Tipus d'avaluació: interna, externa, mixta i autoavaluació, formativa i sumativa

Resumen

Aquest document explica els tipus d'avaluació segons la procedència dels avaluadors (interna, externa, mixta i autoavaluació) i segons la seva funció (formativa i sumativa). Es descriuen els avantatges i inconvenients de cadascun. Un estudiant aprendrà a distingir-los i a saber quan és més adequat utilitzar-los.

Puntos clave

Avaluació interna: l'avaluador forma part del personal del programa o centre; té més coneixement del context i més acceptació, però menys objectivitat i imparcialitat.
Avaluació externa: l'avaluador és una persona exterior al programa o centre; ofereix més objectivitat, independència i credibilitat, però és més costosa i té menys coneixement del context.
Avaluació mixta: combina personal intern i extern per compensar els avantatges i desavantatges de cadascun.
Autoavaluació: l'agent avaluador i el subjecte avaluat coincideixen, i el procés té com a objectiu millorar les pròpies pràctiques.
Avaluació formativa: ofereix informació contínua per millorar i ajustar el programa mentre encara s'està desenvolupant.
Avaluació sumativa: posa l'èmfasi en el control i el rendiment de comptes, sovint amb finalitats administratives i institucionals, i valora el producte final.

Ponte a prueba

TEMA 3:

TIPUS D EVALUACIO:

1.1 Tipus d’avaluació segons la procedència dels avaluadors:

Una avaluació serà interna quan l’avaluador forma part del personal del programa o centre. Aquest tipus d’avaluació presenta algunes avantatges com: una major acceptació per part dels implicats, una major comprensió de l’objecte d’avaluació, un major coneixement del context i una major utilització dels resultat. Però també té alguns inconvenients: la poca professionalitat dels avaluadors, menor objectivitat i imparcialitat, problemes de dependencia administrativa i financera.

→Avaluació externa en el cas que l’avaluador sigui una persona exterior al personal del programa o centre que s’avalua. Presenta alguns avantatges ( fixeu-vos que en el cas anterior eren inconvenients): una major objectivitat, ja que el punt de vista exterior ofereix més garantia d’imparcialitat, una major independència respecte de la vida del programa o centre, una major credibilitat social. Contextuals de l’avaluació interna, i una major professionalitat i experiència. Però, igual que abans, també presenta alguns inconvenients: és més costosa, un menor coneixement del context i dels aspectes interns del programa, menor potencialitat per millorar el programa i una menor acceptació per part del personal implicat amb la unitat avaluada.

→les avaluacions mixtes, on es compensen els avantatges i desavantatges d’una i d’altra. Un equip d’avaluació format per personal intern que aporta el seu coneixement i familiaritat sobre allò que s’avalua i personal extern que aporti una visió més objectiva i tècnica pot ser, en ocasions, el més convenient.

→L’autoavaluació, és una procés valoratiu que pren com objecte d’anàlisis les pràctiques dels propis participants del procés avaluatiu habitualment amb el propòsit de millorar. En aquest cas l’agent avaluador i el subjecte avaluat coincideixen.

1. Tipus d’avaluació segons la seva funció:

Sera FORMATIVA quan es pretem oferir info continua per a millorar i ajustar el programa abans de que acabi, mentre encara s’està fent. El seu principal valor és utilitzar el propi procés d’avaluació com un instrument que dinamitza els canvis necessaris per millorar. Per tant, facilita els processos de canvi i de millora pel simple fet de posar-se en marxa.

sumativa col·loca l’èmfasi en el control i en el rendiment de comptes. Serveix, especialment, a decisions de caràcter administratiu i institucional, i el procés avaluatiu es de tipus extern y valora el producte final.

Preguntas frecuentes

Quina diferència hi ha entre avaluació interna i externa?

En l'avaluació interna l'avaluador forma part del personal del programa o centre, mentre que en l'externa és una persona aliena al programa. La interna aporta més coneixement del context, i l'externa més objectivitat i independència.

Quina és la finalitat de l'avaluació formativa?

L'avaluació formativa té com a finalitat oferir informació contínua per millorar i ajustar el programa abans que acabi. El propi procés d'avaluació dinamitza els canvis necessaris.

Quan s'utilitza l'avaluació sumativa?

S'utilitza especialment per a decisions de caràcter administratiu i institucional. Es tracta d'un procés de tipus extern que valora el producte final i posa l'èmfasi en el control i el rendiment de comptes.