Matilda tematica corrent Realisme fantastic roald dahl

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,65 KB

 

Introducció:


La literatura més occidental està molt lligada a les transformacions que ocorren a una societat. Aquestes transformacions són l'educació ja que arriba a tothom i no només a les persones que s'ho poden permetre i quan passa això, els possibles lectors i el seu potencial augmenta. Una altra transformació va ser la prohibició del treball infantil així com també augmentar l'edat de l'escolarització. La tercera va ser l'administració que va començar a aportar biblioteques públiques. Per tant, van passar a ser centres que promouen la lectura, els estudis i que fan possible que la població lectora augmenti. També va ser molt important el canvi en el sistema de transmissió de coneixements. Passa d'un aprenentatge memorístic a un més significatiu. Això està lligat amb els nous corrents ideològics, les noves metodologies, noves formes de treballar amb els nins, etc. Tots aquests avanços permeten fer llibres amb més qualitat. Comencen a fer propostes per a crear premis literaris que promoguin l'augment en la producció de llibres. Cada vegada hi ha més autors que dediquen més esforç a aquesta literatura. Aquest canvi es produeix en la dècada dels 60 a causa de: transformacions socials, noves investigacions, noves corrents pedagògiques i ideològiques. Camp editorial i creadors.

Realisme:

El primer gènere que va sorgir va ser el Realisme.
És important saber que els relats realistes són aquells llibres que conten una història que podria haver passat dins d'un ambient real o possible. Podem diferenciar dos corrents: idealista i crític. En el primer trobam històries de la vida quotidiana. Hi ha pocs conflictes i sempre hi ha voluntat per part dels personatges per finalitzar amb els conflictes. Els protagonistes solen ser nins que segueixen les pautes, respectuosos amb els adults, etc. Sempre hi ha implícit un missatge de to positiu orientat cap als valors. Dins d'aquest gènere entrarien els llibres d'espies i de colles. Un exemple d'això seria amb l'autor Enyd Blyton amb el Club dels Cinc.
El segon és totalment oposat a l'altre ja que té un plantejament diferent. S'intenta fer arribar al nin la problemàtica social i humana que l'envolta. Ho fa sense cap tipus de decoració sinó així com és. Són llibres on solen sortir la solució de la problemàtica. El que noltros coneixem més és la problemàtica personal. Són llibres que xerren més dels problemes individuals però que en realitat són més problemes de la societat. Trobam l'exemple de l'autora Christine Nöstlinger amb Estimada Susi, estimat Paül.

Fantasia


La fantasia és un gènere literari que pertany a la ficció generalment en forma de contes o relats curts. Crea un mon imaginari totalment al marge de la realitat i en el qual apareixen elements fantàstics com les fades, la màgia, etc. Alguns autors característics són: Bruno Bettelheim amb Psicoanàlisis dels contes de fades, en Gianni Rodari amb La gramàtica de la fantasia i també trobam a Mossèn Alcover de la nostra illa.  El gènere de la fantasia té les mateixes característiques que el fantasy dels corrents clàssics, on apareixen també tots els elements fantàstics i tot el món artúric on tot és màgic. Avui en dia s’han recuperat els contes populars i algunes rondalles com:
La flor romanial i L’amor de les taronges.
Un autor clau d’aquella època va ser en Tolkien amb El Hòbbit o El Senyor dels anells.
També podem relacionar la fantasia amb la literatura de base folklòrica ja que forma part de contes, rondalles i llegendes. Podem destacar tres grans recopiladors: Perrault amb Caputxeta Vermella , Grimm amb Blancaneu i Andersen amb La sireneta.
Finalment, avui en dia també ens trobam àlbums fantàstics que s’adapten a contes populars tradicionals. La temàtica es la mateixa però el conflicte es resol amb la participació de factors extrareals com poden ser màgia, poders com: El llibre que se sentia sol de l’autor Kate Bernheimer.

Realisme fantàstic:

El Realisme fantàstic és un corrent literari que inclou en el seu relat elements meravellosos o màgics no necessàriament relacionats amb la tradició popular. Generalment, duu implícita una gran càrrega de crítica social però des d’un punt de vista poètic, humorístic... Aquest nou corrent sorgeix dels clàssics i es caracteritza per dirigir-se a un públic més jove i arribar a ells amb relats plens de fantasia, somnis i absurd. A més, dóna pas a una literatura infantil diferent. L’exemple més clar d’aquesta mescla de realitat i fantasia fou Lewis Carrol al 1965 amb Alícia en terra de meravelles o també trobam  Les aventures de Pinotxo escrites per Carlo Collidi setze anys després. Als anys 60, les transformacions anomenades anteriorment, donen com a fruit una literatura plural i diversa, infantil i juvenil, és a dir, molt lligada als canvis socials. Un dels autors més rellevants d’aquest tipus de Realisme és Roald Dahl, autor de títols tan coneguts com Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata on trobam una història de to humorístic.  Alguns àlbums adreçats a aquest corrent, pensats per a infants de 0 a 8 anys són els contes il·lustrats de la trilogia de Maurice Sendak amb: 
On viuen els monstres?, A l’altre costat i La cuina de nit on es tracten els temes de la disciplina, els límits i les conseqüències de “no portar-se bé” dins un món oníric.

Entradas relacionadas: