Les mesures proteccionistes van provocar una disminución del comerç

El despotismeil·lustratés la forma de govern característica a l'Europa del Segle XVIII i que hompodria resumir amb el lema de "tot per al poble, peròsense el poble". L'edatmitjana va suposar per a Europa un gran avençpel que fa a la creaciód'organismes de participació que van rebre un nomconcretdepenent del país, el parlament a Anglaterra, les dietes a Alemanya, elsconsells a França i les corts a la corona d'Aragó. Posteriorment, però, alguns reis van anarretirant el poder que havienrebutaquestesinstitucions i algunesd'aquestes van esdevenirmeramentnominals. 

El mercantilismeva ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europadurant el Segle XVI, que es basava en dos principisfonamentals. El primer que era que la riquesad'unEstatdepenia de la quantitat de metalls preciosos de quèdisposés. El segonformulava que per aconseguir-los caliapromoure el comerç exterior i mantenir, en totmoment, una balança de pagaments positiva.

El comerç triangular era una ruta comercial establerta a l'Oceà Atlàntic des del segle XVI fins al XIX, i que per tantpot considerar-se un fenomenhistòric de llarga durada. Involucrava tres continents i la seva ruta formava una mena de triangle.

Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de Gener del 1689
 - 
París, 10 de febrer del 1755
) fou un filòsoffrancès del Segle de les Llums
. Ésconsiderat un delsprecursors del liberalisme i va ser qui va elaborar la teoria de la separació de poders
.

La sobirania nacionalés un concepte que dónatot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania. Aquestadeixaconstància en la constitució que li cedeix el poder a l'estat. Ara el reiesdevé un representantideològicsorgit de la teoria política liberal, que potremuntar-se a Locke i Montesquieu (finals del segle XVII a Anglaterra, segle XVIII a França).

L'absolutismefou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquiahavia de tenir un poder absolut, és a dirsenselímits i sense compartir-lo, i per aixòanomenarenaquesta forma de governcom a monarquia absoluta
.

El liberalismeés un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de governredueixin la sevaintervenció al mínimnecessari per a garantir la convivència. Promou les llibertats civils i s'oposa a qualsevol forma de despotisme, apel·laalsprincipisrepublicans. És el corrent en el qual es fonamenten la democràcia representativa i la separació de poders
.

El parlamentarisme, és un sistema d'organitzaciópolítica en què la branca executiva del governdepèn del suportdirecte o indirecte del parlament, sovintexpressat per mitjàd'unvot de confiança
. Per tant, no hi existeix una clara separació de poders entre les branques legislativa i executiva ni el sistema de verificació i balançacomú del presidencialisme
. No obstantaixò, el sistema parlamentari té mésflexibilitat i capacitat de resposta que no pas el presidencialisme.

Voltaire, símbol de la Il·lustració, cap de fila del partitfilósòfic, el seunom resta associat al seucombatpelprogrés i la tolerància i contra «la infàmia», nom que va donar al fanatisme religiós
. Era, tanmateix, deista i el seu ideal era el d'unamonarquia moderada i liberal, il·lustradapels «filòsofs». Va actuar, d'altra banda, amb les elitsavançadés de l'Europa de la Il·lustracióservint-se de la sevaimmensanotorietat i prenent, ell sol, la defensa de les víctimes de la intolerància religiosa i de l'arbitrarietat en afers que s'hanfetcèlebres

Rousseau, precursor del pensamentdemocràtic, el seupunt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensamentil·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustracióatorgà a la cultura i al coneixementcom a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'homeoriginari, açòés natural, i que per tantfalseja i perverteix les condicionssuperiors que l'ésserhumàposseeix de manera intrínseca.

Una crisi de subsistència era cada un delsperíodescrònics de famcaracterístics de les societatsagràriesanteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descensimportant de les collites de cerealsdurant dos o mésanysconsecutius (generalment, a causa d'unaclimatologia negativa). Feienaugmentar la mortalitat i, per tant, impedien el creixementsostingut de la població
.

Separació de podersés un concepte que estableix que elspodersd'ungovernsobirà han d'estardividits entre dues o mésentitatsfortamentindependents, aixídoncsprevenint que una persona o un gruptinguimassa poder.

La burgesiaés una classe social, tal coml'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseirelsmitjans de producció, sobretot el capital, en les relacionseconòmiques. El terme, que prové del francèsbourgeoisie, origínàriamentsignificava 'habitant de la ciutat', ja que elsprimersburgesos es van enriquir a partir del comerç i delsoficispròpiamenturbans, en oposicióalsterratinentsrurals
.

L'anticrègim va ser un terme que elsrevolucionarisfrancesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquieseuropeesamb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un conceptehistoriogràficaplicat a diversos països de l'Europa moderna.

La manufactura és el procésd'elaboració de productes a partir de primeres matèriescom les instal·lacions i sistemesassociats. La indústria es distingeix de l'artesania, que també elabora productes, en el sistema fabril, la producció en sèrie o en cadena i l'ús de maquinàries. La indústriapròpiament dita sorgeixamb la Revolució Industrial a Anglaterra i Escòcia al Segle XVIII
.

Una constitucióés un conjunt de principisfonamentals o precedentsestablertssegonselsquals un estat o una altraorganització es governa. Quanaquestsprincipiss'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documentslegals, es potdir que aquellsdocumentscomprenen una constitució escrita. Les constitucionsestableixen les regles i elsprincipis que governenl'organització o una entitat política. En el cas particular delsestats, una constitucióés la norma jurídica fonamental que defineixl'estructura, elsprocediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i delsciutadans
. Abans de l'evolució de les constitucionsnacionalsmodernes, el terme "constitució" feiareferència a qualsevollleiimportant que determinava el funcionamentd'ungovern.

Una revolucióés una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i políticad'unasocietat, que algunscops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Habeas Corpusés una expressióllatina que significa "que tinguis el teucos". Actualment designa un procés judicial estès en la majorpart de païsosdemocràtics que protegeixelsciutadans contra les detencionsrealitzades per una autoritat, agent, funcionaripúblic o particular, sense que hi concorrinelssupòsitslegalsnecessaris, ja que implica la immediatacomunicaciód'aquestprocediment al jutge de guàrdiacorresponentperquèaquestpugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.

El marxismeés el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filósòfiquesencunyadespelspensadorsalemanys
Karl Marx i Friedrich Engels
. La multitud d'aspectes que aquestacomprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanessense la sevaescola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocamentmaterialista i dialèctic del món. L'aplicaciód'aquesta doctrina en el camp del Socialismeinicià un noucorrentideològicanomenatsocialisme marxista, que cresquédurant tota la segonameitat del Segle XIX i s'anàsituant al poder al llarg del Segle XX, tant a través de les seves múltiples versionssocialdemòcratescomcomunistes.

L'anarquismeés una ideologia política basada en el principi que les persones sónlliures i es poden organitzarmillor en societatssensejerarquies ni coaccions que limitinaquestallibertat. Per tant, l'anarquisme defensa un model de societatanomenatanarquia, en què no hi ha estat o altra forma de poder públic
. Sovints'identificaambsímbols que inclouen la "A" d'anarquiacircumscrita en un cercle, normalmentnegre o vermell. (Robespierre(1789 – 1799
)

La Revolució Industrialés un conjunt de canviseconòmics (capitalisme
), socials (ordre burgès
) i tecnològics que es van produirinicialment a la Gran Bretanya en la segonameitat del Segle XVIII
. Elsavençostècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosiódemogràfica que s'inicià a partir del 1750 i elscanvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalarenelssectors del tèxtil, el carbó i el ferro
.

La revolució agrícola británicadescriu un període de desenvolupament agrícola a Gran Bretanya que abasta des del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX, períodedurant el qual va existir un incrementmoltalt de la productivitat agrícola, del rendiment i de la producció total. Aquestsfets van provocar un augment de poblaciósenseprecedents, alliberant del camp a un significantpercentatge de la població, que va constituir la màd'obra de la Revolució Industrial.

