Metafísica: Estudi de l'existència en general
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,24 KB
Metafísica: és una branca de la filosofia que estudia l’existència en general. S’ocupa del ser, de què és existir, de què existeix i de perquè existeix, problemes que no es poden resoldre amb l’ajuda de la ciència empírica. (metafísica es refereix a allò més enllà d'allò físic, el que no es pot percebre, només es pot pensar).
Aparença: Allò que podem percebre mitjançant els nostres sentits dels objectes de l’entorn, el que semblen.
Realitat: El que hi ha darrera de l’aparença; és la veritat (com són de veritat els fets) a la que només podem arribar a través de la raó.
Què estudia la Metafísica en relació als conceptes d’aparença i realitat?
Metafísica vol dir “més enllà de la naturalesa física de les coses”; La metafísica busca trobar l’essència de les coses, vol anar més allà d'allò que podem percebre mitjançant els sentits (l’aparença dels objectes) per tal de trobar de què estan fets o que hi ha darrera d’aquests i per quines lleis es regeixen, cosa que només pot fer mitjançant la raó.
Tenint en compte això, podem dir que la metafísica és una reflexió (estudia) sobre tot allò que es troba darrere o més enllà (la realitat) de la realitat material (les aparences)
3. En quin sentit podem afirmar que si la Metafísica estudia la realitat, aleshores estudia la substància de les coses.
En el sentit de que tot el que existeix (tot allò que té propietats i ocupa espai) està fonamentat per una substància permanent (seria la realitat) i després té propietats que podem observar i que poden ser sotmeses a canvis ( l’aparença).
Si la metafísica estudia la realitat, el que està estudiant és la substància d’aquest objecte (allò invariable que només podem percebre-les mitjançant la raó) no les seves propietats canviants (l’aparença de l’objecte)
4. Si la substància és allò que existeix, quantes n’hi ha? És a dir, quines són les posicions sobre el nombre de substàncies que constitueixen la realitat?
A grans trets hi ha 2 postures: el monisme metafísic que defensa que la realitat només està formada per una substància i el pluralisme metafísic que sosté que la realitat està formada per més d’una substancia.
5. Quina relació hi ha entre el principi de raó suficient i la Metafísica?
La metafísica estudia les causes i el fonament últim de la realitat (perquè les coses són com són, d’on venen, perquè existeix alguna cosa enlloc de res...) mitjançant l’aplicació infinita del principi de raó suficient (principi que es basa en l’idea de que tot el que existeix i succeeix ha de tenir una causa que ho expliqui) de manera que mitjançant aquest principi la metafísica intenta trobar la causa primera de tot (la causa de les causes).
6. Explica les crítiques de D. Hume, I. Kant, F. Nietzsche i dels neopositivistes (el llenguatge és significatiu si és verificable) a aquells, com Plató, que pensen que la Metafísica és una exigència de la raó.
Crítiques de:
David Hume:
És empirista: diu que el coneixement i les idees només es poden basar en les percepcions sensorials sinó, no tenen cap valor:
Afirma que la idea de “substància” és un invent de la ment per intentar explicar la realitat. No existeix cap tipus de substància ni material ni espiritual com el jo, Déu. Tot això són imaginació de l’ésser humà no basades en cap experiència.
Kant: Valora l’intent de la metafísica de trobar una explicació última a la realitat però:
Nietzsche:
La metafísica és considerada un món fictici i il·lusori que desvalora i menysprea aquests món, el real. (és un gran error). La causa d’aquest error es troba en el poder suggeridor del llenguatge ( al utilitzar conceptes com substància, Déu... han portat a la raó a creure que aquests conceptes designaven entitats reals) i la por a acceptar el món com és (el món pateix canvis, l’ésser humà vol estabilitat. Davant les irracionalitat dels fenòmens es busca una explicació. La caducitat de la vida i la debilitat/desprotecció de l’ésser humà: es busca un referent etern i tot poderós). Davant d’aquesta por creem un món fictici per trobar consol.
Explica què defensa el materialisme metafísic i els arguments a favor. Posa un exemple d’un filòsof materialista.
El materialisme metafísic defensa que la substància de les coses és la matèria, tot el que existeix està fet de matèria fins i tot les idees, no hi ha res que no ho sigui. (Caract. Matèria: ocupa un espai, sempre es manté constant, la diferència entre objectes es donada per la forma com aquesta matèria està organitzada, la matèria canvia, no desapareix, està regida per lleis comprovables)
Arguments a favor:
- L’espiritualisme és incapaç de definir clarament que és una substància immaterial i com aquesta pot generar moviment en el món material.
- El materialisme és compatible amb l’experiència quotidiana. A l’espiritualisme els sentits no ho poden percebre ho justifica amb la raó.
- És compatible amb el coneixement científic. La matèria es regeix per lleis, el que fa el materialisme més versemblant.
- Explica com es dona el moviment.
- L’espiritualisme he de recórrer a una entitat creadora per donar respostes. El materialisme explica tot sense entitat
Un filòsof materialista és Demòcrit (s.Va.C.): construeix teoria materialista de la natura: tot el que existeix són àtoms: totes les coses són combinacions d’àtoms
Epicur es basa en la teoria de Demòcrit per dir que com tot és matèria no hi ha cap raó per témer els déus ni un possible càstig després de la mort.
Explica algunes crítiques al materialisme metafísic.
- 1.El materialisme té dificultats al explicar la raó de l’existència dels éssers vius o l’aparició del cervell fent-se servir de la realitat material.
Explica què defensa l’espiritualisme metafísic i els arguments a favor. Posa un exemple d’un filòsof espiritualista.
L’espiritualisme metafísic defensa que la realitat s’explica a partir d’algun tipus de cosa espiritual, immaterial. Arguments a favor:
- El materialisme no pot explicar la consciència humana a partir de la matèria perquè sabem que les idees no són materials
- Es difícil justificar que la matèria hi és sense cap raó aparent
- Dona resposta a la “perfecció de la natura”, les lleis de la natura.
Un filòsof espiritualista és George Berkely qui considera que (les coses materials són idees i la seva existència depèn de que algú les pensi) la matèria no existeix sinó que allò que existeix només són les idees i les ments, creades per Déu.