Masterització: Tècniques i equipament per a la producció d'àudio

MASTERITZACIÓ

La masterització consta de dos efecres: Equalització o Control de dinàmica.

Sala de masterització

• No hem de posar monitors. Només dos altaveus (estèreo) de qualitat i escoltant idealment a 85 dBspl C.
• Sala silenciosa (equips sorollosos aïllats). El soroll de fons ha de ser menor a NC30.
• No hi ha obstacles entre altaveu i oient.
• Poques fonts de difracció (armaris amb vores arrodonides i toves).
• Altaveus i amplificadors de gran ample de banda i resposta en freqüència plana.
• Les reflexions de les superfícies properes arriben a l’oient al menys 20 ms més tard que el directe i al menys 15 dB per sota.
• Altaveus encastats o allunyats dels murs.
• Evitar superfícies paral·leles (generen ressonàncies).

Una darrera fase de la masterització és revisar l’obertura estèreo de la mescla i la compatibilitat mono. Cal escoltar sense auriculars doncs amb auriculars sempre ens semblarà més àmplia la mescla (una oïda no captarà res del que va destinat a l’altre oïda).

Màsters d’àudio associats a un vídeo

Cal tenir present que els diàlegs s’han de separar de la resta d’àudios, per facilitar posteriors doblatges. Així, els màsters solen constar de 2 pistes: una pista amb tot i una pista amb tot excepte els diàlegs. A aquesta pista se li diu Soundtrack i consta de música i efectes.

Quan baixem el nombre de bits, ens caldrà fer un Dithering, que és afegir un soroll perquè es noti menys el canvi de, per exemple, 24 bit a 16 bit. Els limitadors, que solen ser els darrers elements de la cadena, solen tenir un dithering.

Equalització

En màsters d’àudio associats a un vídeo cal tenir present que els diàlegs s’han de separar de la resta d’àudios, per facilitar posteriors doblatges. Així, els màsters solen constar de 2 pistes: una pista amb tot i una pista amb tot excepte els diàlegs. A aquesta pista se li diu Soundtrack i consta de música i efectes.

Quan baixem el nombre de bits, ens caldrà fer un Dithering, que és afegir un soroll perquè es noti menys el canvi de, per exemple, 24 bit a 16 bit. Els limitadors, que solen ser els darrers elements de la cadena, solen tenir un dithering.

Equalitzadors

• Shelving (esglaó): només podem alterar el nivell i la freqüència.
• Semiparamètrics: la Q està fixada i podem alterar f0 i nivell.
• Gràfic: te un numero fix de freqüències amb una Q fixa i només permet alterar el nivell.
• Paramètrics: permeten controlar f0, Q i nivell.

Els Notch són ideals per reduir ressonàncies. Un filtre ressonant, a més, emfatitza les freqüències properes a les de tall. El concepte roll-off en un filtre té a veure amb la velocitat amb la que el filtre deixa d’actuar a partir de la cut-off frequency.

És bo saber que afegir baixos farà que els aguts semblin més apagats; en canvi reduir els baixos donaran més brillantor al so. A aquest concepte se li diu equalització subtractiva.

Equalitzadors dinàmics

Hi ha tècniques per processar segons M/S (mid/side) i no segons l’L/R habitual.

Els sons aspres (estridents) es poden reduir amb un filtre pas-banda tipus cut (rebutja-banda) al voltant de 2.7KHz, 3.1 KHz i 5.0 KHz, que és on la oïda és més sensible, o també amb un equalitzador dinàmic com, per exemple, el Weiss EQ1-DYN (hard) o el Neutron2 d’Izotope (soft).

Kill-EQ, que permet eliminar completament una banda freqüencial especificada per nosaltres.

Control de dinàmica

Expansors: Augmenta el marge dinàmic. Parlem d’expansors descendents quan agafa els passatges de nivell baix i els baixa més encara (és l’habitual; s’usa per reduir el soroll). Parlem d’expansors ascendents quan puja els passatges alts (ús molt minoritari; per exemple, si abans s’ha comprimit molt i ho volem corregir). Un expansor descendent que redueix molt el nivell dels passatges de nivell baix és una porta de soroll.

Relació d’atenuació: És l’atenuació que dono als senyals que no superen el llindar. Es pot fer amb 2 aparells: Porta de soroll: Atenuació prefixada (20 dB, 40 dB, infinit…) - Expansor descendent: Ens permet controlar la pendent de l’atenuació.

Compresor

Redueix el marge dinàmic. Parlem de compressió descendent quan reduïm el nivell dels passatges alts (és l’habitual) i compressió ascendent quan augmentem el nivell dels passatges baixos (s’usa en ràdio per fer sonar més alt les parts suaus). La compressió ascendent és la base del que s’anomena compressió paral·lela, de la que parlarem després. Un compressor descendent que redueix molt els passatges alts és un limitador.

Compressió paral·lela. La farem servir quan volem destacar els detalls de baix nivell. Per fer-ho, hem de pujar aquests senyals de baix nivell, que sovint queden emmascarats pels que sonen més fort.

Si te repetides seccións, es tracta d’un compresor multibanda.

Temps de relaxació o alliberació: Temps entre que el senyal cau per sota del llindar i el retorn a guany unitat. Poden anar de 40-60 ms a 2-5 s.

Si un compressor està canviant molt el senyal d’entrada, el soroll també canviarà molt. Si el temps de relaxació és petit, podem escoltar un efecte de respiració (“breathing”) entre cops secs de la caixa, per exemple. La solució és augmentar el temps de relaxació però llavors cal anar amb compte amb el pumping, ja que els senyals de baix nivell després del pic es perdran, ja que el compressor triga en augmentar el guany.

Si posem un expansor i un compresor, un a continuació de l'altre, el compresor és un element que actua per nivell superior al llindar (per sobre dels -20dB en aquest cas). Si tingués guany, aquest també el tindria per sota però no es el cas. L’expansor és un element que actua per nivells inferiors al llindar (per sota dels -40dB , en aquest cas). Per tant, entre els -20dB i els -40dB no actua cap des dos. O sigui OUT=IN. Per sobre dels -20dB hi ha compressió de factor 2(cada 2 dB que augmenta l’entrada la sortida només augmenta 1 dB) i per sota dels -40dB hi ha expansió de factor 3( per cada dB que disminueix l’entrada, la sortida disminueix 3 dB).

Calcul per saber quin es el nivell de sortida quan el compresor està actuant completament= threshold +((+)threshold/ratio)

Butons: Freq: paràmetre freqüencial. - Thresh: nivell d’entrada a partir del qual comprimi. Gain: és el guany aplicat a la sortida. - Range: mesura si comprimeix poc o molt. - Attack: temps que triga en comprimir des de que l’entrada supera el llindar. Release: és el temps que triga en deixar de comprimir des de que l’entrada baixa del llindar. Sidechain (inter o extern): senyal que determina si el senyal d’entrada es comprimeix o no. - Ratio: ens indica el factor d’expansió, ens di su expandeix poc o molt.