El Matrimoni Arnolfini de Van Eyck: Anàlisi i Simbolisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,45 KB
Jan van Eyck (1390 - 1441)
Oli sobre fusta (roure). 0,820 x 0,595 m. 1434. Les pintures a l'oli sobre fusta es realitzaven aplicant una capa de guix a la superfície: sobre aquesta capa molt llisa el pintor podia fer el dibuix aplicant després les capes de color. Aquesta obra formava part de la col·lecció reial espanyola ja en el s. XVI, al Palau Reial. Robada per un general francès, va ser comprada a Brussel·les l'any 1825 per un anglès, J. Hay, qui la va vendre a la National Gallery l'any 1842 per 730 lliures esterlines.
Els artistes continuen inscrits dins els gremis, controlats i ajudats, molts d'ells ni tan sols signen les obres, només ho fan els pintors més destacats, com per exemple Jan van Eyck, un dels més famosos i coneguts, que va obtenir un gran èxit artístic i social, protegit pel Duc de Borgonya, Felip, qui l'anomenà pintor de la cort ducal i així li permeté viatjar per la Península Ibèrica. De la resta de pintors flamencs primitius es desconeix pràcticament la seva vida.
Anàlisi formal
Disposades les dues figures simètricament, la composició i tots els elements formals reuneixen les característiques bàsiques de la pintura flamenca, és a dir: oli, colors, dibuix, volum i modelat, línies convergents, llum lateral, detallisme, minuciositat, profunditat i espai. Naturalisme del paisatge.
Obres de dimensions reduïdes, sobre taula, molts tríptics, destinades moltes per a estances domèstiques.
- Tècnica de l'oli: novetat que permet més brillantor als colors (verds, vermell) i una més gran minuciositat en els detalls.
- Acusat detallisme (cabells, flors, gos...): obres per ser contemplades de prop (sales més petites) i pintades amb un tipus de plomí finíssim. (Robes, pèl del gos, làmpada).
- Delectació en la reproducció dels objectes, especialment en els de la vida quotidiana (monedes, miralls, ampolles, esclops de fusta, fruites...).
- Amor al paisatge, molt present a les obres dels flamencs primitius (a través de la finestra).
- Voluntat de crear, suggerir la tercera dimensió, el volum, la profunditat, aprofitant la llum (molt important), les línies convergents (perspectiva lineal) o el modelat. El mirall convex recrea l’espai que hi ha davant dels esposos i de l’espectador. La llum que entra pel finestral modela els personatges, il·lumina la dona i crea una atmosfera brillant i lluminosa.
En certa manera es pot dir que es tracta d'una pintura força naturalista, és a dir que intenta representar la realitat com es veu, sense gaire idealitzacions, però amb simbolismes molt importants dels diferents objectes o personatges, i per altra banda es mantenen certs convencionalismes en la disposició de les figures en un conjunt (certa simetria una mica rígida). No es produeix una ruptura amb el món cristià que hi continua present: hi ha contingut religiós però amb una aparença del món visible, real. Es tracta d'una realitat sensible i humana.
Estil: Pintura flamenca primitiva.
Interpretació
Descripció iconogràfica / iconològica: El tema representat és la cerimònia de matrimoni del banquer italià Giovanni Arnolfini, que vivia a Bruges, amb Giovanna Cenami, filla d'un altre banquer del mateix origen. Es tracta doncs d'un document visual i legal, amb la presència del mateix pintor qui indica "... fuit hic " a la paret del fons. De fet fins el Concili de Trent el matrimoni era celebrat pels mateixos nuvis i normalment en el dormitori sense capellà. Sumari d’obligacions d’un matrimoni. Certificat. “Johannes de Eyck fuit hic 1434” (testimoni?). En un marc de riquesa (roba, mobles, fruita, estora turca...).
Malgrat ser una escena intimista i burgesa, historiadors de l'art com Panofsky, han destacat el simbolisme ocult d'aquesta obra, és a dir tota una sèrie d'elements iconogràfics que ens remeten a principis religiosos, lògicament d'arrel medieval; en aquest sentit es pot dir que es tracta d'una obra en la que no queda clara la diferència o els límits entre art religiós o sacre i art profà.
Quasi tots els elements són símbols, però Van Eyck els pinta com a accessoris casuals escampats per l’habitació:
- L'home, dominant, aixeca el braç dret i fa el vot nupcial (gran fortuna, però robes austeres segons la moda de la cort).
- La dona, vestida com una mare de Déu, més submisa. Verd fertilitat. Ventre? (deformació estètica deliberada mitjançant un cosset molt ajustat s’oprimia el pit de la dona, elevant-lo i creant un bombament de ventre i malucs. Iconografia habitual.
- Gos = fidelitat.
- Espelma encesa: símbol de cerimònia. Ull de Déu que tot ho veu. Estímul de la fertilitat.
- Descalços: cerimònia sagrada. (assegura la fertilitat)
- Mirall i rosari: puresa " sine macula ". Rosari (regal del nuvi). Vidre puresa, virtut de la núvia i obligació de ser devota. Al voltant del mirall es representen 10 de les 14 estacions del Via Crucis (Passió de Crist). La interpretació del quadre ha de ser cristiana i espiritual, igual que legal (dos testimonis).
- Fruita: innocència abans del pecat original. (taronges cares luxe).
- Sta. Margarida (a la capçalera), protectora de la fecunditat, patrona dels parts.
- Llit: continuïtat del llinatge. Vermell = passió.
- Mans: unió de les persones.
- Sabates tirades a terra: símbol que se celebrava una cerimònia religiosa amb ella prop del llit i ell prop del món exterior.
No van tenir fills.
Funció: decorativa i commemorativa (... fuit hic ), com a testimoni de l’enllaç matrimonial. Encàrrec.
Marc històric i cultural
A les ciutats burgeses de Flandes (Brabant, Gant, Bruges...), sorgeix al llarg del segle XV un corrent pictòric que suposa moltes novetats i una línia diferent a la pintura gòtica i renaixentista italiana.
Flandes era un feu de França que a finals del s. XIV queda unit al Ducat de Borgonya (situat entre França i Alemanya), si bé a mitjans del s. XV (1435) es desvincula del vassallatge amb el rei francès. Es tracta d'un territori amb un alt desenvolupament urbà lligat al comerç amb fires, ports i tallers artesanals, especialment tèxtils: ciutats com Bruges, Ambers, Gant, mantenen contactes comercials amb Itàlia, P. Ibèrica, Escandinàvia, etc. Trobem una rica burgesia que actua com a mecenes d'art amb concursos artístics i literaris i una cort ducal molt refinada, per tant conflueixen l'espiritualitat cristiana medieval amb el realisme pràctic burgès. Els manuscrits pintats (Llibres de les Hores) eren obres molt habituals i en aquest sentit els podem considerar un precedent de l'anomenada pintura flamenca primitiva.
En aquesta societat s'obre una nova mentalitat: l'home vol deixar constància de la seva glòria, dels seus èxits terrenals, i així abunden les tombes monumentals i els quadres amb retrats combinant personatges reals amb sants i mares de Déu; el mateix podem dir dels gremis i corporacions que volen deixar constància de la seva existència i funció social, encarregant retaules per a capelles i cases gremials.