Marx, Arendt i Nietzsche: Anàlisi de les seves teories filosòfiques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,29 KB
Marx:
No es pot canviar sense tenir en compte ls condicions econòmiques, històriques, el desenvolupament industrial o agrícola d'un poble.-
Marx va estar inicialment influenciats pr Feuerbach i veia amb bons ulls la seva crítica d la religió com alienadora d la humanitat, ab el temps, va jutjar això insuficient, ja q conduïa a un humanisme contemplatiu: amb el seu materialisme, al q ratlla d mecanicista i q no té en compte ni és capaç d'explicar la dinàmica d la història. -Es distancia dls socialistes utòpics i delimita el socialisme científic d l'utòpic. Marx defensa la necessitat d'analitzar el sistema capitalista i ls condicions econòmiques i socials q ho van provocar amb la finalitat d'arribar a superar-lo. El socialisme científic analitza ls condicions objectives en ls quals es desenvolupen ls relacions d producció ab la finalitat d poder predir un futur q suposi una superació respecte a l'anteriorment donat. La finalitat consisteix a canviar el model d productiu pr un altre q permeti realitzar la utopia socialista. També es mostra crític ab ls economistes clàssics, d'lls hereta el valor dl treball com base dl valor d la mercaderia. A partir d l'estudi d l'econòmica clàssica, M conclou q l'augment d la productivitat no es traduïx en un augment dls beneficis dls obrers, pr contra, augmenta la seva pobresa.
H.Arendt:
d'una banda, l'esperiència dl totalitarisme nazi i soviètic, d l'altra, la prepotència nord-americana, q experimenta personalment, amb la guerra dl Vietnam com a evidència. Ls característiques principals d la seva obra son, l'acció i discurs, el llenguatge i persuasió i l'origen de la violència./la seva obra representa una suggeridora extensió pràctica dl pensament fenomenològic, pr tal com la vida social i política, i també la tècnica i industriosa, es construeixen sobre la tendència humana origínària orientada a compartir l'experiència comuna d la polis. Això suposa coneixer, Aristòtil. Els atributs humans essencials són l'acció i el discurs, formes bàsiqes pr a ls quals la subjectivitat es dirigeix i es fa efectiva n el mon. Sobre la seva unitat indissociable se sustenta la vida social i política./La unitat discurs acció converteix la vida política en àmbit en l qual llenguatge no es tant instrument pr contestar o argumentar, com a forma especifica d persuadir. D'aqesta manera, ser polític, es a dir, viure en la polis, mesq una forma d'associació mediada pr l'exercici dl poder, consisteix a participar en la certesa q l'acció comuna s'estableix a través d "paraules i persuacio" i no pr la força i la violència./quan el poder s'exerceix prescindint dls vincles ab la comunitat, el rerefons comunicatiu es perverteix i dóna origen a la violència. Les formes d violència, originades en dissociar discurs i acció, comporten la perversió dls vincles originals i creen un món humanament fictici, donant així un cop mortal d qualsevol societat. Però la vida política contemporània oblida, gairebé d manera generalitzada, aqesta vinculació d discurs i acció.
Nietzsche:
L'època q va viure es va caracteritzar pr una actitud d sospita q es va veure reflectida en nombroses tesis com el marxisme, idealisme, positivisme, En la seva filosofia, N. Sospita dels valors i veritats q regeixen la cultura d'Occident, i realitza el q es coneix com “filosofia a martillazos”.N. Porta a terme una “mirada retrospectiva” q li duu fins als orígens d la filosofia i als patriarques d la cultura d'Occident: la Grècia Clàssica. L'autor s'adóna q en aquesta època havia un equilibri entre ls dues forces i principis q componen la realitat:
L'esperit dionisiaco, q representa ls valors d la vida, i l'esperit apolíneó, q identifica ls valors d la raó. Aquest equilibri entre el apolíneó i el dionisiaco ja no existeix en la cultura occidental, base ideològica dl cristianisme i dls autors racionalistes. Per tant, N. Afirma q van cometre un error, i q ls seus valors estan invertits i no representen ls veritables valors d la vida i la realitat. Atès q aquests valors heretats a través dls segles no són vàlids, N. Critica tota la cultura d'Occident pr a intentar depurar aquests errors. Això li duu a criticar la moral occidental, pr considerar-la antinatural i antivital, q enalteix valors q en veritat haurien d sr menyspreats, com el dolor, la debilitat o la pequeñez. La considera una moral pròpia d serfs, q són obligats a obeir ls normes q li són dictades. Pr a acabar amb ella, el filòsof proposa una ”moral de senyors” q enalteixi valors més vitals com l'amor a la vida, la grandesa, el plaer, o l'alliberament d la servitud i dl dogmatisme. També arremet contra la religió, pr considerar q rebutja el món material i fomentar la moral d'esclaus, a més d promoure la idea de pecat, q considera un insult pr a la vida. Finalment, l'autor critica a la filosofia, com exposa en el text analitzat, per dues raons. D'una banda, critica l'escisió que fa Plató de la realitat, Per l'altre, rebutja la idea de Déu q tant empren ls filòsofs pr a expressar el més imperceptible d la realitat, i q ells situen com el primer i més important a pesar d sr l'últim i el més buit, cometent així altre greu error q la humanitat ha hagut d pagar en la seva Història. Davant aquesta última crítica a la filosofia, N extreu quatre tesi generals q resumeixen la seva idea: ls raons pr ls quals aquest món es considera aparent són falses i indemostrables, ls característiques q s'atribuïxen al món d ls idees són pròpies dl no-ser, no té sentit la creació d'altre món imaginari i la divisió d la realitat és símptoma d decadència. La metàfora “La Mort de Déu”, dóna lloc a la postura Nihilista, en la qual l'home està solament i perdut, el q N crida el “Últim home”. D'aquesta pèrdua d valors i d la identitat, sorgeixen dues posicions distintes: d'una banda, sorgeix l'angoixa, la solitud i el buit, i dóna lloc a l'existencialisme. Pr l'altre, la postura q va adoptar N, una posició creadora i q intenta recompondre i recuperar l'oblidat, creant un home nou i renovat, el q N denomina un “Superhome”, q diu sí a la vida, és autònom, lliure i creador d nous valors.