Materialisme historic Karl Marx

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,9 KB

 

TEMA 3. EL PENSAMENT SOCIALISTA

Friedrich Engels i Karl Marx  foren dos filòsofs alemanys  que fundaren el comunisme modern i que varen elaborar una Teoria que no només refusava el capitalisme, sinó que proposava un programa D’acció per transformar la societat tot denunciant l’explotació de la classe Obrera per part de la burgesia i defensant la necessitat que una revolució Obrera posés fi al capitalisme. La seva obra Magna és El capital.

El marxisme seria la teoria socialista més influent i Completa. El seu pensament va nodrir-se de la filosofia Alemanya, especialment De Hegel i la seva concepció dialèctica de l’esdevenir històric, així com dels economistes Britànics i del seu profund coneixement del sistema capitalista. A més, les Seves idees van configurar-se amb un profund contacte amb les lluites obreres i Les experiències organitzatives dels obrers del començament del Segle XIX. Engels, i especialment Marx, van formular un conjunt de teories basades en L’estudi de les lleis que organitzaven el sistema capitalista, donant una base Científica al socialisme.

El materialisme dialèctic

Un dels conceptes Fonamentals de Marx és el materialisme, el materialisme dialèctic.
La intuïció Fonamental de Marx és que el canvis històrics no són provocats per les idees o L´Esperit –en termes de Hegel-, sinó que el canvi s’esdevé en el concret a Partir de la base econòmica i material de les societats. El que és concret (l’economia, en el seu cas) determina el que és abstracte (el pensament, les Idees), no el contrari, que és el que postulava l´idealisme (l´idealisme Filósòfic).

Segons Marx, el nivell Social és una "construcció", un afer de classe, vinculat "en última instància" a l’economia. El pensament de l’home és "un Producte de la natura. Com que la naturalesa de l’home és el viure en societat, L’economia és la regla des de la qual es poden comprendre les idees de l’home. En altres paraules, l’home no pot pensar res més que allò que les condicions Socials i econòmiques li permeten pensar.

En filosofia, però, Marx No és només materialista, sinó materialista dialèctic

·El materialisme és l’afirmació segons la Qual l’únic que existeix –o com a mínim- l’únic que podem conèixer- és la Matèria extensa. La consciència –o pensament- és només una forma de la matèria.

·La dialèctica, però, fins Marx havia estat Un pensament idealista. Es fonamenta en un principi, desenvolupat per Heràclit I reprès per Hegel, que s’anomena: el pas de la quantitat a la Qualitat. A partit d’un determinat moment l’augment de quantitat d’una Cosa (saber "més" o poder "més") esdevé una altra cosa (és Saber "millor", poder "millor"…). La dialèctica és La filosofia que afirma que el canvi és l’essència de la realitat.

La forma de soldar Materialisme i dialèctica, Marx la troba en la teoria històrica. El Desenvolupament dels cavis històrics és alhora materialista (determinat per la Base econòmica-material) i dialèctic (expressa el canvi com a raó de la història)
.

El Materialisme històric

Marx creia haver Descobert la forma d’unir materialisme i dialèctica a través de la història. La Història està determinada per l’economia –és materialista- i alhora està en Perpetu moviment i canvi. La revolució és l’expressió concreta del pas de la Quantitat a la qualitat. Marx fa així una "inversió" del Hegelianisme. On la dialèctica hegeliana afirmava la subjectivitat (la idea) Marx hi situa el principi econòmic i material com a palanca que mou el món. Simplificant-ho molt, el marxisme considera que la política i la societat només Es poden explicar satisfactòriament des de l’economia. Això no vol dir –òbviament- que els individus no tinguin idees, creences, opcions personals o Dèries. Significa només que aquestes idees no són autònomes i que depenen de les Condicions materials i, en última instància, de l’economia. És la pràctica Social la que explica les idees i no al revés. La dialèctica és històricament Encarnada. 

El materialisme històric (la concreció de la dialèctica en la història) és així una filosofia de la Praxi en un doble sentit:

·Té una llei interna: la lluita de classes.

·Té una finalitat o un sentit de la Història: el triomf del proletariat i la instauració d’una societat Sense classes (el comunisme).

La lluita de classes és la dialèctica de la història, encarnada en el Concret. En qualsevol moment de la història (és a dir, prescindint del mític "bon salvatge" rousseaunià) sempre hi ha hagut opressors i oprimits: La història dels humans és la història de la lluita de classes. A través seu Se’ns mostra com de sempre els diferents grups en lluita s’enfronten per Controlar els mitjans de producció i el poder polític que se’n desprèn. Al Manifest comunista es fa la història d’aquesta lluita de Classes interminable (serfs-patricis/noblesa-burgesia/burgesia-proletariat). A La societat sempre hi ha dues classes socials en lluita (dos projectes Diferents de societat) que s’enfronten dialècticament fins que una guanya o ambdues Es destrueixen en la lluita.

Marx afirma, a més, que Per a descriure objectivament la societat cal suposar que en ella hi ha dos Nivells organitzatius (o estructures) diferents:

·Infraestructura, o base econòmica material. Està constituïda per les relacions de Propietat, les formes productives, les matèries primeres i la tecnologia....

·Superestructura, o estructura ideològica. Està constituïda pels nivells formals (lleis, Religió, moralitat...), que depenen "en última instància" de les Relacions econòmiques.

Els canvis socials són Sempre infraestructurals i només més tard es reflecteixen en la Supraestructura. Marx defensava que tota la societat es pot entendre a partir De les relacions de producció i del mode de producció (la forma de la propietat I del treball). Tota acció social i qualsevol idea humana té per base L’economia.

S’anomena mode De producció la forma d’organitzar la propietat i el treball en una Societat concreta. Tot mode de producció està format per una infraestructura i Una superestructura. Marx pensava que ara estem en un mode de producció Capitalista, basat en la gran indústria i amb dues classes en lluita:Burgesia iProletariat.

És important entendre Que el marxisme no és primàriament una teoria econòmica que posa pel davant de Tot la propietat social dels mitjans de producció, sinó una teoria de L’alliberament de la majoria de la població que són els proletaris. 

Entradas relacionadas: