El mètode socràtic

LA SOCIETAT GREGA EN EL S.V a. De c.:Dels presocràtics hem de valorar el fet de que intenten explicar les coses sense tenir en compte els mites (explicació mitològica) i per tant avançar en el coneixement. A Grècia es treballava l’agricultura com a forma de vida, i l’oligarquia com a forma de govern. Però en llocs privilegiats hi havia comerç i indústria,com Atenes. Com que el comerç obliga a viatjar, la influència d’altres cultures com a Atenes portarà una nova forma de govern: la Democràcia. En la democràcia tots els ciutadans són iguals davant de la llei, tenen ls mateixos drets i obligacions per tothom. Per tant, hauràn de dedicar molt temps a la política per poder arribar a ocupar un lloc en el govern de la seva ciutat i és un grup de filòsofs anomenats sofistes que ensenyen a tots aquels que volen dedicar-se a la política sobre dret, justícia, moral, costums, retòrica... És a dir, els preparen. SOFISTES Amb els sofistes la filosofia es transforma en didàctica, és a dir la forma en que hem d’ensenyar, i són els primers en presentar un projecte definit d’educació. Les diferències amb els presocràtics són que l’objecte d’estudi ja no és la natura, sinó que volen coneixer i entendre l’home i la seva civilització i costums, i els seus fins són pràcticsi no especulatius, és a dir el que són qüestions pràctiques per governar. El que van fer en definitiva és ensenyar l’art de viure i governar. El tret més característic dels sofistes que els diferencia de tota la forma de pensar del moment, és la convencionalitat. Es converteix en principi fonamentador de tota l’activitat societat.

ORÍGEN I CARACTERÍSTIQUES DEL PENSAMENT SOFÍSTIC La paraula sofista ve de sophos, que en grec vol dir coneixement. Un sofista en el seu orígen era una persona aplicada a l’activitat especulativa, és el que s’anomenaria un savi, però posteriorment (els que estudiem), designa a quan professava la saviesa i l’ensenyanament a canvi d’una recompensa econòmica. És en realitat l’origen de l’educació en sentit rigurós, i en definitiva són professionals de l’ensenyament. És per aquesta raó que rebràn tantes crítiques, perquè era algo extrany. MÈTODE El mètode que utilitzaven per triumfar en la política era l’erística, un mètode dialògic basat en la controversia, on no es cerca la veritat en la política sinó les incongroències ilògiques de l’interlocutor, és a dir, el que busquen és un discurs de contradicció on l’adversari quedi en evidència.SOFISTES IMPORTANTS.Protàgores, “L’home és la mesura de totes les coses”. Pròdic ,Hípies,Gòrgies, “Res no existeix; si existís quelcom, ens seria desconegut, si fos conegut, no ho podríem expressar”.

TRETS FONAMENTALS DEL PENSAMENT DELS SOFISTES Els sofistes compartien diferents creences. Pel que fa la realitat trobem el Nihilisme ontològic, que vol dir que no existeix un èsser substancial i permanent al canvi, tot lo contrari al que pensaven els presocràtics (no hi ha arjé), i trobem el fenomenisme, l’aparença és l’única forma del seu real, que és allò que apareix als meus sentits. En el coneixement creuen en el subjectivisme, on l’home és l’únic criteri de veritat dels judicis (qui diu el que està bé o malament), en el Sensivisme, és a dir que l’experiència és l’única font de coneixement (lligat amb el fenonisme), i en el esceptisme, que vol dir que no existeix cap veritat universal; tot pot ser a la vegada vertader i fals (no existeix una veritat universal i única per tothom). I per últim, en la societat creien en tres idees; el convenvionalisme, que explica que la societat no és un fet natural, sinó que és el resultat d’un pacte o conveni, el positivisme, que vo dir que les lleis polítiques i morals han estat dictades absolutament totes pels homes, i per últim el relativisme, que ens diu que les normes socials estàn en funció de cada societat i cada època històrica. *
Plató va anar en contra dels sofistes perquè pensaba que era criticable el fet de que cobressin per ensenyar i perquè era deixeble de sòcrates i estaba d’acord.

