El matrimoni a Roma: tipus, cerimònia i organització familiar

El mot familia es referia als pares, fills solters i casats, filles solteres (les casades pertanyien a la familia del marit) i esclaus. També tot el conjunt de béns constituïa el patrimoni. Per formar una familia així s'havia de partir del matrimoni (important).

Primer els pares triaven la nuvia o nuvi dels fills sense les seves opinions i els començaven a casar a la pubertat (nenes 12 anys/ nens 14 o 16). El ius connubium (dret de matrimoni) era indispensable, ho tenien els homes lliures amb dret de ciutadania. Els esclaus no tenien aquest dret, l'amo ho havia d'acceptar i els fills eren esclaus de naixement. Des del punt legal 2 tipus de matrimoni: Cum manu: dona passa a formar part de la familia del marit i serà com una filla (loco fillae) i sine manu: esposa sota l'autoritat del pare i mantenia els drets de successió de la familia d'origen.

Esdeveniment important per la familia. Casament precedit per les esposalles (sponsalia) per les quals el pater familias es comprometia a lliurar la seva filla a un altre cap de familia.

Els promesos s'intercanviaven regals i un anell (dit anular de la mà esquerra). No s'escollia a l'atzar es consultava als cuspicicis. es casaven 2n meitat de juny. L'esposa consagrava una divinitat familiar les seves joguines d'infantesa (acabament d'una etapa i començament d'una altra). També deixa la seva vestimenta que havia portat i es posa el vestit de la vigília.

Dia casament casa nuvia plena de flors, la esposa es retocava el vestit nupcial (tunica recta), blanca, llarga amb un cinyell que es lligava amb un nus especial (nudus her culeus). Pentinat, trenats (six crines) que s'adornaven amb cintes (vittae), un vel de color ataronjat (flamneum) li cobria el rostre.

La nuvia era assistida per la padrina de noces (pronuba) una matrona que acompanyava a la nuvia i només podia haver estat casada una vegada (unviura). La cerimònia començava amb un sacrifici i era bon senyal.

Després es signava el contracte matrimonial (tabulae mupitales). La dextrarum iunctio era quan els nuvis posaven les mans juntes. Quan s'acabava tenia lloc l'apat (cena nuptialis) a casa nuvia. Després la deductio, cerimònia d'acompanyament. Simulava el rapte de la nuvia (rapte de les sabines). Anaven a casa del marit cridant (talassi) ''per a nosaltres'' i explicant acudits. En arribar li demanava el nom i ella contestava ''ubi tu Gaius ¡, ego Gaia'' compromís de lleialtat. Acompanyants alçaven a la nuvia i els convidats s'anaven i la pronuba acompanyava els esposos a la nit nupcial.

L'endemà dona vestia com a matrona i es celebrava l'apat.

En la República la dona no podia abandonar el matrimoni (cum manu). En el sine manu el divorci era freqüent.

Vivien a la mateixa casa. Hi havia altra agrupació social que encara tenia més pes: L'ESTRIP (gens), grup familiar amb diverses branques, descendent d'un avantpassat comú. Tots els membres de la gen compartien el mateix culte religiós. GENS- PATER FAMILIAS-1. UXOR (ESPOSA)/2. FILII (FILLS)/3. SERVI (ESCLAUS).

El grup familiar precedia el pater familias que gaudia d'una autoritat, dret de vida o mort (patria potestas), amo patrimoni familiar (compra o vendre) i només tenia capacitat jurídica. Familia romana: societat civil i religiosa. El pater era el sacerdot i cada casa tenia els seus deus (lars) que es veneraven en una petita fronicula (lararium) situada a l'atri. protector de les provisions familiars (penates), lamines de difunts (manes) i divinitat de cada home (genius).

Tenien més llibertat que les gregues però sempre sota domini del home. Depenien del pare i si es casaven i el marit no tenia pare, tenien un tutor. No gaudia de drets polítics, jurídics i religiosos. Duia la casa, teixia, filava no feines pesades. Aconsellava al marit, anaven a banquets, reunions i estava mal vist vi.