Mercat, Oferta i Demanda: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,72 KB

Què és el Mercat?

El mercat és un conjunt d'activitats de compra i venda d'un producte determinat que efectuen els oferents (venedors) i els demandants (compradors). Els diners han tingut un paper fonamental com a mitjà de pagament o intercanvi.

La Demanda

La demanda és la quantitat d'un bé que els demandants estan disposats a adquirir a un preu determinat.

Factors que Condicionen la Demanda

El preu és un factor molt important que determina la quantitat de producte que els compradors sol·liciten, però no és l'únic. La demanda d'un bé també depèn d'altres factors:

A) El Preu del Bé en Qüestió

Com més car és un producte, el demandant està disposat a adquirir-ne menys quantitat, i com més barat és, més en compra.

B) El Preu dels Béns Relacionats

Segons la relació que hi ha entre les funcions d'uns béns i altres, és possible distingir dues categories:

  1. Béns complementaris: Són els béns que van sempre en parella, és a dir, els que es consumeixen conjuntament. Per exemple: els cotxes i la gasolina, les sabates i els cordons, els llums i les bombetes, etc.
  2. Béns substitutius: Són aquells que en utilitzar-los o consumir-los se n'exclouen altres que satisfan la mateixa necessitat. Per exemple: les peres i les pomes, el te i el cafè i el sucre. Si el preu d'un producte augmenta, disminueix la demanda a favor d'un altre bé substitutiu.

C) Renda Disponible

La capacitat condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar i, per tant, la quantitat de producte que un consumidor demana. La renda permet classificar els béns en tres grups:

  1. Béns inferiors: Són aquells béns que es demanen menys quan augmenta la renda dels demandants.
  2. Béns normals: En aquest tipus de béns la quantitat que es demana augmenta en la mateixa proporció que la renda dels demandants.
  3. Béns de luxe: Són béns que no es consumien quan la renda era baixa o es feia en petites quantitats, però l'ús o consum augmenta substancialment en incrementar la renda. La quantitat sol·licitada augmenta en major proporció que l'augment de la renda dels demandants.

D) Les Preferències del Consumidor

Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament dels demandants amb independència dels preus o de la renda.

Corba de la Demanda

La corba de la demanda d'un bé és la representació gràfica de la funció de la demanda, la qual mostra les diferents quantitats d'aquest bé que els compradors estan disposats a adquirir a cada preu. La seva funció de la demanda reflecteix la variació que experimenta la quantitat que es necessita d'un bé en funció dels quatre factors, és possible expressar la funció de la demanda amb una fórmula.

L'Oferta

L'oferta és la quantitat d'un bé que les empreses estan disposades a produir a un preu determinat.

La Corba de l'Oferta

La seva funció és mostrar la variació que experimenta la quantitat de l'oferta d'un bé en funció dels factors que l'influeixen.

Equilibri del Mercat

L'equilibri del mercat és aquell punt en el qual els plans dels consumidors i de les empreses coincideixen, de tal manera que l'intercanvi satisfà tots dos. L'equilibri del mercat es pot assolir de dues maneres:

1) Excés de Demanda

A un preu (P1) determinat, la quantitat de productes que els consumidors (Q2) sol·liciten és superior a aquella que les empreses (Q1) ofereixen, de tal manera que no se satisfan molts consumidors, alguns dels quals estaran disposats a pagar un preu superior pel bé en qüestió. Com que hi ha escassetat, les empreses, atretes per les expectatives de benefici, ofereixen una quantitat més gran de producte.

2) Excés d'Oferta

S'anomena excés d'oferta quan hi ha abundància de productes, per la qual cosa les empreses, en no vendre la producció, opten per abaixar el preu.

Canvis en les Condicions de Mercat

1) Moviments sobre la Corba de la Demanda

Com més elevat és el preu, més petita és la quantitat de demanda, i com més baix és el preu, més gran és la quantitat de demanda.

2) Moviments sobre la Corba de l'Oferta

Com més elevat és el preu, més gran és la quantitat que estan disposats a oferir els productors, i com més baix és el preu, menys quantitat oferiran els productors.

Augment de la Quantitat de Demanda

Aquest desplaçament té l'origen en les variacions següents:

  • A) Un augment del preu dels béns substitutius: Considerem, per exemple, la demanda de sucre. Si augmentés el preu de la sacarina i no ho fes el del sucre, les persones consumirien més sucre al mateix preu, atès que el sucre i la sacarina són béns substitutius.
  • B) Una disminució del preu dels béns complementaris: Si el preu del sucre no varia i disminueix el preu d'un bé complementari com el cafè, hi haurà més demanda de cafè i, per tant, la demanda de sucre se'n beneficiaria indirectament.
  • C) Un augment de la renda disponible: En augmentar la capacitat adquisitiva, els demandants consumiran més quantitat de productes al mateix preu.
  • D) Canvi en les preferències: Si el producte es posa de moda, les persones podran adquirir més quantitat de producte al mateix preu.

