Metasomatisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB

 
2.2. Canvis fisicoquímics del procés metamòrfic
Per la variació de pressió i temperatura els minerals es poden transformar en uns altres. Poden ser de diversos tipus:
transformacions en minerals polimò rfics: les molècules només es reestructuren, però no s?altera el nombre d?àtoms que les formen. Apareixen minerals diferents, però amb una mateixa fórmula química. En funció de les condicions de pressió y temperatura, es presenta en forma de cianita, andalusita o sil·limanita. Cada mineral o fase és estable a unes determinades condicions de pressió i temperatura. transformacions en les quals hi ha canvi quí mic: els minerals inicials i els finals no tenen la mateixa composició química. En alguns tipus de metamorfisme, els canvis químics en les roques es deuen a la circulació a través seu de líquids o gasos que provenen de magmes que es troben ben a prop, i que porten elements en dissolució que reacciones amb la roca. Aquest procés s?anomena metasomatisme.
canvis de textura: canvis en el volum, la forma i l?orientació dels cristalls que integren la roca. Es poden resumir en:
-Una tendència a l?augment del volum dels minerals quan hi hagi un increment de temperatura.
-Un predomini de formes aplanades quan hi hagi una pressió que duri molt de temps.
-Una orientació perpendicular dels cristalls a la direcció de la pressió, que origina l?esquistositat.

3.3. Trets generals i particularitats dels orògens
Les forces convergent de les plaques litosferiques provoquen un escurçament de l?escorça per la compressió que s?hi genera. Aquest, provoca un engruiximent amb plegament de roques produint-se plecs, falles, encavalcaments i mantells de corriment. Del fregament de la placa de subducció es forma un magma que puja per esquerdes; i també s?observa metamorfisme regional i de contacte.
Tipus d?orò gens:
Orogen de
tipus andí: quan la placa oceànica col·lideix amb una continental i es forma un zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental.
Orogen o
serralada alpina: desprès de un llarg període de subducció d?una placa oceànica sota una continental, el volum de l?oceà es redueix progressivament i el continent que hi ha al altre extrem es va aproximant. Amb el pas del tems al xocar els continents, l?oceà desapareix.
La compressió i el comportament plàstics, afavorits per l?augment de temperatura, permeten que l?orogen es deformi i guany gruix.
En els orògens desenvolupats es produeix l?acció combinada de l?erosió dels relleus formats i dels
moviments isostàtics que son aixecaments del relleu provocats pel reajustament del mantell. Això fa que presentin una simetria característica.
Nivells estructurals:
-
Nivell superior: a causa de la baixa pressió en aquesta zona, la compressió genera preferentment grans fractures que donen lloc a encavalcaments o mantells de corriment.
-
Nivell mitjà : en aquesta zona la preciso es mes elevada i la fractura de les roques no es veu afavorida, i predominen les flexions. Abunden els plecs paral·lels i plecs de falla.
-
Nivell inferior: aquesta zona es definida pel limit d?esquistositat. La pressio i tª assumeixen valors prou alts per provocar metamorfisme que flueixen i poden provocar plecs similars. A la zona de baix pot causar-ne foliació, migmatització i anatèxia.



Entradas relacionadas: