològics. exp de laboratori.
- Ps. de la personalitat: analitzar característiques comunes per fer grups de personalitats.
- Psicometria: quantifica i elabora mètodes (matemàtics i estadístics).
- Ps. social: analitza influència entorn social individu.
- Ps. evolutiva: estudi evolució comportament des de neix fins mor.
- Psicologia APLICADA: estudia la teoria i l'aplica:
- Ps. clínica: diagnòstics i teràpies.

Mètodes

1. Observacional: observar i descriure objectiu conducta humana.
Factors:

• latència: temps estimul-resposta
• freqüència: nº vegades que es repeteix conducta
• durada: temps que dura, conducta-resposta
• intensitat: nº respostes obtingudes

2. Correccional: relaciona diferents variables, analitza conductes i veu quines conductes es relacionen.
- Positiva: 1 va pujar i l'altre va baixar
- Negativa: les dues pugen o les dues baixen
3. Experimental: relaciona causa-efecte.
Variables:

• Quantitatives: continues (decimals) discretes (no decimals)
• Qualitatives: No es poden convertir en números.

Experiment

L'observació controlada/sistemàtica, serveix per comprovar si es compleix la hipòtesi. Creant una situació on jo controlo variables independents (no calen altres variables) i dependents (efectes). Es necessita una mostra precisa i representativa.

1. Estructuralisme: analitza estructura coneixement. 1. emoció, 2. pensament 3. percepció formats. 2 principis: 1. Associació: sensacions 2. Atenció: centrar-se en unes sensacions (sensacions, associació, clic, metrònom, experiència, atenció)
2. Funcional: hipòtesi sobre (origen, naturalesa, transmissió) emocions. Com a resposta de experiències i estímuls: sist. nerviós dona respostes fisiològiques que creen emocions. (consciència, meu o jo, meu esperit, cervell-ment)
3. De la gestalt: Kohler, Koffka. el tot és més que la suma de les parts. Principis de: bona forma: percebre formes més simples, semblança ment ajunta elements similars, proximitat ment ajunta elements propers, simetria imatges simètriques: tot, continuïtat ment fa continues imatges discontinues, direcció comú elements mouen en una direcció, relació figura-fons cervell interpreta mateix element. (ximpanzé, phi, percebre, aprenentatge)
4. Psicoanàlisis:
- conscient: controles i decideixes (saps)
- pre-conscient: no coneix però pot conèixer (records/aprenentatges no conscients: poden arribar)
- inconscient: records reprimits (conductes anormals) no es poden accedir voluntàriament. 3 noms: JO, super jo, ell: tot el que heredem i tenim al néixer: inconscient impulsos més primitius: motor comportament. (EROS: impuls desig per viure (construcció)) (THANATOS: impuls principi destrucció, també hi ha odi) (eros, impuls destrucció, consciència, impulsos)
5. Conductisme: conducta és reacció-estímul-resposta. Predir i controlar mitjançant plaer. (ps. naturalista, cervell, no ànima, lleis naturals, control conducta)
6. Psicologia humanista: home autònom de les seves decisions, vol desenvolupar potencial i satisfer instints bàsics (comportament consumidor, necessitat, forces internes, públic)
7. Cognitivisme: acte del coneixement, estudia processos intel·lectuals més simples i més complexos. compara estructura mental amb ordinador (processament informació) (sist. processament informació)

Evolució: Proves:
1. Anatòmiques: canvis òrgans animals. (org, anàlegs: o. dif. mateixa funció, org. homòlegs: iguals org. dif. funció i org. vestigials: no tenen funció)
2. Embrionaries: fases semblants tots éssers vius.
3. Paleontològiques: analitza petjades i ossos per canvis i evolució.
4. Biogeogràfiques: animals mateixa família adaptats diferents medis.
5. Bioquímica i genètiques: proximitat entre espècies més semblants. coagulen
Hominització: científics demostren que éssers vius preparats per sobreviure a la terra. Bipedisme, columna més recta = creix cap, coll no tanta musculatura = desenvolupar laringe i mandíbula, mans no caminar, pelvis més estreta. Desenvolupament cerebral: aparició llenguatge, intensificació vida social i infantesa prolongada