La revoluciódemogràfica: L'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa, en general, fou espectacular: el 1750, el continent tenia 140 milionsd'habitants, que arribaren als 187 el 1800, i als 266 el 1850
. El ritme de creixementfouparticularment sensible a la Gran Bretanya, on es començà a notar a partir del decenni 1740-1750; entre aquestadècada i l'any1821 la població es duplicà, i el 1861 ja s'haviatriplicat.

La revoluciódelstransportsAbans de la revolució del transport del Segle XIX, les mercaderies de consumhavien de ser manufacturadesprop del lloc de destí. Era econòmicament inviable transportar mercaderies des d'unllocdistant. Juntamb la Revolució Industrial es van dur a terme una sèried'innovacions en el transport que van revitalitzar el comerç. Ara les mercaderiespodien ser manufacturades en qualsevollloc i ser transportadesd'una manera molt barata a totselspunts de consum.

La Revolucióburgesaés un tipus de revolució que majoritàriament dona a terme la classe social de la burgesia per esdevenir la classedirigentenfrontd'altresgrupssocials que s'oposin al seu poder. Les Revolucionsliberalsestaninspirades en la doctrina del liberalisme i pretenencanviar un tipus de societat reglamentada a través de principiscontraris a aquesta doctrina, que regienl'AnticRègim, per imposar-ned'altres favorables a la llibertat individual, la igualtatdavant la llei, la propietat, etc...

Modelsd’administració colonial:

Elspaïsoscolonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial: les colòniesd’explotació, elsprotectorats, les colònies de poblament, les concessions i elsmandats.

Les colòniesd’explotació no teniengovern propi i estavensotmeses a la sobirania de la potènciacolonitzadora, és a dir, depeniendirectament de l’administració metropolitana que hi exercia una política d’ocupació. L’autoritat era en mansd’ungovernador que actuavaajudat per una muníó de funcionarisbritànics que van erigir-se en una elitdirigent. Un exempled’aquestmodel el trobem en el Congo Belga.

Elsprotectorats, en els que teòricamentsubsistia i actuava un govern indígena encarregat de la política interior i que havia de ser respectatformalment per l’administració metropolitana. A la pràctica, però, la metròpolíexercia una veritable política d’ocupació ja que creava i imposava un governparal·lel i dominantexercintunilateralment les funcions de defensa, explotacióeconòmica i  representació exterior. Aquesta forma de domini va implantar-se principalment en aquellescolònies que ambanterioritathavienestatnacionsindependents, ambrelacionsinternacionals, com en el cas d’Egipte, Malàisia o Sierra Leone.

Les colònies de poblament o dominis, que implicavenl’establiment a la colòniad’abundantpoblació europea de forma permanent (Canadà, Austràlia, etc.) i que exercienl’autogovern. D’aquesta manera, s’originavennuclissocials de tipus occidental que s’imposaven a la població indígena. Elsmodelsd’aquestmodel de colonització serien elsDominisBritànics de la Commonwealth, que aviatgaudiriend’ungovern i un sistema parlamentari propis. Aquestgoverntindria, però, limitades les sevesprerrogativesexteriors i estavasotmès a la figura del governador (nomenatpelgovernbritànic) que era el representant de la metròpolí a la colònia. Així, el Canadà va assolirl’autogovern el 1867, Nova Zelanda el 1854, Sud-àfrica el 1872 i Austràlia el 1890.

Les concessions eren territoris que pertanyien a un país independent, però del qual les potènciescolonitzadoresn’aconseguien la cessió temporal per controlar-nel’economia. Posteriormentapareixerienelsmandats, fórmula nascudadesprès de la Primera Guerra Mundial, i que va aplicar-se per administrar elsterritorisdependents de les potències de l’Europa central perdedores de la guerra. Segonsaquesta nova fórmula, una potència colonial (bàsicament, Gran Bretanya o França) exerciria la tutela sobre un determinatterritori en representació de la Societat de Nacions.

L'IMPERIALISME i COLONIALISME :

L'Imperialismeésl'extinciód'unterritori per dominar altrespaïsos i formar una unitat i el colonialismeés un procés en quèelspaïsosoccidentalsvolienaconseguir el domini cultural, polític i econòmic del món.Les causes de l'imperialisme-colonialsime a finals del segle XIX són:

• CAUSES DEMOGRÀFIQUES:

1. Augment de població ja que la població europea va passard'uns 300 a una 400milionsd'habitants i moltsd'aquestsvàrenanar a treballar a terrioriscolonials.

2. Avençosmèdicscoml'ús de la quinina que vàrenpermetre superar malaltiescom lacòlera, el tifus o el plaudisme que feia que hi haguessinterritorison no hi podienviureelshomesblancs.

• CAUSES ECONÒMIQUES:

1. Recerca de nousterritorison invertir elscapitalsacumulats. Aquestsvàrentrobarsortida en la financiació de infraestructurescomferrocarrils, ports, el canal de Suez, Canal de Panamá....

2. Exploració i conquesta de zoneson es poguésaconseguirmatèriesprimeres ienergètiques de forma abundant i barata. 

3. Control de espaisonestablirmercat que asseguréssin la col·locació de productesindustrials en un règim de monopòli (una empresa que controla un sector)

• Utilització de màd'obra no qualificadaperquè era barata i normalment esclava.
  ·CAUSES POLÍTIQUES:
  

• 1.El nacionalisme es va convertir amb un movimen conservador component de l'imperialisme

• 2.Els Estats van adoptar una política de prestigi dirigida per personalitatsfortes que vàren influir en la formaciño i la consolidació de territoriscolonials.

• 3.Les potències van aconseguir la hegemonía colonial mitkançant el control comercial i militar de les rutes marítimes i terrestres al mateixtemps que les obstaculitzaven a cause de l'expansiñodelsseusrivals.

• 
  ·CAUSES CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES:
  1.Hi haviaautors (com Jack London o Julio Verne) que vàrenalentir la curiositat i l'aventura a través de obres ambambients de misteri
  2.Les societatsgeogràfiques van crear noves rutes.
  3.Es vàren explorar gransriusafricanscom : el Nil, el Níger, el Congo o el Zambeze.
  4.Es va arribar a Àsia, es va travessarSibèria i es va arribar al Pol Nord i al Pol Sud.
  5.Les tesis darwinistes van justificar el predominidelsmés ven adaptats (els de raça blanca)sobre elsmenys ben adaptats (els de raçanegre)
  

• ·CAUSES IDEOLÒGIQUES:
  1.Els nacionalistes van desarrollar teoriasracistes. Com per exemple en aquestcòmicd'en Tintín que parla del racisme a l'època del colonialisme , es veucomelssirventssónnegres:
  2.Activitat misionera de l'esglésies cristianes anglicana, catòlica i protestant que va provocar un gran impacte a les pobacionsindígenes que tenien una mentalitattotalmentdiferent a l' occidental.
  3.Presència d'unaideologia de carácter etnocentrista (entendre, jutjar o avaluar una altra cultura o grup social d'acordambelsestàndars i valors de la cultuta ) que defensava a la cultura europea i occidental i rebutjava i descalificava a les altresconsiderant-les bárberes, salvatges i primitives.
  

Elsprincipalsimperiscolonials van ser el britànic i el francès, encara que altrespaïsoscomAlemanya, Bèlgica o Itàlia també es van apoderar de territoris. EstatsUnits i el Japó van impulsar també la sevaexpansió imperial.

4.LES CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ

4.1 La introducciód'avençoseuropeus a les colónies
Les potènciescolonitzadores varen introduirqualcunsdelsseusavançosalsterritoriscolonials. Varen construir carreteres, ferrocarrils, ports, líniestelefòniques… Conrearen noves terresamb la cerca del benefici propi
. Varen prendremesures higièniques i varen construir noushospitals i va baixar el nombre d’epidèmies. La mortalitat va baixari la población va augmentar, que va provocar un desequilibri en l’alimentació. Elseuropeus varen crear noves escoles i l’analfatebisme va disminuir.

