La ment no pot produir idees espontàniament idees simples i complexes

1.3. Realitat i aparença

• REALITAT: és el conjunt de tots els éssers i objectes que tenen existència per sí mateixos, independentment que hi hagi un ésser que els capti o percebi.

• APARENÇA: la forma en que es manifesta la realitat als éssers que la perceben.

Hi ha varies interpretacions de les aparences:

• Aparences=ocultació: els sentits ens enganyen ocultant-nos l’autèntica realitat i, per tant, hem de sospitar.

• Aparences= representació: les aparences no sempre es corresponen amb la realitat, però no ens la oculten, sinó que son la única manera que tenim de representar-la i, per tant, d’accedir-ne.

1.4. El problema del no ser: el no-res

• Ser: és allo que hi ha, allò que existeix, la realitat.

• No-res: és la negació del ser i, per tant, allò que no és, allò que no existeix o no té realitat.

Com es pot afirmar el no-res? Com es pot dir que <<alguna cosa no és>>, si només pel fet d’anomenar-la ja ha de tenir algun tipus d’existència? Davant aquest problema, hi ha dues postures:

• El no-res és una pseudo-idea. Segons Henri Bergson, el no-res és un terme sense significat, ja que no pot imaginar-se ni pensar-se.

• El no-res és un terme lògic. Segons alguns pensadors, el no-res, en certa manera, és; perquè com a mínim ens hi podem referir. En aquesta línia, el concepte no-res es convertiria en un concepte lògic: podem fer servir el terme no-res en el llenguatge amb la funció d’expressar-ne la negació de la existència, independentment de si le correspon un concepte real o no. El no-res és una estructura lògica buida de contingut, però és.

1.5. Orientacions de la metafísica

Les diferents postures segons consideren que tot procedeix o no d’un principi únic són:

• Monistes: Defensen que, malgrat la pluralitat de la realitat, aquesta s’origina d’un únic element.

• Pluralistes: consideren que els principis de la natura són múltiples, i així argumenten la diversitat observable al món.

Segons consideren que tot es redueix a allò material o no:

• Materialistes: centren el seu estudi de la realitat en la matèria, perquè consideren que per explicar-la no és necessari recórrer a realitats o principis de tipus espiritual. Per tant, neguen l’existència de realitats espirituals: Déu, l’ànima,...

• Espiritualistes: creuen que els principis materials són insuficients per explicar la realitat. Defensen l’existència de principis ideals que estructuren o donen forma a la realitat material, així com realitats espirituals (la ment o Déu).

Segons consideren o no que l’ésser humà comparteix una mateixa naturalesa. (tabla essencialisme)

2. METAFÍSIQUES ESPIRITUALISTES

Pels espiritualistes, la realitat que percebem és només una aparença, i sota les confuses aparences, existeix una realitat autèntica que no pot ser captada pels sentits. A més, creuen que hi ha alguna cosa més que un cos i un cervell, i és la nostra ment la que defineix la nostra identitat. També creuen en Déu o en un principi que sigui la causa de tot alló que existeix.

Per tant, sostenen que, sota la realitat material que percebem, existeix una realitat espiritual que li dóna sentit,

2.1. PLANTEJAMENTS ESPIRITUALISTES

L’idealisme platònic: Plató defensa l’existència d’una realitat espiritual (món de les idees) més enllà de la material que manté la seva primacia respecte d’aquesta.

La primera realitat o món de les idees està formada per idees eternes (ni neixen ni moren, immutables i perfectes, com la idea de Justícia o Bé. Aquestes constitueixen l’autèntica realitat i només pot ser captada per l’enteniment. En canvi, tot allò que ens envolta és un pàl·lid reflex del món ideal, ja que és imperfecte, canviant i mortal.

La realitat substancial cartesiana

Segons Descartes, només hi ha tres substàncies que poden existir per elles mateixes sense dependència d’una altra:

• Res cogitans: substància pensant o ànima. La seva essència és el pensament i, encara que és imperfecta (pot caure en l’engany), poseeix una arma potent: la raó. Està dotada de llibertat.

• Res extensa: substància material o món. La formen els éssers amb localització temporal sotmessos a les lleis físiques. És una realitat imperfecta, finita i creada.

• Res infinita: substància divina o Déu. És perfecta, eterna i infinita. Ontològicament, és la realitat suprema i garanteix el nostre coneixement sobre la realitat. És la única que pròpiament mereix el qualificatiu de substància, ja que és la única que no ha estat creada per ningú i que existeix per sí mateixa.

PROBLEMES DE L’ESPIRITUALISME:

• Problema epistemològic: No està clar que es pugui aspirar a un coneixement sobre entitats com Déu o la ment

• Problema ontològic: no s’explica com es relacionen les diferents realitats

• Problema antropològic: no queda clar com interactuen cos i ànima