Merce Rodoreda: Guerra, Exili i Psicologia dels Personatges en la Literatura Catalana
Enviado por JuanMartinezMenargues y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
español con un tamaño de 2,53 KB
T.3 La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Explica per què
La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seva biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seva obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l’experiència de la guerra i, molt especialment, de l’exili. Les seves novel·les són les grans novel·les de la literatura catalana moderna.
La guerra com a punt de partida
La seva obra està marcada per la Guerra Civil espanyola, una guerra que trenca vides, amors i famílies i que condueix a la infelicitat. L’experiència de l’exili amplia els límits del realisme literari, encara que l’obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l’amor.
L’experiència de la guerra capgira la vida de la periodista: feia periodisme polític, publicava entrevistes a literats del moment i escrivia les primeres novel·les, que no són les que li han donat fama. Però la guerra representa per a ella l’inici del seu verdader jo narratiu, el d’Aloma, una novel·la d’inspiració autobiogràfica.
La Plaça del Diamant
La novel·la que li va donar fama va ser La Plaça del Diamant, que no té res a veure amb l’exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part precisament de la massa anònima que no es va exiliar. Aquesta obra va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d’aprenentatge literari que Rodoreda va fer pas a pas, ja que va haver de viure durant bona part d’anys, primer a diverses poblacions de França treballant com a costurera i després a Ginebra.
Les darreres novel·les i l’exili
En les seves darreres novel·les apareix un ventall extraordinari d’exiliats, soldats i gents desprotegides. Utilitza molt la primera persona i el monòleg interior.
Als anys cinquanta va optar per escriure La Plaça del Diamant, una opció literària que li va permetre usar l’exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa.
Exili, família i llibertat creativa
- En el terreny personal: a causa de l’exili, va emprar la llibertat d’alterar el concepte de família i de maternitat.
- En el terreny creatiu: es va donar una gran llibertat creativa sense pensar en l’èxit.