Màrius Torres: Estil, Temes i Influències

Característiques de l'Estil Poètic de Màrius Torres

A) Utilització de l'analogia com a eix vertebrador del poema.

B) El jo poètic s'adreça en ocasions a una figura al·legòrica.

C) Hi ha una voluntat d'acostar la forma del poema al seu contingut. Moltes vegades, la forma del poema subratlla el seu sentit:

• Cançó a Mahalta: l'agrupació dels versos de dos en dos suggereix el curs paral·lel dels dos rius del poema.
• Couperin, a l'hivern: s'alternen versos d'art major i menor per suggerir l'instrument que és al·ludit al poema.

D) Ús dels tòpics simbolistes com la música, la nit...

E) Utilitza la naturalesa i la música com a referents habituals.

F) Les figures estilístiques més utilitzades són la sinestèsia, l'antítesi...

G) Malgrat les circumstàncies personals doloroses del poeta, Torres es decanta vers l'aire reflexiu, el positivisme en la seva poesia.

H) Un tret que assoleix Torres és el de la musicalitat, aconseguida amb la disposició d'accents i el joc d'encavalcaments.

Temes de Màrius Torres

Torres parteix d'un nucli molt concret i molt reduït de temes.

A) La mort: Van conèixer la mort real de molts joves i també la mort simbòlica de molts projectes vitals i del món en què havien viscut fins aquell moment. A causa de la seva malaltia, Torres conviu amb el coneixement que la mort és propera. Dolç àngel de la mort (suavitza la duresa del trànsit i s'obliga a acceptar el dolor), Arbor mortis (el poeta reflexiona sobre el fet de morir).

B) El tema cívic: Màrius Torres és testimoni de la Guerra Civil, i ell parla sempre molt positivament, en el tema de la guerra civil, parla des de l'esperança. La ciutat llunyana, La galerna i el llamp.

C) La bellesa del món: El món té una bellesa fràgil i fugissera en què l'autor aboca molts dels seus poemes com: Els núvols.

D) La música: La música té una gran capacitat suggeridora d'estats d'ànim i ofereix moltes possibilitats de creació metafòrica. És un dels motius més tractats pel simbolisme i per Màrius Torres. Couperin, a l'hivern --- Mozart.

F) L'amor: És un tema molt secundari en Torres, ja que només el tracta en la sèrie de Cançons a Mahalta.

G) La transcendència, Déu i la religiositat: La poesia de Torres té una dimensió ontològica evident. Té sempre present la idea del Déu cristià, moltes vegades s'adreça a Déu. Pelegrins --- L'abisme de la llum.

Influències i Obres de Màrius Torres

En la poesia de Màrius Torres, hi van tenir una gran influència tant la figura del seu pare com les creences sobre la metempsicosi (el traspàs de l'ànima humana, en separar-se del cos pel fet de morir, al cos d'un altre ésser), la pròpia experiència del dolor i l'enfrontament amb la mort. La llengua dels seus poemes s'allunya de tot col·loquialisme o dialectalisme. L'obra més important es titula Poesies. Altres obres importants: Quaderns de l'exili (1947), Óssa Menor (1950), Ariel (1953), Cançó a Mahalta, Febrer, Lorelei, Tardor, etc.

Contextualització de Màrius Torres

Màrius Torres es distancia elegantment dels poetes de la Renaixença i dels Jocs Florals –entre els quals Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà– i se situa en la línia de poetes del simbolisme –Baudelaire– i del postsimbolisme –Carles Riba. La teoria poètica i la mateixa poesia de Màrius Torres s'oposen radicalment a la poesia declamatòria romàntica o postromàntica que té en els Jocs Florals la manifestació més característica i espectacular. Altrament, la poesia de Màrius –sobretot en la producció més ambiciosa i madura, de la qual són exemples molt destacats “Dolç àngel de la mort”, “Paraules de la nit” o “Pelegrins”– és un camí cap a la lírica essencial, un camí constant cap al temple interior; un camí que es vincula a una ètica personal en què la música, la transcendència i el catalanisme republicà són fonamentals.

Anàlisi del Poema "Pelegrins"

Pelegrins és un dels poemes més marcadament religiosos de tota l'obra poètica de Màrius Torres.

• a) Tema: La impossibilitat d'expressar amb paraules la realitat de Déu, i del qual deriva una religió entesa com a recerca interior de la divinitat.
• b) Context: El poema va ser escrit el 1939 i respon a una religiositat diferent de la catòlica oficial; una religiositat que el poeta va conèixer ─i que ell va fer evolucionar d'una manera molt personal─ en l'entorn familiar, adepte a la metapsíquica, i de tradició republicana i catalanista. Aquest entorn va tenir un pes indubtable en la Catalunya autònoma dels anys trenta del segle XX, sobretot mitjançant la figura d'Humbert Torres, metge i polític. Aquesta família haurà d'exiliar-se el 1939, en el moment de la victòria franquista.
• c) Forma: La tria estròfica del sonet alexandrí es deu a la voluntat de donar claredat i amplitud expressiva, sense renunciar a la contenció de la forma tancada i a la musicalitat de la rima, en un poema en què es tracta un tema essencial per a Màrius Torres.