4.2Les transformacionseconómiques
A les colònieselscolonitzadors varen imposarinteressoseconòmics i elsindígenes varen empitjorar les condicions de vida. Elscolonitzadors varen obtener moltesterres. Varen abandonar determinatsconreusperò es varen potenciar lesgransplantacions
. Elsnatiushavien de ferfeina per comprar aliments ja que s’imposàl’economiamonetària
. L’artesania va ser sustituida pelsproductesindustrials.
4.3 elscanvissocials i culturals
L’estructura social va canviar. Les societatscolonials eren réflex d’unasegregació
. Elsfuncionarisvivienluxosament en un contrastmoltalt de miseria ambels indígenas i relacionar-se va tornar-se mal vist. Aquestspoblesindigens varen perdre les seves cultures per causa de la forçad’imposiciódelscolonitzadors.

La Conferència de Bandungfou una reuníó de lídersdelspaïsosafricans i asiàtics que havienestatsota colonitzacióeuropea, entre el 18 i el 24 d'Abril del 1955 a Bandung (Indonèsia
) ambl'assistència de 29 països. La conferènciafouorganitzadapelsgranslídersindependentistes: 
Nehru de l'Índia i Sukarno d'Indonèsia i pretenia posar fi al colonialisme i evitar el neocolonialisme en forma d'influència i dependènciaeconòmica. En aquestsentit, s'advocava per la sobiraniadelsnousestatsindependents i per la no-alineació en qualsevoldels dos blocs de la Guerra Freda, tot i que aquesta política només la seguiria l'Índia
. Aquestaconferència va representar la posada en escena del Tercer món i va visualitzarquin seria el camp de batalla, de lliurecompetició i sensefronteresfixadespelsconflictes entre l'URSS i elsEstatsUnits.

El taylorismeconsisteix en la divisió de les tasques delsprocessos de producció, suposal'aïllament del treballador i la imposiciód'unsalari variable i proporcional al valor que l'obrerafegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitataugmentar la productivitat i evitar el control delsobrers sobre el seutemps de treball.

El termefordisme es refereix al sistema de producció en cadena que va derivar directament de la posada en pràctica, per part de Henry Ford, de la cadena de muntatge i tot un seguit de noves tècniques que acabaren desembocant a l'esdeveniment d'El Cas Ford, un episodi que acabariamarcant un abans i un després en les tècniques de fabricació i producció.

CAUSES PGM

· El desenvolupament industrial i la competència neocolonialista van generar tensions i rivalitats en un món en la qual ja no quedava gens per repartir a nivell de mercats i colònies.

· El nacionalisme es vivia en les granspotències i també en elspetitspaïsossotmesosalsgrans.

· La causa immediata de la guerra va ser l'assassinat de Francisco Fernando (hereu del trond'Àustria) i la seva esposa a les mansd'unestudiantservi Sarajevo.

ConseqüènciesPGM

· Elsvencedors es van repartir les possessionsdelsvençuts.

· A nivell internacional van desaparèixerelsImperis de Autria-Hongria i Turc.

· Van desaparèixer les velles i poderosesdinastieseuropees.

· EstatsUnits es va afermarcom gran potència mundial. Gran Bretanya va conservar la supremacia marítima i França va augmentar el seu poder després de veure aniquilada al seu tradicional enemiga.

La guerra de 1914-18 va ocasionar innombrables destruccions i la mortd'uns 9 milions de persones. El proletariat de totselspaïsosbel·ligerants va ser la classe social que més  va haver de patir les conseqüències del conflicte, i en algunspaïsos va intentar apoderar-se de l'Estat. Perònomés el Partit Comunista Rus, dirigit per Lenin. Va aconseguirelsseuspropòsits. En altrespaïsos les classesdirigents van poder esclafar elsmoviments de revolta de les massespopulars. Paral·lelament la guerra va accelerarelsmovimentsd'alliberament nacional.

ALIANZAS

Por un lado Alemania, Itàlia y el Imperio austro-húngaro formaron la Triple Alianza.

Por el otro lado por otro, Francia, Rusia e Inglaterra,formaron la Triple Entente