La ment no pot produir idees espontàniament idees simples i complexes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,64 KB

DUBTE METÒDIC


Sentit del dubte metòdic: recerca d’1 veritat indubtable com apunt d partida. És un dubte hiperbòlic (considerar fals tot allò del q es pugui tenir el mín dubte). Arguments pel dubte: l’error perceptiu, arg. Del somni, arg del Geni Maligne (Meditacions metafísiq). Descartes dubta de: la info sensorial,  l'existència del món, els raonaments.Però hi ha una veritat indubtable: “Pens, per tant existesc” (“cogito, ergo sum”), 1a veritat i fonamt d la metafísica;  Model d’evidència; Permet distingir ↔ ment (jo, consciència) i cos (res extensa) Consideracions imp sobre el cogito: Es formula necessàriament en 1a persona (jo pens, jo soc) pq asegura certesa, "Pensar" inclou qualsevol activitat mental (conscient): imaginar, raonar, dubtar, deduir.. No és una deducció (pens>soc) sinó una intuïció, Només implica la meva existència en tant ésser pensant (no l'existència física), El fonament és el caràcter autoconscient de la ment, Implica que tot objecte de coneixement i percepció és immanent al subjecte, x tant, romp amb el Realisme directe de la filosofia clàssica, introdueix el subjectivisme gnoseològic, El cogito garanteix el fet de pensar però no la veritat del contingut dels meus pensam; en principi, sembla dur al solipsisme. 

DISTINCIÓ MENT/COS


Experim mental: - puc imaginar q no existeix el meu cos ni el món ni l’espai i q, no obstant, estic pensant; - Però si deix d pensar, deixaria d ser, - x tant, el pensam no depèn d res físic, és 1 subs q pot existir x sí mateixa i té x essència pensar (res cogitans, ànima), és a dir,les qualitats d lo físic no es poden aplicar a lo mental - (És un arg típicam racionalista: de la independència conceptual es deriva independència ontològ)

PROBLEMA DÉU:


Descartes no és un ateu però tampoc té una idea de Déu que es pugui identificar amb la religió tradicional cristiana. D’una manera provisional, ens sembla que resulta possible defensar tres tesis sobre el tema: 1.- Déu és el creador de les veritats matemàtiques. La geometria no crea veritats i Déu podria haver-les fet diferents, perquè –essent omnipotent- no està vinculat a cap model abans de crear-les. Però, un cop definides així, les veritats matemàtiques són idees innates i inalterables. 2.- En el Discurs... La idea de Déu es presenta de dues maneres diferents: es rebutja –perquè pot ser dubtat- el déu de la tradició i es reivindica el Déu de la raó –indubtable- un cop establerta la idea del cogito. 3.- Déu no és cap “clau de volta” del sistema cartesià: la clau de volta està en l’autonomia i l’autosuficiència de la raó. Però Déu representa, en canvi, la millor demostració de l’autosuficiència del cogito: la raó és tan perfecta que, fins i tot, pot pensar Déu. Hi ha, doncs, un doble moviment: el cogito garanteix Déu i Déu garanteix el cogito. Descartes va tenir força problemes per defensar aquesta hipòtesi.

Entradas relacionadas: