La ment no pot produir idees espontàniament idees simples i complexes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,38 KB
12. TIPUS I CLASSES D’IDEES SEGONS Descartes
Descartes vol aconseguir el coneixement absolut, del qual no es pugui dubtar. Per aconseguir-ho aplica el dubte metòdic:
Exagerar fins al màxim el dubte
Considerar com a fals qualsevol enunciat amb la més mínima sospita
Per tal que només quedin els judicis totalment certs (Falsació Moderna).
Així diferència les informacions que provenen dels sentits: són les que estan subjectes a la incertesa i l'error, per tant per Descartes no són una font fiables de coneixement.
Les veritats racionals: Aquelles que depenen únicament de la raó i de cap altra informació externa, paro és possible que s'equivoqui pel fet de tenir una ment defectuosa.
Finalment, arriba a la primera evidència indubtable expressada amb l'aforisme, "Penso i després existeixo". Ja que s'afirma que no es pot dubtar del mateix pensament (perquè en el moment de posar-ho en dubte ja s'està pensant).
TIPUS D’IDEES:
SEGONS LA SEVA PROCEDÈNCIA:
Adventícies: semblen procedir del món material exterior dels sentits, extretes a partir de l'experiència sensible.
Fatície: provenen de la nostra consciència, a partir de la nostra imaginació, amb la barreja d'idees adventícies.
Innates: semblen implantades a la ment per una instància superior (Déu), com és el cas de la mateixa idea de Déu o la de l'infinit.
SEGONS COM SÓN:
Clares: idees que s’entenen i es comprenen.
Obscures: idees que no s’entenen del tot.
Distintes: idees que es diferencien de la resta d’idees.
Confuses: idees que no es diferencien de la resta d’idees.
En conclusió, segons Descartes les idees que són vàlides són aquelles que siguin clares i vàlides.