Mètodes d'identificació bacteriana i medis de cultiu

Mètodes d'identificació de microorganismes

Identificació amb medis convencionals

Amb medis convencionals: Aïllament dels bacteris en plaques o en tubs amb medis diferencials o selectius. Quan creixen les colònies, se sembren en altres medis de cultiu més específics o bé amb altres tècniques. Exemple: Els medis Indol-urea (per veure si els bacils Gram negatius, enterobacteris, aïllats d'una placa, poden degradar triptòfan en indol i també ens permeten veure si metabolitzen la urea per tenir triptofanasa i ureasa). És un medi líquid i es deixa incubar a 37 °C durant 24 hores. El tub original és de color groc i conté urea. Si és metabolitzada, vira a color vermell violaci. S'afegeix el reactiu de Kovac; si es produeix indol per metabolisme del triptòfan, es forma una anella vermella al voltant del tub.

Identificació amb galeries d'identificació

Identificació amb galeries d'identificació: Són pouets on estan els reactius deshidratats. Es posen els microorganismes en cada pouet i s'incuba. És molt important treballar amb cultiu pur. Un cop feta la suspensió bacteriana i s'ha carregat la galeria, se sembra una placa de Petri per a confirmar que és un cultiu pur.

Identificació amb pastilles diagnòstiques

Amb pastilles diagnòstiques: Es treballa sobre medis de cultius o amb tubets amb unes pastilles diagnòstiques que permeten l'aïllament i identificació dels bacteris. La lectura es fa a les 24 hores. Es pot fer tant en placa d'agar com en tub.

Detecció d'antígens bacterians

Identificació de microorganismes mitjançant la detecció d'antígens (Ag) bacterians: De molts d'aquests antígens s'han pogut aïllar anticossos (Ac) per poder-los enfrontar a l'antigen. No cal sembrar la mostra; es pot fer directament amb la mostra (orina, líquid cefalorquidi, sèrum...). És important fer-ho servir en pacients amb tractament antibiòtic, ja que ens poden alterar la mostra, o buscar directament en el focus d'infecció, en el sèrum (per on circulen) o en l'orina (per on s'excreta).

Característiques i classificació dels medis de cultiu

Els medis de cultiu serveixen per ajudar al desenvolupament dels microorganismes, a més de permetre la visualització de la morfologia colonial dels bacteris. Les variacions en la composició del medi poden alterar les característiques dels microorganismes i de les colònies. Els medis de cultiu ens permeten observar característiques bioquímiques dels bacteris.

Classificació segons diferents criteris

• Segons el seu estat físic: sòlid, semisòlid o líquid.
• Segons la seva composició:
  • Empírics o naturals.
  • Sintètics (aminoàcids).
  • Semisintètics.
• Segons la seva utilitat:
  • Medis de transport i manteniment.
  • Medis d'assaig.
  • Medis enriquits.
  • Medis d'identificació.
  • Medis diferencials o d'aïllament.
  • Medis selectius i inhibidors.
  • Medis generals.