Mecanismes de transmissió i transformació de moviment

La majoria de màquines tenen mecanismes de transmissió formats per òrgans mòbils que generalment transmeten i modifiquen la força i el moviment des de l'element motriu (motor) fins als components que executen el treball propi de la màquina.

Transmissió de moviment:

De forma directa, per corretja, per engranatges, roda de fricció.

Transformació de moviment:

Creu de Malta, de biela-manovella, cargol o vis sense fi, de cremallera, lleva i excèntrica.

Altres tipus de mecanismes:

Tren de mecanismes, Fre, Inversor de gir, Embragatge.

Eix:

Suport fix, normalment de forma cilíndrica, que serveix perquè un altre element pugui girar al seu voltant.

Arbre:

Barra, normalment de forma cilíndrica, que gira i transmet un moviment circular.

Acoblament:

Element que permet unir dos arbres o dos eixos.

Rodes de fricció:

Són dues rodes amb la llanda totalment llisa que estan en contacte directe l'una amb l'altra per a transmetre el moviment

Engranatges:

És un mecanisme format com a mínim per dues rodes dentades, la que té més dents s'anomena corona i la que té menys pinyó. La que transmet el moviment, conductora, o motriu, i la que rep, coduïda.

Engranatges cilíndrics rectes:

Els eixos són paral·lels entre si i les dents són paral·leles a l'eix de rotació.

Engranatges helicoïdals:

Els eixos són paral·lels o s'encreuen i les dents estan inclinades.

Engranatges cònics:

Els eixos es tallen i formen generalment un angle recte.

Relació de transmissió (i):

nombre de voltes (n) que fa la roda conduïda (2) per cada volta que fa la roda conductora o motriu (1). i= n2/n1

Transmissió per corretja:

és formada per dues politges unides mitjançant una corretja. La corretja ha de ser de material flexible, com ara cuir, cautxú, fibres tèxtils o altres.

Transmissió per cadena:

és formada per dues rodes dentades unides mitjançant una cadena.

Relació de transmissió:

El càlcul de la velocitat (v) i de la relació de transmissió (i) es fa igual que en el cas dels engranatges, és a dir, a partir del nombre de dents (z) de la roda conductora (1), que és la que transmet el moviment, i de la roda conduïda (2) i= v1/v2= z2/z1

Suports:

Peces que sostenen en dos o més punts els eixos o els arbres de transmissió.

Boixes:

Peces que van muntades sobre el suport corresponent i s'encarreguen de facilitar el gir de l'arbre o eix acoblat a l'interior.

Coixinets:

Formats per dos anells concèntrics entre els quals hi ha uns elements rodadors

Xavetes:

Peces que permeten fixar els elements de transmissió de moviment rotatori en un arbre o eix, alhora que en faciliten l'acoblament o la separació.

Llengüetes:

Peces semblants a les xavetes, però que permeten el desplaçament longitudinal entre les peces que uneixen.

Trens de mecanismes:

Combinacions de diversos mecanismes, de manera que un mecanisme és impulsat per un element anterior i a la vegada impulsa el següent.

Relació de transmissió d'un tren de mecanismes

el quocient entre la velocitat (v) de l'eix de sortida i la velocitat de l'eix d'entrada o eix motriu. i= veix de sortida/ veix d' entrada

Mecanisme de biela-manovella:

transforma un moviment circular continu en un moviment rectilini alternatiu i a l'inrevés.

Èmbol o pistó:

és una peça, generalment cilíndrica, que es desplaça dins d'una guia (el cilindre) amb un moviment rectilini.

Biela:

és un element rígid i allargat que permet la unió articulada entre la manovella i l'èmbol.

Manovella o cigonyal:

és una palanca fixada per un dels extrems a l'eix de rotació i per l'altre al cap de la biela.

Les lleves i les excèntriques:

són mecanismes que permeten transformar un moviment circular d'un eix en un moviment alternatiu rectilini, però no pas a l'inrevés.

Lleva:

és una peça, generalment en forma de disc, que té a la perifèria un perfil determinat amb la finalitat que l'element accionat faci un moviment alternatiu periòdic.

Excèntrica:

també pot tenir formes molt diverses. Majoritàriament, és un disc o un cilindre l'eix de gir del qual no coincideix amb el centre geomètric de la peça. La distància entre el centre geomètric i l'eix de gir s'anomena excentricitat.

Mecanisme de cremallera

permet transformar un moviment circular en un de rectilini. És format per dos elements: el pinyó i la cremallera.

Pinyó:

és una roda dentada que actua com a element motriu. En girar sobre un eix, descriu un moviment circular.

Cremallera:

es considera una roda dentada de diàmetre primitiu infinit i, per tant, amb el mateix mòdul que el pinyó.

Cargol o vis sense fi:

és un mecanisme que permet l'acoblament entre una rosca i una roda dentada i, per tant, la transmissió de moviment circular entre eixos que s'encreuen i formen un angle de 90º.

Creu de Malta:

és un mecanisme que permet transformar el moviment circular continu en un moviment circular intermitent.

Embragatge:

que és un mecanisme que permet connectar o desconnectar un eix o arbre motriu amb un altre eix o arbre conduït per a aconseguir que tots dos tinguin o no la mateixa velocitat de rotació

Frens:

que són mecanismes dissipadors d'energia mecànica que permeten reduir la velocitat d'un mecanisme o una màquina fins a aturar-lo si cal.

Inversors de gir:

són mecanismes que permeten invertir el sentit de gir per a fer que una màquina funcioni en dos sentits.