RELLEU

Depressió: En meteorologia, nucli de baixes pressions.

Sector de la superfície de la terra que és enfonsada respecte als relleus circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. L’enfonsament ha estat produït per moviments descendent o epirogènics ( moviment d’elevació o enfonsament de grans extensions de l’escorça terrestre que no altera la disposició dels estrats rocallosos) o per moviments de descompressió posteriors als moviments orogènics ( procés que transforma l’escorça terrestre amb forces i pressions)

Ibèria argilosa: l’àrea argilosa està constituïda per materials sedimentaris poc resistents  dipositats a finals de l’Era Terciària i en la Quaternària. Comprèn una gran part de les depressions de les submesetes nord i sud, les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i les planures costaneres mediterrànies.

El relleu argilós és bàsicament horitzontal al ser terrenys no afectats per plegaments posteriors. La seva erosió és ràpida. Els rius obren valls que separen estructures horitzontals que són fàcilment desgastades i donen lloc a relleus ondulats.

Iberia calcària: L’àrea calcària està format per sediments de l’era secundària plegats durant la terciària. Els terrenys formen una Z invertida que s’exten pels Prepirineus, Muntanyes Basques, el sector oriental de la Serralada Cantàbrica, la Serralada Ibèrica, part de la Serralada Costanera Catalana i la Serralades Bètiques, les serres de Mallorca.

La roca predominant és la caliza, una roca dura que es fragmenta formant escletxes o diàclasis, però que es dissolt fàcilment amb l’aigua de la pluja.

Iberia silícica: Està integrada per roques antigues de les Eres Precàmbrica i Primària. Es troba majoritàriament al oest peninsular: Galícia, província de Lleó i Extremadura, té ramificacions cap a la part occidental de la serralada Cantàbrica, Sistema Central, Munts de Toledo i Serra Morena. També en zones on hi ha restes de massissos antics: zona axial dels Pirineus, alguns sectors de la Serralada Ibèrica, de la Serralada Costanera catalana i el Sistema Penibètic.

Meseta: Unitat central i principal del relleu de la Península entre 600 i 800 m. D’altitud, relativament alta i plana, és el resto d’un antic massís sorgit a l’orogènesi herciniana de l’Era Primària, que va ser arrasat per l’erosió i a l’Era Terciària va ser deformada i destruïda en gran part per l’orogènesi alpina, que va fer sorgir les serralades interiors (Sistema Central i Munts de Toledo), les conques sedimentàries interiors (les submesetes Nord i Sud) i els rebordes muntanyosos (Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Serra Morena).Es tracta d’una planura o altiplà, envoltada per muntanyes i dividida en dues pel Sistema Central: Submeseta Nord i Submeseta Sud.

Modelat glacial: És conseqüència de l’acció del glaç en moviment, que com qualsevol altre agent, erosiona, transporta i sedimenta. Durant el seu descens el glaç eixampla el circ en erosionar els vessants, la llengua erosiona les parets de la vall i va adquirint forma de U. Els materials rocallosos arrancats són transportats i dipositats quan el glaç es fon. Els sediments denominats tils, es caracteritzen per l’angulositat i diversitat de mides dels fragments.

Orogènia alpina: L’orogènia literalment és el conjunt de processos de la formació de les muntanyes. La alpina és el procés de formació de relleus terrestres per plegament, aixecats pel xoc de les plaques Africana i Euroasiàtica durant l’Era Terciària o Cenozoic.(68-1’7 milions d’anys). Durant ella es varen formar les serralades alpines i les depressions paral·leles a les mateixes; i la Meseta va experimentar profundes alteracions, com per exemple l’inclinació cap a l’Atlàntic.

A conseqüència d’ella varen sorgir: els Pirineus, Serralades Bètiques, les depressions de l’Ebre i Guadalquivir…

Orogènia herciniana: Es va produir a l’Era Primària. Dels mars que cobriren la major part de la península varen sorgir les serralades hercinianes formades per granit, pissarra i quarsita. Al oest es va alçar el Massís Herpèric, arrasat per l’erosió durant la mateixa Era Primària i convertit en Meseta inclinada cap a la Mediterrània. Al nord-est varen aparèixer els massissos d’Aquitània, Catalano-Balear, i de l’Ebre. Al sud-est va sorgir el massís BèTicó-Rifenyo.

Modelat litoral

Formes provocades per l’erosió combinada de l’activitat continental i marítima ( costes elevades i costes baixes), així com també de l’activitat marina i fluvial (marjals, albuferes, cales, ries, estuaris, deltes...). És conseqüència de l’acció de la mar sobre la terra per mitjà de les ones, les marees i els corrents.

L’impacte de l’ona, així com els materials que arrossega, produeix l’erosió se la costa, fenomen conegut com abrasió marina, el desgast dels materials arrossegats origina arenes i còdols.

L’erosió marina dóna lloc a la formació de penya-segats.

Planes litorals: Han estat formades pels rius en les seves desembocadures al dipositar matrerials: deltes i estuaris. Són generalment estretes.

Constitueixen hortes molt fèrtils pel conreu.

Relleu volcànic: Propi de les Illes Canàries. Es va originar a l’Era Terciària, quan l’orogènesi alpina va rompre els fons de l’Atlàntic i, a través de les seves escletxes, varen ascendir grans masses de roques volcàniques que varen donar lloc a les illes.