Marxisme, Anarquisme i el Moviment Obrer: Guia Completa

El Marxisme i el Socialisme Científic

Marx i Engels publiquen el Manifest Comunista. Aquest socialisme científic es basa en la teoria marxista, la qual es fonamenta en tres pilars:

• Anàlisi del passat: La lluita de classes contra oppressors i oprimits al llarg dels modes i sistemes de producció: esclavista (edat antiga), feudal o senyorial (edat mitjana) i capitalista (edat contemporània).
• Crítica del present: El sistema capitalista explota el treballador perquè el burgès s'apropia de la part de producció del treballador que no cobra. El desig burgès d'augment constant del benefici porta a les crisis de sobreproducció, les quals són inevitables i només es solucionen amb la desaparició de les empreses no competitives i un augment del capital.
• Projecte de futur: Mitjançant l'èxit de la revolució, l'Estat es transforma perquè els actuals governs burgesos seran substituïts per una dictadura del proletariat, que socialitzarà la propietat i anirà dissolent l'Estat fins a arribar a la societat igualitària o comunista.

L'Anarquisme: Principis Bàsics i Mètodes

L'anarquisme es defineix pels següents principis:

• Defensa la llibertat individual i la solidaritat entre els membres de la societat.
• Defensa la propietat col·lectiva.
• Oposició a qualsevol manifestació d'autoritat.

Mètode: Com que prediquen l'abstenció absoluta en la vida política (no participen en les eleccions), els seus recursos són la vaga, les revoltes i el terrorisme contra les autoritats.

Diferències entre pensadors anarquistes

Bakunin: Representa l'anarcocol·lectivisme. Considera que la revolució l'han de fer els camperols. Els mitjans de producció (la terra) seran comunals, però la producció serà individual.

Kropotkin: Representa l'anarcocomunisme. Considera que la revolució l'han de fer els obrers de la indústria. Els mitjans de producció (fàbriques i màquines) seran comunals i la producció serà col·lectiva perquè, en l'economia industrial, no es pot calcular la producció de cadascú.

L'Internacionalisme i les Internacionals

La I Internacional

Fracassa per les diferències entre Marx i Bakunin (Marx volia el poder per al Comitè de Londres i Bakunin per a les seccions nacionals). També fracassa pel desastre de la Comuna de París, que provoca la il·legalització del moviment obrer als diferents països, i per la guerra francoprussiana, perquè enfronta obrers alemanys contra francesos.

La II Internacional

Fracassa per la divisió entre els socialistes marxistes (que volen destruir el capitalisme) i els reformistes (que volen adaptar el capitalisme). També fracassa per la Primera Guerra Mundial, ja que el sentiment patriòtic s'imposa sobre el sentiment de classe.

La III Internacional

Aquesta organització va ser liderada per l'URSS.