SÒCRATES (470-399 a.C més o menys) Es tractava d’un filòsof d’Atenes fill d’una comadrona que va ser soldat, i això volia dir que no era pobre i encara així, vestía igual tot l’any, tant si fos hivern o estiu, i això demostrava la seva poca atenció a la indumentaria. Tampoc trobem cap obra, però el podem conèixer per les obres del seu deixeble Plató, on en els seus diàlegs tenim com a protagonista a Sòcrates, de fet la seva primera obra va ser “Apologia de sòcrates” on s’explica la defensa de sòcrates. Aquesta defensa es Déu a que Sòcrates va ser ajusticiat, assasinat, pels polítics del moment, perquè estaba en contra dels sofistes i per tant es va guanyar enemics per no creure en el mateix Déu i incolcar idees als joves de deus “falsos”. Com que els sofistes tenien poder, el van poder jutjat i el van acabar matant. TEMÀTICA DE SÒCRATES. La seva temàtica és l’home, és a dir la seva problemàtica política, ètica, social... I va combatre al llarg de la seva vida l’actitud escèptica i relativista del corrent sofístic. DIFERÈNCIES FONAMENTALS Trobem que aquest pensador tenia diferències notables; en primer lloc, es tracta d’un pensador absolutament desinteressat per les necessitat quotidianes i materials de la vida, en segon lloc els seus ensenyaments no eren recompensants econòmicament, en tercer lloc, per sòcrates la filosofia no consistía en el triomf polítics, i per un altre part, el fi de la saviesa (saber, coneixer) és la virtut per poder obrar amb rectitud, correctament. Per últim, si el mètode que s’utilitzava era l’erística, que era artificial i verbalisme no retòric que no portava enlloc, el seu mètode era el diàleg com a únic mètode vàlid per arribar a la veritat, però amb Sòcrates pren una altre dimensió o finalitat; està guiat per un seguit de preguntes i respostes a la recerca conjunta de concepes de validesa universal (que el concepte valgui per tothom). ACTIVITAT FilósÒFICA DE SÒCRATES Per superar l’actitud sofística sòcrates, del relativisme del coneixement, sòcrates s’ocupa principalment els conceptes i definicions universals per poder lluitar contra els sofistes i poder aribar a una única veritat universal. Per exemple, l’home com a concepte és igual per a tots, sigui alt, baix, ros... Només podem combatre el relativisme del coneixement mitjantçant conceptes universals vàlids, és a dir a partir de casos partículars es fa un concepte o definició.Quan parlem de conceptes, parlem de l’essència de les coses que cal cercar en una característica comuna a un conjutn d’èssers, i aquesta essència roman constant i vàlida per a tots. És el que anomenaríem definició, és a dir, la sòlida roca on agafar-se per lluitar contra sofistes. És així com sòcrates incia la seva filòsofia a partir de l’aprofundiment i la reflexió sobre la naturalesa dels conceptes. MÈTODE SOCRÀTIC Aristòtil diu que utilitza mètodes inductius, aquell que paretix d’allò individual per fer-ne un concepte general. La seva forma és la dialèctica o conversació, és a dir, es tracta d’un diàleg metòdic o dirigit amb la finalitat de trobar la definició o concepte que valgui per a tothom, no busca la confrontació. COM FUNCIONA Sòcrates s’acosta al Sabí amb dues postures principals o premisses essencials; primer amb un interès exagerat o desmesurat pel tema, i segon demostra la seva ignorànica simulada. Així doncs, mitjantçant el diàleg posarà en evidència al suposat savi, i es el que anomenem ironía socràtica, on es desemmasquera al Sabí, per començar posteriorment la Maièutica, que és la recerca conjunta de conceptes de validesa universal. El que vol és arribar a la veritat, no com a pura especulació, per viure conforme al que és degut, per obrar bé, per ser virtuós, és precís saber el que és correcte. INTEL·LECTUALISME MODAL Pels presocràtics la ciència era el coneixement de la physis, però amb Sòcrates canvia, i la ciència passa a ser el coneixement de la naturalesa humana, d’allò que li és convenient o bó (temes ètics). Per tant la ciència serà l’estudi del bé humà o d’aquell bó que fa als homes bons i virtuosos. Sí cada peraula té un significat diferent per a cada persona, no ens podem comunicar, i això és la base de l’ordre social. Per tant per sòcrates cal reivindicar el valor universal del llenguatge per salvar l’home i la ciutat. És necessari saber amb exactitud que vol dir llei, per poder complir-la, que vol dir justícia, per a ser just, que vol dir bondat, per a ser bó. Així doncs la conducta social exigeix una clara definició dels conceptes. És necessari definir amb exactitud el què vol dir política i moral. En definitiva cal saber per obrar, conèixer per a ser virtuós i tenir ciència per a cercar bé, és això el que s’anomena intel·lectualisme modal. El Sabí, el que coneix el que és recte, actuarà amb rectitud. Ningú no obra malament sabent-ho o expressament, ningú escull el mal en quant a mal, dirà sòcrates. Potser el que passa és que no sap el que és el bé. Així doncs, coneixer és saber actuar. “Només sé que o sé res”. És aquesta postura que prèn davant dels sofistes, que és una afirmació d’intel·ligència, d’almenys dir que ell sap que no sap res.