Mecanismes de neteja facial i formulacions cosmètiques

Mecanismes de neteja i formulacions cosmètiques

Adsorció

Adsorció → mètode físic basat en l'atracció de càrregues elèctriques.

La brutícia queda adherida al cosmètic. No altera gaire el mantell hidrolipídic. La brutícia s'elimina en retirar el producte.

Algunes mascaretes actuen per adsorció, per exemple: argila.

Absorció

Absorció → el cosmètic absorbeix la brutícia. No modifica l'estructura de la pell. S'elimina amb l'esbandida amb aigua.

Dissolució

Dissolució → un agent extern dissol la brutícia i l'elimina de la pell. Pot empobrir el mantell hidrolipídic. Exemple: acetona d'ungles.

Emulsió i tensioactius

Emulsió → neteja que consisteix a emulsionar en aigua. Es fa mitjançant tensioactius o emulgents.

Els tensioactius actuen així:

• En contacte amb l'aigua.
• Envolten la brutícia (emulsió).
• Faciliten la seva eliminació amb l'esbandida.

Tipus de tensioactius

• Tensioactius aniónics: menys irritants, gran poder detergente i espumant; eliminen greixos bé.
• Tensioactius catiónics: gran afinitat cutània; capacitat detergente limitada; antiseptic.
• Tensioactius no iònics: manca de càrrega, poca capacitat d'escuma i viscositat; ben tolerats per la pell.
• Tensioactius anfòters: la càrrega varia en funció del pH; tenen dos grups polars (cationic i anionic); bona tolerància cutània; escassa activitat espumant i detergente.

Exògen i endògen

Exogen: partícules del medi ambient com la pols, contaminants, i inclús restes de substàncies aplicades com a cosmètic.

Endogen: cèl·lules córnies desprendides i secrecions corporals com les sebàcies o derivades de la descomposició de la suor.

Requisits dels productes d'higiene

Els productes d'higiene han de:

1. Ser afins a la fisiologia de cada tipus de pell.
2. Ser respectuosos amb el pH de la zona.
3. Eliminar la brutícia respectant al màxim els lípids cutanis.
4. Respectar la funció barrera.
5. No ser agressius per a no deslipidificar l'estrat còrni.

Exfoliació: tipus i característiques

Exfoliació química (AHA): disminueix les unions entre les cèl·lules mortes.

Exfoliació física: partícules abrasives que eliminen mecànicament les cèl·lules mortes. Pot tenir efecte calmant i emol·lient. Pot ser sintètic o natural.

Exfoliació enzimàtica: dissol les cèl·lules mortes mitjançant enzims; és suau i no conté partícules abrasives. Aconsegueix un resultat similar al físic però amb menys irritació.

Exfoliació salina: un medi hiperosmòtic extreu l'aigua de l'interior cel·lular i provoca destrucció cel·lular i descamació. Efecte potenciat en medis insolubles (olis).

Taules per tipus de pell

Evitar deslipidificació i estimular renovació cel·lular → pell madura.

Respectar la barrera cutània i evitar irritació → pell sensible.

Desodorants i antitranspirants

Desodorant: eficàcia (neutralitzar l'olor mínim 12 h), bona tolerància cutània, aplicació fàcil i còmoda, assecat ràpid, sensació de frescor i neteja, no tacar la roba ni embrutar la pell, perfum amb intensitat o permanència adequada (o millor sense).

Antitranspirants: substàncies que redueixen o inhibeixen parcialment la sudoració; actuen sobre les glàndules sudorípares. Disminueixen la humitat i redueixen el creixement bacterià.

Mecanisme triple: obstrucció temporal del conducte sudoral, modificació del flux secretor i reducció de l'activitat enzimàtica glandular.

Formats habituals: solucions, gels, emulsions, esprais, roll-on, pols.

Per garantir l'eficàcia: han de romandre el temps suficient sobre la pell, pH lleugerament àcid (sobretot amb sals d'alumini) i contenir antioxidants.

Valorar: capacitat d'eliminar lípids, tipus de pell, gruix de l'estrat còrni, potencial irritant.

Agents per controlar l'olor corporal

Mols. bacteriostàtiques: impedeixen l'augment ràpid de bacteris. No els eliminen totalment, però frenen el creixement. Així es redueix la mala olor, perquè l'olor apareix quan els bacteris descomponen la suor.

Modificadors enzimàtics: bloquegen l'olor corporal. Actuen inhibint les enzimes bacterianes responsables de transformar la suor en substàncies oloroses.

Absorbents: retenen la secreció excessiva que s'origina després de la suor. Absorbeixen la humitat i ajuden a mantenir la pell seca.

Emmascarants: cobreixen l'olor corporal i saturen els receptors olfactius amb fragàncies agradables. No eliminen la causa de l'olor, només la dissimulen.

Repàs: mecanismes, tensioactius i exfoliació (repetició)

Adsorció → mètode físic basat en l'atracció de càrregues elèctriques. La brutícia queda adherida al cosmètic. No altera gaire el mantell hidrolipídic. La brutícia s'elimina en retirar el producte. Algunes mascaretes actuen per adsorció, ex.: argila.

Absorció → el cosmètic absorbeix la brutícia. No modifica l'estructura de la pell. S'elimina amb l'esbandida amb aigua.

Dissolució → un agent extern dissol la brutícia i l'elimina de la pell. Pot empobrir el mantell hidrolipídic. Ex.: acetona d'ungles.

Emulsió → neteja que consisteix en emulsionar en aigua mitjançant tensioactius o emulgents. Els tensioactius, en contacte amb l'aigua, envolten la brutícia (emulsió) i faciliten la seva eliminació amb l'esbandida.

Tensioactius aniónics: menys irritants, gran poder detergente i espumant, eliminen greixos bé.

Tensioactius catiónics: gran afinitat cutània, capacitat detergente limitada, antiseptic.

Tensioactius no iònics: manca de càrrega, poca capacitat d'escuma i viscositat, ben tolerats per la pell.

Tensioactius anfòters: la càrrega varia en funció del pH; tenen dos grups polars (catió i anió); bona tolerància cutània; escassa activitat espumant i detergente.

Exfoliació química (AHA): disminueixen les unions entre les cèl·lules mortes.

Exfoliació física: partícules abrasives que remouen les cèl·lules mortes; pot tenir efecte calmant i emol·lient. Pot ser sintètic o natural.

Exfoliació enzimàtica: dissol les cèl·lules mortes mitjançant enzims; suau i sense partícules abrasives; mateix resultat que la física però menys irritant.

Exfoliació salina: un medi hiperosmòtic extreu l'aigua de l'interior cel·lular i provoca destrucció cel·lular i descamació. Efecte potenciat en medis insolubles (olis).

Mols. bacteriostàtiques: impedeixen l'augment ràpid de bacteris. No els eliminen totalment, però frenen el creixement. Així es redueix la mala olor, perquè l'olor apareix quan els bacteris descomponen la suor.

Modificadors enzimàtics: bloquegen l'olor corporal. Actuen inhibint les enzimes bacterianes responsables de transformar la suor en substàncies malolentes.

Absorbents: retenen la secreció excessiva que s'origina després de la suor. Absorbeixen la humitat i ajuden a mantenir la pell seca.

Emmascarants: cobreixen l'olor corporal i saturen els receptors olfactius amb fragàncies agradables. No eliminen la causa de l'olor, només la dissimulen.

Taules finals per tipus de pell (repetides)

Evitar deslipidificació i estimular renovació cel·lular → pell madura.

Respectar la barrera cutània i evitar irritació → pell sensible.