El materialisme històric de Marx: lluita de classes i alliberament

El materialisme històric de Marx

Marx diu que la realitat no és estàtica sinó dinàmica i canviant. Marx és hegelià i no compartex la concepció de l'Idea històrica com a procés dialèctic: té com a motor les contradiccions i oposicions, però Hegel no veu que en aquest procés el desplegament de l'esperit sigui l'oposició i superació de diversos sistemes de producció de béns materials. Per això el marxisme és considerat un materialisme dialèctic, perquè la matèria fa avançar la història en un procés de confrontació i superació.

El materialisme marxista consisteix a afirmar que la història avança impulsada per les tensions relatives a la producció (tesi, antítesi, síntesi).

Materialisme històric

El materialisme històric ha de ser un mètode d'anàlisi de la realitat social, amb pretensions de cientificitat.

Denúncia social

Tenen la voluntat de transformació social i, en aquest sentit, denuncien les injustícies del sistema.

Alienació econòmica

El treball és natural i essencial. Ha de ser la necessitat i la forma d'humanització. En el capitalisme, el treball no dignifica sinó que esposeïx i aliena, i s'converteix en un instrument d'explotació. Això es produeix quan el treballador no se sent reconegut ni valorat i no se sent com el que fa seu, perquè no li pertany. Respecte al producte, el treballador no es reconeix en el que crea perquè no li pertany. Respecte al treball: quan és un acte que se li imposa i se li donen unes condicions inhumanes. Tot això es concreta amb la plusvàlua, que és la base de l'explotació. Es produeix un valor del producte afavorint l'empresari, ja que prové del que se sostrau del salari de l'obrer. Els mitjans de producció haurien de ser socials. En el capitalisme, tot això es converteix en mercaderia i cada cosa està supeditada a la llei d'oferta i demanda.

Alienació social

La divisió de classes segons si posseeixen o no mitjans de producció fa que els desfavorits econòmicament es giri privats del reconeixement de la seva dignitat.

Alienació religiosa

La religió és un mitjà per mantenir la classe oprimida, la creença en un futur en què tots seran iguals dóna lloc a què es resignin als seus danys reals i acceptin.

Comunisme

Preconitza la seva abolició, comme l'eliminació d'una realitat d'explotació.

Segons Marx, el comunisme és l'evolució natural del capitalisme. El capitalisme era insostenible per les seves crisis. La fase de producció capitalista serà superada per una fase transitòria de negació anomenada dictadura del proletariat, estat ja no serà burgès sense proletariat, perquè això és una etapa de transició. El comunisme és la fase final: negació de la negació, síntesi. Comportarà la desaparició de l'Estat i donarà final a la història, perquè amb l'abolició de la propietat privada desapareixerà la divisió de classes i amb això l'últim motor de la lluita de classes que impulsa la història. Així la història s'detindrà i la humanitat gaudirà de pau i llibertat.