La Maternitat d'Elna i l'ajuda humanitària a l'exili

Camps d'internament i naixements a l'exili

Camps: Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià, Bacarés i Gurs.

Van néixer: 597 nens, la majoria fills d’exiliats republicans.

Habitacions batejades amb noms de països o ciutats: Barcelona, Bilbao, Madrid, París, Suïssa, Polònia i el Marroc.

L'origen de la Maternitat i el Servei Civil Internacional

La maternitat té l'origen als Països Baixos, després de la Primera Guerra Mundial, amb l'associació Ajuda als nens de la guerra de Pierre Cérésole, enginyer pacifista i antibel·licista. Volia preservar la pau entre els homes; a causa d'aquest moviment va néixer el Servei Civil Internacional (SCI) el 1920, amb Pierre com a màxim impulsor, basat en la solidaritat entre pobles per evitar noves guerres.

El 1920 van fer col·laborar persones que s'havien enfrontat a la guerra per ajudar els més necessitats; l'experiència va ser bona i se'n van adonar que és millor ajudar. El 1932 es va consolidar el SCI com a organització amb estatuts legals.

L'ajuda durant la Guerra Civil Espanyola

A finals del 1936, es van reunir organitzacions de Suïssa amb Rodolfo Olgiati per donar ajuda a la població de la Guerra Civil Espanyola. Franco va desestimar l'ajuda, llavors el SCI es va centrar en l'Espanya republicana i les poblacions bombardejades. Es va crear el Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola sota la direcció d'Olgiati.

Es van enviar 4 camions (Pestalozzi, Dunant, Wilson, Nansen) plens d'ajuda voluntària i voluntaris suïssos, entre ells la mestra de 23 anys Elizabeth. Es van establir a Burjassot (València) en una casa abandonada; feien viatges a Madrid per poder ajudar i, en els trajectes, van transportar 900 persones, la majoria nens.

Expansió i estratègies d'ajuda

Les batalles de Jarama i Guadalajara van portar molts ferits i es necessitava més transport; a l'octubre va arribar un nou camió, el Zwingli. A finals de 1937 va arribar el 6è, destinat a Catalunya.

A la casa de Burjassot s'ajuntaven les diferents organitzacions d'ajuda (anglesos, americans, junta jueva, danesos i noruecs). Es van obrir menjadors a Madrid i Barcelona per a embarassades i nens, però aviat es van col·lapsar.

Al març del 38, Franco va dirigir la seva ofensiva cap a l'equip de voluntaris i s'havia de canviar l'estratègia d'ajuda, ja que les zones infantils de Castelló i Terol estaven amenaçades. Es va posar en marxa el sistema d'apadrinament: des de Suïssa, amb 15 francs suïssos al mes, podies ajudar un nen espanyol. Karl Ketterer va fer un informe a la seva entrada a França quan va tenir problemes amb 3 camions.