Mario Bunge: Característiques de la Ciència, Mètodes i Lògica

MARIO BUNGE: característiques de la ciència: neutral, objectiva, sistemàtica, necessita un mètode.

Història

Al segle VI aC, a la Grècia clàssica, va sorgir una nova forma de plantejar les qüestions. Aquell pensament buscava respostes plausibles i racionals basades en l'observació. Entre els segles XVI i XVII, la revolució científica va desenvolupar cadascun dels seus propis mètodes.

Característiques específiques

Galileu (el primer de el món) va inaugurar una nova manera de fer i entendre la ciència, amb un mètode experimental.

Experiment

Galileu va introduir una novetat plena de conseqüències en la concepció del mètode científic i de l'observació: la situació ideal, sense fricció.

Matemàtiques

Galileu afirma que la natura respon a unes regularitats expressades mitjançant funcions matemàtiques. La quantificació, que aporta més precisió a les observacions i efectes, permet l'al·libi respecte del subjecte i de l'ambigüitat pròpia del llenguatge quotidià.

Tipus de coneixement: formal

No s'ocupa dels fets que passen a la realitat, sinó de les relacions entre símbols. Busca la coherència i l'absència de contradiccions. La seva certesa es basa en la demostració i no en l'observació.

Empíric/informal: parla de la realitat dels esdeveniments i les seves relacions. La seva certesa es fonamenta en l'experiment i l'observació. Busca la comprovació i la verificació (natural, social, humana).

Deductiu: va del general al particular. Objectiu: és vàlid en la ciència formal, no empírica.

Inductiu: va del particular al general. Avança proposant principis i lleis aplicables a tots els esdeveniments similars. Des de el seu punt de vista, contradiu els principis del mètode científic ja que comença per l'observació neutral, i proposa proves no segures.

Hipotètic: combina l'intent de explicació de les dades empíriques que es fa en la inducció, amb la generalització i la consideració de la deducció (mètode científic).

Visió ingènua: pensa que la ciència és un saber objectiu, imparcial i segur. Accepta acríticament la seva independència i neutralitat.

Argument: la major part depèn de les institucions polítiques i econòmiques. Les prioritats econòmiques i socials determinen les inversions. No cal tramitar la ciència galàctica, sinó equips i aparició comuna de científics internacionals que vetllin per l'objectivitat.

Verificació: comprova si el que diu la hipòtesi passa realment al món. Objectiu: moltes vegades no es podrà comprovar, i en un futur pot aparèixer una contraexemple que no es compleixi segons la hipòtesi (prova).

Falsació: només cal trobar un cas.

LÒGICA: Definició: estudia la validesa dels raonaments.

Argument: consta de premisses i conclusió.

Enunciat: qualsevol afirmació de la qual pot dir-se que és veritable o falsa. Té sentit i significat. No és una pregunta ni una exclamació. Simple: no es pot descompondre. Compost: es pot descompondre.

Regla deductiva: si les premisses són veritables i el raonament és vàlid, la conclusió necessàriament ha de ser veritable.

Regla inductiva: les conclusions són probables i mai segures.

Validesa del raonament: les premisses són veritables o falses; el raonament no. És un raonament correcte o vàlid. Per complir, requereix dues condicions per a una conclusió veritable: la correcció del raonament i la veritat de les premisses.

Lògica formal: s'ocupa de l'estructura del raonament, no del contingut. L'enunciat lògic: està la validesa formal dels raonaments tenint en compte el seu valor de veritat.

Lògica de l'enunciat: estudia la relació de l'enunciat dins d'un raonament.