La ment no pot produir idees espontàniament idees simples i complexes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,56 KB
4.La filosofia per Plató(427 aC-347 aC)
, encara que ell no ho sabia, va ser racionalista. Per tant, considera que l'única manera veritable de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. S'oposa a l'Empirisme, corrent filòsofic vinculat a Aristòtil(384 aC-322 aC )
, el seu deixeble, qui considera que el coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta.
FONAMENTACIÓ ÚLTIMA DEL CONEIXEMENT: El Racionalismeés el corrent filósòfic que pensa que l’experiència no és una font de coneixement fiable, ja que els sentits només ens informen de les aparences de la realitat, però no de la realitat en si mateixa, i que creu que només es pot aconseguir arribar a la veritat a través de l’anàlisi racional d'idees evidents, que coneixem per intuïció.En aquest cas és més important la lògica i la intuïció de veritats racionals que no pas l’experiència.
Aquestes veritats que coneixem per intuïció s’anomenen idees innates. Això no significa que ja les coneixem quan naixem, sinó que no cal que les aprenguem. N’hi ha prou amb pensar-hi per veure-les clares. No neguen que l'experiència és necessària per a relacionar-nos adequadament amb l'entorn, però la comprensió del que experimentem es basa en idees innates.
El corrent filósòfic que considera que tot el coneixement humà té la seva base en l’experiència s’anomena Empirisme. Els empiristes creuen que en néixer la nostra ment és com una pàgina en blanc que es va omplint amb la informació que rebem a través dels sentits. Així, algú que no tingués ni vista, ni tacte, ni olfacte, ni oïda, ni gust tindria la ment en blanc tota la seva vida.
Sentits Aristòtil/P
Per a tots dos el coneixement ha d'aspirar a trobar una veritat universal, de manera que tant Plató com Aristòtil estarien en contra de la tesi relativista dels sofistes. Mentre que Plató menysprea el coneixement sensible ja que no es pot arribar a la veritat a través dels sentits, Aristòtil pensa que són el començament de tot coneixement. No es pot arribar a conèixer l'essència de les coses si no es prenen les dades de l'experiència com a punt de partida. Aristòtil defensa que mitjançant l'acció dels sentits, captem la realitat d'una substància, de la qual, mitjançant la imaginació, elaborem una imatge sensible. És sobre aquesta imatge sobre la qual actua l'entesa i així el coneixement. En canvi, com hem dit anteriorment, Plató diu que la realitat que percebem a través dels sentits és fonamentalment un engany, un conjunt de males còpies dels elements que componen el món de les idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics.El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió. HABLAR DUALISME, DOXA,FONS CAVERNA