La ment no pot produir idees espontàniament idees simples i complexes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 17,2 KB
EXAMEN FILOSOFIA
Què és la metafísica?
Què estudia?
meta: més enllà
física: be de fisis, natura
Paraula grega. Vol dir més enllà d’allò que sobrepassa el món físic, material. És la branca més antiga de la filosofia. Darrere del que és material, existeix una altra realitat.
Parla de la possibilitat de l’existència, de l’ésser(allò que existeix i és origen d’existència)i reflexiona sobre allò que és. Demana per l’origen(com, quan, perquè, qui,...), per tan reflexiona sobre l’univers, ja que nosaltres formem part de l’univers, el seu origen és el nostre origen, el seu destí és el nostre destí.
La metafísica agrupa el que va més enllà + la ciència, el que explica l’existència del fenomen del món físic.
Una de les qüestions centrals d’aquest tipus de saber és la de; com és possible que canviïs completament i, paradoxalment, segueixis sent el mateix.
Què pensa Aristòtil de la metafísica?
Acabem de veure que la metafísica és un tipus de saber més global i ambiciós que el científic, perquè també tracta d’explicar aquells aspectes de la realitat quan per ser inobservades, queden fora de les consideracions científiques. Així, la metafísica tracta d’oferir una explicació de la realitat en la qual quedi clar què significa ser, independentment de les maneres de ser.
SER UNA CIÈNCIA, diferent de les ciències particulars (física, biologia…), perquè és més general i, de fet, constitueix la base per a la resta de les ciències.
OCUPAR-SE DEL SER en tant que ser, és a dir, li interessa el ser en un sentit general i no les maneres concretes de ser ni les seves parts concretes.
SER COM A ACCIDENT. Quan utilitzem el verb ser de manera predicativa, atribuïm a una realitat determinades propietats o qualitats: ser blanc, ser alt… Aquestes qualitats, són maneres de ser que no tenen existència per elles mateixes perquè necessiten d’una altra realitat per ser. A més, son accidentals, ja que en lloc de ser blanc es podria ser negre.
SER PER SI MATEIX O SUBSTÀNCIA. Quan utilitzem el verb ser de manera existencial, ens referim a un ser que té existència per si mateix, ja que no depèn, com passava amb les propietats, d’una altra realitat per existir.
Aristòtil: deia que hi havia una causa primera, “el motor immòbil”, que era etern. No ho ha creat ningú i és origen de tot el que existeix. “Per trobar alguna cosa de la que no dubtar, una veritat, hem de qüestionar tot el nostre coneixement, tot allò que nosaltres pensem que és veritat”. Hi ha una raó lògica, o actua l’atzar?
Diferència entre ciència i metafísica
Ciència: és tot allò segur per l’home, el qual li serveix per recolzar-se i comprendre el món que el rodeja: “la ciència és metafísica solidificada”. Busca el contacte directe amb la realitat, tot allò que podem percebre a través dels sentits, que podem experimentar, observable.
Metafísica: la metafísica és preguntar per tot. És saber de la realitat, però no com ho fa la ciència, sinó en un sentit més ampli i profund. És un saber més global, ja que considera que la realitat té un sentit més ampli.
2 concepcions de la realitat
ÀMBIT RESTRICTIU: la realitat és allò que ens envolta (del que tenim d’experiència), la ciència. Busquem una cosa de la qual ja tenim resposta. Es tracta d’éssers observables pels sentits, coincideix amb la concepció científica de la realitat física o material.
ÀMBIT MÉS AMPLI: (metafísica) darrere d’allò que ens envolta. Allò no observable amb els nostres sentits. Explica la realitat des d’un altre àmbit (realitat més enllà d’allò físic). Realitats subjectives, com ara sentiments, idees, creences… productes culturals… allò que no podem observar però que dota de sentit la realitat material. Allò que penses que és impossible.
Què és l’espiritualisme, explica.
La realitat és tan sols una aparença, una il·lusió produïda per la nostra particular i deficient manera d’experimentar el món.
Existeix una realitat autèntica que no podem captar a través dels sentits.
Som alguna cosa més que un cos i un cervell.
Som més que connexions nervioses i matèria.
El que ens fa ser és la nostra ment.
Hi ha d’haver alguna cosa més.
Existeix un Déu o principi que sigui la causa o raó de tot allò que existeix.
És la contamplació de l’existència d’una realitat que no es pot identificar o reduir a la realitat física o material.
Pensadors de l’espiritualisme
L’idealisme platònic: “Conèixer és recordar”. Parla d’un món aparent “material”, és l’interior de la caverna, el món de les aparences, també hi ha el món real, que és el món de les idees; món inmaterial. Tot el coneixement que captem, serà aparent, a través de la raó i els nostres sentits. Podem arribar al coneixement real a través de la ment, les idees viatgen, “alliberant la ment d’un coneixement enganyós”. Ens defineix l’ànima i la ment.
dualisme antropològic: matèria i cos/ ànima i raó, que és allò que anima, que dona vida, el més important.
dualisme epistemològic: hi ha dos tipus de coneixement: sensibilitat (percepció, cos) i raó (ànima)
Un exemple és el mite de la caverna. El món sensible és el món material, l’interior de la caverna. En canvi, el món de les idees és l’exterior de la caverna, el món real.
7.2 Descartes (XVII d.C)
És un dels representants del Racionalisme, que afirma que la via de coneixement és la raó. Pare del Racionalisme.
És un seguidor de Plató.
Busca una veritat universal (alguna cosa la qual no podem negar).
La percepció és errònia.
Si qüestiones penses, és necessari existir per tal de poder-ho fer.
“Penso per tant existeixo”. Fa una reflexió sobre el jo, un jo que pensa, vol trobar la veritat, allò sobre el que es pugui aferrar, un coneixement, una ciència sobre la que no pugui dubtar. I per trobar la veritat hem de dubtar sobre tot, inclús sobre la nostra existència, sobre el seu cos, “dubte hiperbòlic”, dubtar de tot. I diu que no podem distingir entre la vigília(estar despert) i els somnis, diu que pot ser al revés i no ser veritat. I per tant al dubtar de tot, pensem, i si pensem, existim. I per tant aquesta és la primera veritat. Existeix un dualisme antropològic, ànima i cos. Ell parla de la ment i diu que és la part més important de l’ésser humà.
Hi ha més espai buit que matèria.
Hegel: idealisme alemany, diu que tot és esperit.
1a veritat: RES COGITANS: jo pensant, la veritat, no puc dubtar d’això. Hi ha un dualisme antropològic: ment (jo pensant), cos (matèria. Penso, per tant existeixo.
RES INFINITA: Déu és bondadós, perfecte i etern.
RES EXTENSA: món, matèria.
DUALISME EPISTEMOLÒGIC: percepció (cos) i raó (jo pensant).
Es pot pensar en el no res? Quins pensadors deien això?
La idea del no-res correspon a la negació del ser, al no ser. Ser: és allò que hi ha, allò que existeix, la realitat. No-res: la negació del ser, i per tant, allò que no és, allò que no existeix.
Com es pot afirmar el no-res? Com es pot dir que alguna cosa no és si només pel fet d’anomenar-la ha de tenir algun tipus d’existència? No té sentit dir “x no és” perquè si no, com podem referir-nos a “x”, encara que només sigui per dir que “no és”, si no hi ha cap manera d’imaginar-ho? I el mateix per al no-res: com podem anomerar-lo si no és?
Parmènides: l’ésser és i no pot deixar de ser. Parteix de dues vies per arribar al coneixement: la de la veritat (raó) i la de l’opinió (sentits). La via de la veritat parteix de les premisses: el ser és i és pensable i el no ser no és i no pot ser pensat. El ser és etern i immutable, no pot ser engendrat ni pot morir, ja que passaria de no ser a ser. El ser sempre està present en sentit absolut, és un, indivisible i igual a si mateix.
Aristòtil: deia que hi havia una causa primera, “el motor immòbil”, que era etern. No ho ha creat ningú i és origen de tot el que existeix. “Per trobar alguna cosa de la que no dubtar, una veritat, hem de qüestionar tot el nostre coneixement, tot allò que nosaltres pensem que és veritat”. Hi ha una raó lògica, o actua l’atzar? Simbolitza l’origen del moviment, que és Déu.
Tots dos argumenten que del no res no pot sortir cap cosa, per tant, a d’estar produïda per un etern: Déu, inteligencia, energia.
TEORIES CIENTÍFIQUES (no etern)
Big bang: principi i fi.
Teoría del batec: primera causa.