Material `Mare de Déu de Sallent de Sanaüja:

OBRA 88: NIT DE LLUNA

Presentació:

és una  obra

Dades bàsiques

Autor:  Leandre CristòFOL

Títol:

Estil:  surrealista

Cronologia: 1935

Tècnica escultòrica: talla de fusta

Material: fusta natural i fusta pintada

Mides: 71x45

Ubicació:  MNAC bcn

Breu biografia

Leandre als 14 anys fa d’aprenent de fuster i aprèn l’ofici de fuster, escultor autodidacte. Va tenir contacte amb gent de tendències artístiques avantguardistes i va anar entrant al mon del Surrealisme en l’àmbit de no representar la realitat. Algunes de les seves obres van ser molt importants. Va estar de soldat en la Guerra Civil, va fugir a França i va ser alguns dels que es van creure la propaganda franquista. Va ser tancat a la presó i un cop gran torna a Lleida i abandona la seva capacitat artística i sobreviu fent de fuster. Aconsegueix una beca artística i reinicia la seva escultura experimental. Torna a crear obres de gran interès i posteriorment guanya premis en arts plàstiques. La pèrdua de la mare li fa pensar una composició que li recordin a la mare i fa aquesta obra.

Descripció formal

Iconografia: sobre una base rodona de fusta hi col·loca amb fusta dos objectes quotidians fora de context en mides mes grans. Un fust de filar i un ou de sargí.

Funció:

Composició: fa un angle obert, per tant, podríem dir que és una composició oberta

Línies compositives: base horitzontal sobre dos objectes fa una diagonal molt clara amb un altre objecte esfèric que contraposa la línia horitzontal.

Recursos tècnics:
material base es fusta, fusta pintada. Els dos objectes de fusta natural. També utilitza un contrast, contrasta la línia recta del fust amb la línia corba del ou. Per una banda treu els objectes del seu ús i els descontextualitza.Son dos objectes que no son habituals.  Els fa mes grans i fora de lloc.

Relació amb l’entorn: no és una característica important, la crea per fer una exposició on volia fer evident la seva teoria sobre la escultura, sobre aquest Surrealisme.

Significat de la obra

Elements propis del estil: Surrealisme: es basa en els records i mites, passa a traves de la fantasia del autor.
Fa servir la imaginació i entra en el subconscient de l’ésser humà, tant del autor com de la seva vida, el que un hi veu no ho veu l’altre. Tècnicament utilitza objectes quotidians trobats i els uneixen sense aparença lògica. Les seves formes i els espais on els crea son il·lògics, fora de context.

Relació forma-funció: va voler fer un homenatge als pares però bàsicament va ser posar a la practica el s conceptes teòrics d’aquest moviment surrealista.

Iconologia: ell veu que va perdent als seus pares i per tant fa una composició en el que dos eines que la seva mare utilitzava habitualment com seria el fust i l’ou, li recorda aquestes nits a casa quan era infant.

Relació època i obra: la historia de Catalunya el va marcar profundament, joventut arriscada artísticament que coincideix amb la II república. Es veu obligat a participar en la Guerra Civil, viu varis processos històrics importants. Un cop retorna a la vida ordinària torna a recuperar les capacitats artístiques. Procés personal biogràfic molt important.

Influències i transcendències

Trenca amb totes les formes escultòriques que hem vist fins ara. Son realment trencadors amb tot el que hem vist fins ara. Segueix utilitzant aquelles formes que tota escultura té, les contraposicions. Aquesta simplicitat i aquesta des contextualització ens dona un impacte impressionant, ens aporta el valor simbòlic dels aspectes quotidians.