Metafísica: estudi del ser, realitat i espiritualisme

La Metafísica

Branca de la filosofia que estudia conceptes de la realitat.

La metafísica serà una ciència o saber de tot allò que es troba darrere o més enllà d’aquesta realitat material o natural.

La Realitat

Conjunt de tot allò que existeix o que és.

• És tot allò que ens envolta i del qual podem tenir experiència.
• En un sentit ampli: Creiem en l’existència de les coses però que no són reals.

L’estudi del ser

• Ser una ciència: És més general i, de fet, constitueix la base per a la resta de les ciències.
• Ocupar-se del ser: L'interessa el ser en un sentit general i no les maneres concretes de ser ni les seves parts concretes.

Diferents usos del ser, és a dir, per una anàlisi lingüística

• Ser com a accident: Utilitzem el verb ser de manera predictiva, atribuïm a una realitat determinades propietats o qualitats.
• Ser per si mateix o substància: Utilitzem el verb de manera existencial, ens referim a un ser que té existència per si mateix, ja que no depèn, com passava amb les propietats, d’una altra realitat per existir.

Realitat i aparença

• Realitat: Éssers i objectes que tenen existència per si mateixos independentment que hi hagi algun ésser o subjecte que els capti i percebi.
• Aparença: La forma en què es manifesta o sembla la realitat als subjectes que la perceben.

El problema del no ser: el no-res

• Ser: és allò que hi ha, allò que existeix, la realitat.
• No-res: és la negació del ser i, per tant, és allò que no existeix o no té realitat.
• Dues postures:

1. Pseudoidea (Bergson): No té referent, el no-res és un terme sense significat, ja que no pot imaginar-se ni pensar-se.
2. El no-res: És un terme lògic però sense contingut, lògicament ho podem deduir. Com a mínim ens hi podem referir.

Orientacions a la metafísica

Segons si consideren que tot procedeix o no d’un únic principi

• D’un únic principi

  • Monistes: Malgrat la pluralitat i la diversitat aparent de la realitat, aquesta s’origina o està constituïda a partir d’un únic principi o element.

• De diversos principis

  • Pluralistes: Consideren que els principis de la natura són múltiples.

Segons si consideren que tot es redueix a allò material o no.

1. Materialistes: Centren el seu estudi de la realitat en la matèria, perquè consideren que per explicar-la no és necessari recórrer a realitats o principis de tipus espirituals.
2. Espiritualistes: Consideren que els principis materials són insuficients per explicar la realitat. Defensen l’existència de principis ideals (la ment o Déu).

Segons si consideren o no que l’ésser humà comparteix una mateixa naturalesa:

• 1. Essencialisme: La personalitat depèn segons la cultura.
  2. Existencialisme: Tu saps que és un ésser humà pels trets característics.

Què és l’espiritualisme?

Les metafísiques espiritualistes agrupen les teories de tots aquells pensadors que sostenen que sota la realitat material de la qual tenim experiència existeix una realitat espiritual que li dóna sentit.

L’espiritualisme platònic

Plató defensa l’existència d’una realitat espiritual més enllà de la material, sinó que manté la seva primacia respecte a aquesta.

La primera realitat o món de les idees, està formada per idees eternes, immutables i perfectes, com la idea de Justícia o de Bé. Constitueixen l’autèntica realitat, el Ser, són imperceptibles pels sentits, ja que només pot captar-les l’enteniment. En canvi, tot allò que ens envolta, és imperfecte, canviant, temporal i mortal.

Problemes de l’espiritualisme

• Problema epistemològic:
• Problema ontològic: Es predicar l’existència de diversos tipus de realitats (món ideal i món material en Plató, les tres substàncies en Descartes).
• Problema antropològic: El problema ontològic anterior resulta encara més evident si es trasllada a l’ésser humà. Des de la perspectiva espiritualista, l’ésser humà és aproximadament la unió de dues realitats.

Per què la teoria platònica és idealista? Perquè no només defensa una realitat sinó dues, la material i la espiritual. Perquè l'important no és l'objecte físic, sinó que és una altra cosa, Déu, jo pensant...

Perquè no només defensa l’existència d’una realitat espiritual més enllà de la material, sinó que manté la seva primacia respecte d’aquesta.

Per què ho és la de Descartes?

Déu=perfecció

Què és el materialisme?

Sota l’etiqueta de materialisme o metafísiques materialistes, s’agrupen les teories de tots aquells pensadors que neguen l’existència de les realitats de tipus espiritual. Així doncs, en un sentit ampli, són metafísiques materialistes totes aquelles que només admeten l’existència real de la natura.

Plantejaments materialistes

L’atomisme clàssic

Presocràtics segle V aC

TOTS ELS ATOMISTES SÓN PLURALISTES, és a dir, que creuen que hi ha més d’un principi que composa la realitat.

Ells consideren que a la base de la realitat no només hi ha un principi sinó, varis, un d’ells són els àtoms, petites partícules. Tots els éssers que podem percebre són combinacions d’àtoms. Els canvis que observem a la natura són fruit de la reconfiguració d’aquests conglomerats.