Disminució de la Quantitat de Demanda

Aquest canvi es pot deure a diversos motius:

  • A) Disminució del preu dels béns substitutius: Considerem la demanda dels automòbils de gasolina. Si baixa el preu dels automòbils dièsel i no ho fes el dels automòbils de gasolina, les persones comprarien més automòbils dièsel, ja que els dos tipus d'automòbil són substitutius.
  • B) Un augment del preu dels béns complementaris: D'acord amb el mateix exemple, si no canviés el preu dels cotxes, però pugés la gasolina, també disminuiria la quantitat de demanda d'aquests vehicles i se'n beneficiaria la dels automòbils dièsel.
  • C) Una disminució de la renda disponible: En disminuir la capacitat adquisitiva, es redueixen les possibilitats de consum dels demandants i, lògicament, encara que els béns tinguessin el mateix preu, es podria adquirir menys quantitat de qualsevol producte. L'expressió il·lustra perfectament la necessitat d'adaptar el consum a les disponibilitats.
  • D) Un canvi (en contra) de les preferències: Quan un producte perd el favor dels consumidors, la quantitat que es demana serà més petita, encara que el preu no variï, de manera que, probablement, els productors el rebaixin de preu per a estimular les vendes i donar sortida als estocs emmagatzemats.

Tipus de Mercat

Per donar-nos a conèixer els seus productes i persuadir-nos sobre la bondat de la seva utilització, les empreses recorren a molts mètodes.

Els Mercats de Competència Perfecta

És aquella en què tots els béns i serveis s'intercanvien voluntàriament per diners al preu que fixa el mercat, com a conseqüència del lliure funcionament de les lleis de l'oferta i la demanda.

Els Mercats de Competència Imperfecta

Els mercats més habituals són els de competència imperfecta. Els models de competències imperfecta són els següents:

  • A) Monopoli: És el cas extrem de competència imperfecta, es caracteritza per l'absència de competència, una única empresa produeix tot el bé o servei existent i per això té plena capacitat per a influir sobre el preu o la quantitat que cal produir.
  • B) Oligopoli: En aquest tipus de mercat intervenen poques empreses, però amb les dimensions suficients per a incidir en el preu si alguna decideix variar l'oferta.
  • C) Competència Monopolística: En aquest tipus de mercat hi ha moltes empreses que ofereixen productes similars que tenen la mateixa funció o utilitat. A diferència del mercat de competència perfecta, en aquest cas les empreses tenen una diferenciació per la fidelitat de la clientela. Així doncs, tenen un cert marge d'influència sobre el preu.

Els Criteris per a Classificar els Mercats

  • A) Grau de Concentració: És el nombre d'empreses o venedors que hi ha al mercat. Com més venedors hi hagi, el grau de concentració serà menor.
  • B) Influència sobre el Preu: Majoritàriament els venedors influeixen sobre el preu i, per tant, contradiuen el lliure mercat que defensava Adam Smith.
  • C) Grau d'Homogeneïtat: Un mercat és homogeni quan els seus productes són intercanviables, és a dir, cadascun d'ells pot substituir l'altre, ja que la qualitat, el disseny o la funció no es diferencien.
  • D) Intensitat de la Competència: Fa referència a la tensió amb la qual les diferents empreses lluiten dins el mercat per a vendre més, així com les diferents polítiques comercials que adopten.
  • E) Grau de Transparència: És la quantitat d'informació de què disposen tant els venedors com els compradors amb relació al preu al qual s'efectuen totes les transaccions d'un producte determinat.
  • F) Llibertat d'Entrada i Sortida: Entrar i sortir d'un mercat no és fàcil. Els obstacles amb els quals topa una empresa per a accedir o per a sortir d'un mercat on ja hi ha altres empreses s'anomenen barreres.

Les Barreres d'un Mercat

Poden ser d'entrada o de sortida segons si impedeixen l'accés al mercat de noves empreses o la sortida de les que desitgen abandonar-lo.

Les Barreres d'Entrada

Són factors que impedeixen o dificulten l'entrada de noves empreses en un mercat. Les barreres d'entrada més habituals són les següents:

  • A) Avantatge en Costos: Si una empresa és capaç de produir més barat que qualsevol altra empresa del sector, també podrà oferir un preu de venda al públic més baix.
  • B) Diferenciació del Producte: Es produeix quan la qualitat, el disseny o la funció dels productes són tan significatius que fidelitzen el consumidor.
  • C) Inversions de Capital: Alguns tipus de mercat necessiten inversions que constitueixen en si mateixes una barrera d'entrada molt difícil de superar.

Les Barreres de Sortida

Són els costos que hauria d'assumir qualsevol empresa per abandonar un mercat determinat o les pèrdues ocasionades per no recuperar una part de la inversió.

Entradas relacionadas: