El Mètode: Un guió sobre selecció de personal i pressió

L'entrevista final: Una prova de selecció

CARLES: Què vols dir amb “exactament”?

FERRAN obre el maletí amb calma i treu una carpeta negra amb el logotip de l’empresa.

ENRIC: Què és això?

FERRAN: Documents interns.

MERCÈ continua mirant-lo fixament, sense dir res.

FERRAN: Fa mesos que el consell directiu revisa el funcionament del departament de selecció. Volien veure com treballàveu realment. No en els informes. Aquí dins.

CARLES: I tu què hi tens a veure?

FERRAN es queda dret al costat de la taula.

FERRAN: Bastant més del que penseu.

Pausa.

FERRAN: Jo no era aquí per aconseguir aquesta feina.

Silenci llarg.

ENRIC: Perdona?

FERRAN obre la carpeta i gira uns documents perquè els puguin veure.

FERRAN: Dilluns començaré com a director del departament.

CARLES obre molt els ulls.

CARLES: Director?

ENRIC es queda quiet uns segons, intentant assimilar-ho.

ENRIC: O sigui que tot això ha estat una prova per a nosaltres…

FERRAN: Exactament.

Silenci.

CARLES deixa anar una petita rialla nerviosa.

CARLES: Doncs això explica moltes coses.

ENRIC: Espera… quan fèiem les proves… tu ja sabies què observàvem.

FERRAN: Sabia què buscàveu. Però no sabia fins on arribaríeu.

MERCÈ continua molt seriosa.

MERCÈ: I què has descobert?

FERRAN pensa uns segons abans de respondre.

FERRAN: Que el sistema és molt més agressiu del que imaginava. Però també és intel·ligent.

ENRIC creua els braços.

ENRIC: Aquesta era exactament la idea del mètode.

FERRAN assenteix.

FERRAN: I funciona. Quan una persona està sota pressió, deixa de controlar el que ensenya. I aquí és quan realment veus com és.

L'anàlisi del mètode

CARLES abaixa la mirada.

CARLES: Doncs vist així… fa una mica de por.

FERRAN: Potser sí. Però també és útil per a l'empresa.

Pausa curta.

FERRAN: He vist gent capaç d’adaptar-se molt ràpid. De continuar treballant fins i tot quan la situació era complicada. I això no és fàcil.

ENRIC: No sé si això és exactament un compliment.

FERRAN somriu lleugerament.

FERRAN: Ho és.

MERCÈ: Així que no canviaràs el sistema.

FERRAN: Algunes coses sí. Hi ha proves excessives. Però el mètode, en general, funciona bé.

Silenci curt.

CARLES: Encara em costa creure que tot això fos una prova.

ENRIC: I nosaltres convençuts que controlàvem la situació.

FERRAN: Aquesta era precisament la idea.

Pausa.

FERRAN guarda els documents dins la carpeta.

FERRAN: Però heu treballat bé. El consell directiu quedarà satisfet amb vosaltres.

MERCÈ el mira directament.

MERCÈ: I tu?

FERRAN somriu lleugerament.

FERRAN: Jo també.

Agafa el maletí i va cap a la porta. Abans de sortir, es gira una última vegada.

FERRAN: Ens veurem dilluns.

FERRAN surt de la sala i tanca la porta darrere seu.

Silenci llarg.

CARLES: Encara no sé si això ha estat una entrevista o una inspecció.

ENRIC s’asseu lentament.

ENRIC: Potser les dues coses.

MERCÈ continua mirant la porta tancada sense dir res.

Negre.