Mecanismes de defensa i escoles de psicologia: psicoanàlisi, conductisme, cognitiva i humanista

1. Principals mecanismes de defensa

Principals mecanismes:

• Repressió: mantenir fora de la consciència continguts dolorosos.

• Sublimació: canalitzar un impuls cap a una activitat acceptable.

• Dissociació: desconnectar o oblidar experiències doloroses.

• Projecció: atribuir a altres sentiments o idees pròpies.

• Negació: no acceptar la realitat.

• Introjecció: incorporar característiques d’una altra persona.

• Regressió: tornar a un funcionament mental anterior.

• Aïllament: separar el record de l’emoció.

• Altres: racionalització i desplaçament.

Interpretació: és la intervenció típica del psicoanalista. Intenta fer conscient allò que era inconscient, donant un nou significat al que explica el pacient. S’ha de fer en el moment adequat i amb una dosificació correcta.

2. Conductisme

Vol fer una psicologia objectiva i experimental per predir i controlar la conducta.

• Estudia la conducta observable, no els processos mentals. Es basa en la relació Estímul → Resposta (E-R).

• En el condicionament clàssic, l’organisme és més passiu i respon als estímuls. En el condicionament operant, l’organisme és actiu i la conducta depèn de les conseqüències.

Condicionament operant:

• Reforç: augmenta la probabilitat que una conducta es repeteixi.

  • Positiu → apareix alguna cosa agradable.

  • Negatiu → desapareix o s’evita alguna cosa desagradable.

• Càstig: disminueix la conducta.

  • Positiu → apareix alguna cosa desagradable.

  • Negatiu → es retira alguna cosa agradable.

3. Psicologia cognitiva

Estudia els processos mentals: memòria, raonament, formació de conceptes...

Compara la ment amb un ordinador:
pensar = processar informació = manipular símbols.

El subjecte és actiu, interpreta la informació i crea plans de conducta.

Crítica: la ment humana no funciona sempre de manera purament lògica i aquest model deixa de banda emocions, motivació i personalitat.

👉 Cognitiva = estudia com pensem i processem informació.

4. Teràpia cognitivoconductual

Busca modificar pensaments i conductes del pacient.

• Orientada al present;

• Teràpies habitualment curtes;

• Pacient actiu;

• Relació terapeuta-pacient de col·laboració;

• Es treballen els símptomes i el canvi.

Model A-B-C:

• A: situació.

• B: pensament o creença.

• C: conseqüència emocional o conductual.

5. Psicologia sistèmica

Estudia sobretot les relacions i la comunicació entre les persones, especialment dins la família.

La família funciona com un sistema: si canvia un membre, pot afectar els altres.

La teràpia familiar sistèmica:

• Millora la comunicació;

• Treballa els rols familiars;

• Intenta recuperar l’equilibri;

• Busca possibilitats i alternatives;

• Pot utilitzar role-playing.

👉 Sistèmica = el problema s’entén dins les relacions del grup/família.

6. Psicologia humanista

Considera la persona de manera global i dona importància al sentit de la vida, l’autonomia i el desenvolupament personal.

En la teràpia centrada en el client:

• Client i terapeuta tenen el mateix estatus;

• El client dirigeix el seu propi procés;

• El terapeuta mostra empatia, autenticitat i acceptació incondicional.

Objectiu: trobar equilibri entre autonomia i relació amb els altres.

7. Errors cognitius i desenvolupament infantil

Egocentrisme: dificultat per adoptar el punt de vista d’una altra persona.

Centratge: tendència a fixar-se en un únic aspecte de la situació.

Dependència de l’aparença: la percepció immediata té molt pes.

Raonament estàtic: dificultat per comprendre transformacions.

Irreversibilitat: dificultat per imaginar mentalment el procés invers d’una acció.

Quina característica del desenvolupament dels 0-2 anys us sembla més evident? Progressiva autonomia: cada vegada és més capaç de moure’s sol, explorar l’entorn.

Quina en els 2-6 anys? L’egocentrisme: el nen tendeix a veure el món exclusivament des de la seva perspectiva personal.

Quina en els 6-12 anys? Més autònoma i més independent.

Què és el desenvolupament infantil? Procés de canvis i aprenentatge que té un nen mentre creix. Podem veure’l en diferents àrees: física i motora, cognitiva, emocional i social.

Pressió destructiva: admiració pels que tenen conductes més desviades.

Coneixement expert: es desenvolupa gràcies a l’experiència acumulada.

• Pensament intuïtiu: confien en les seves experiències prèvies i en el context immediat.

• Pensament automàtic: les accions es tornen més rutinàries.

• Pensament estratègic: estratègies davant un succés inesperat, que en realitat tenen com a base les seves habilitats i experiència.

• Pensament flexible: tot l’anterior el torna flexible.