Matèria i energia als ecosistemes: flux, cicles i autoregulació

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,41 KB

Matèria i energia als ecosistemes

Els ecosistemes funcionen com a fàbriques sofisticades que necessiten matèria i energia. Són una mateixa cosa.

Trobem la matèria: matèria inerta, que són elements abiòtics, i matèria orgànica o elements biòtics.

La matèria que hi ha en els ecosistemes és limitada i per això s'ha de reciclar contínuament. Passa del medi als éssers vius, i a l'inrevés, descrivint cicles.

El sol és la font energètica principal, la seva energia és il·limitada.

Els éssers vius autòtrofs capten una petita part de l'energia solar i, per mitjà de la fotosíntesi, la fan servir per transformar la matèria inorgànica en matèria orgànica.

La major part de l'energia que tenen els organismes es perd amb la femta o en forma de calor.

Per això es diu que l'energia en els ecosistemes flueix, no es recicla.

  • Els éssers autòtrofs són capaços de formar matèria orgànica que fan servir per a les seves funcions vitals. Productors
  • Els éssers heteròtrofs necessiten prendre la matèria orgànica ja elaborada. Consumidors

Consumidors:

  • Primaris: s'alimenten de productors.
  • Secundaris: s'alimenten de consumidors primaris. Són carnívors o supercarnívors.

Aquesta seqüència s’anomena cadena tròfica. Cadascuna de les baules és un nivell tròfic.

L’última baula de les cadenes tròfiques l’ocupen els descomponedors.

S'anomenen relacions tròfiques les relacions de dependència alimentària que s'estableixen entre els diversos organismes d'un ecosistema.

Per representar gràficament la transferència de la matèria i d'energia es fan servir esquemes anomenats cadenes tròfiques.

Una xarxa tròfica és un conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes les possibles relacions alimentàries que es donen entre els organismes d'un ecosistema.

Quan un organisme se'n menja a un altre hi ha una transferència de matèria i d'energia, es produeix en una sola direcció i no es recicla.

El 10% de la matèria o energia d'un nivell queda disponible per al següent. És la regla del 10%.

La pèrdua de matèria i d'energia és la causa que hi hagi un nombre més gran d'organismes, més matèria i energia en els nivells tròfics inferiors que en els superiors.

Piràmides tròfiques: numèriques, de biomassa, energia.

Autoregulació de l'ecosistema

Els ecosistemes són sistemes més o menys estables en què el nombre d'éssers que els componen no és il·limitat. Hi ha factors abiòtics i biòtics que limiten el creixement indefinit de les diverses poblacions, es mantenen en equilibri. S'anomena autoregulació.

Entre els factors abiòtics hi ha la quantitat de recursos disponibles, la superfície del sòl, la llum, la temperatura, l'aigua.

Els factors biòtics que regulen la quantitat d'organismes són les relacions, especialment les tròfiques.

Moltes vegades les activitats humanes alteren l'equilibri biològic natural dels ecosistemes o la seva autoregulació.

Aquestes condicions de producció massiva creen un medi ideal per a l'aparició de plagues o malalties que provoquen grans perjudicis.

Autoregulació de l'ecosistema (II)

Una població és el conjunt d'éssers d'una mateixa espècie que viuen en un ecosistema, tendeixen a augmentar de dimensions. En condicions ideals, de laboratori, una població pot créixer indefinidament. A la natura, hi ha factors que limiten el creixement.

Quan arriba al nombre més gran d'individus, anomenat capacitat de càrrega, es manté en equilibri.

  • Factors que depenen de la densitat de població: les malalties, que es propaguen fàcilment en les poblacions amb més densitat.

La competència pels recursos limitats i l'emigració i acumulació de residus tòxics, limiten el creixement.

  • Factors independents de la densitat de la població.

Temperatura, llum, oxigen, sequeres, gelades i les inundacions.

La dimensió de les poblacions es troba limitada per algunes relacions:

  • Depredació. Necessària per a la transferència de matèria i energia en la cadena tròfica, factor limitant. Així s'eliminen individus vells o malalts.
  • Competència. Població és petita i els recursos abundants però si la població augmenta, els recursos escassegen.
  • Estrès. Quan augmenta molt la densitat de població, els individus poden patir estrès. Símptomes: agressió, disminució de les cures maternals, descens de la fertilitat i més possibilitats d'estar malalt. Els símptomes desapareixen si disminueix la població.

S'anomenen fluctuacions els canvis periòdics en el nombre d'individus d'una població.

Les plagues són organismes que considerem perjudicials perquè ens produeixen malalties o perquè fan malbé els conreus amb valor econòmic molt alt. També poden causar danys en una població o comunitat de manera que en provocar la desaparició d'alguna espècie es trenqui l'equilibri entre poblacions i com a conseqüència l'autoregulació de l'ecosistema.

Durant els darrers anys els canvis de les condicions climàtiques, relacionats amb el canvi climàtic, han provocat el creixement excessiu de diverses poblacions.

Quan la plaga és causada per espècies exòtiques introduïdes no trobem enemics en la seva nova localització i és molt difícil eliminar-les. Lluita biològica.

La utilització de plaguicides sintètics per eliminar les plagues té inconvenients greus: la contaminació ambiental i dels aliments, el cost excessiu...

Entenem per lluita biològica la utilització d'organismes o mètodes no químics per eliminar organismes que produeixen efectes perjudicials a altres éssers vius beneficiosos o econòmicament rendibles per a l'espècie humana.

També l'ús de varietats de plantes resistents, antibiòtics, mètodes autocides i la utilització de virus.

Un mètode especial de lluita biològica és el d'esterilització, per mitjà de radiacions, de mascles de certs paràsits o altres plagues que posteriorment, són alliberats en grans quantitats.

Entradas relacionadas: