Marco Polo i Venècia: viatge a la Xina al segle XIII
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,56 KB
Venècia és una ciutat meravellosa, anomenada «la perla de l’Adriàtic». Voltada d’aigua per tots els costats, els seus carrers són canals solcats per embarcacions. Durant l’Edat Mitjana els venecians van convertir la ciutat en una gran potència marítima i les seves naus dominaven la Mediterrània en competència amb els genovesos i els catalans. Al segle XIII aquesta república marítima era un autèntic imperi comercial, amb bases i factoreries per tota la Mediterrània. Els venecians comerciaven amb tot el món i, a través dels ports d’Alexandria (actual Egipte), Bizanci (Estambul, Turquia) i Kaffa (mar Negre, actual Crimea), recollien el comerç procedent de l’Orient llunyà: seda de la Xina, espècies de l’Índia i altres productes exòtics procedents d’aquelles terres encara poc conegudes pels europeus.
Alguns mercaders venecians, viatgers europeus i religiosos cristians es van arriscar a viatjar fins a l’Orient llunyà per conèixer millor les terres que donaven aquelles riqueses fabuloses que arribaven habitualment a través dels comerciants islàmics. El més famós d’aquests viatgers medievals va ser Marco Polo, que va remuntar la ruta de la seda i va arribar fins a la Xina.
Itinerari i estada a la Xina
L’any 1271 Marco, amb el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo, va emprendre el llarg viatge. Van desembarcar a Sant Joan d’Acre (Síria), territori en poder dels europeus des de les croades; van travessar Armènia i van arribar a Tabriz, al Kurdistan persa (actual Iran). Van creuar les muntanyes i els altiplans de Pèrsia i van arribar al golf Pèrsic a Ormuz. Van remuntar cap al nord fins a l’Afganistan. Un cop allí, van iniciar l’ascensió de les muntanyes del Pamir, «el sostre del món», l’última gran barrera muntanyosa que els separava de les planures desèrtiques del Gobi i de la Xina.
A través de les grans estepes i dels deserts mongòlics van divisar finalment els confins de Catai (la Xina) i van entrar a la capital, Pekín. Era l’any 1275; els haurien calgut, per tant, quatre anys d’aventures i perills per aconseguir el seu objectiu. Van residir a la Xina durant setze anys. En aquest temps van ser convidats del gran khan, que els va protegir i fins i tot els va confiar l’administració d’algunes províncies.
El seu retorn a Venècia va començar quan el khan els encarregà d’escortar una princesa xinesa que havia de contraure matrimoni a Pèrsia amb un dels sobirans d’aquest país. Marco Polo va dirigir l’expedició, que va seguir la via naval, costejant Sumatra, Indoxina i Malàisia. El viatge fou molt perillós i va costar la vida a molts membres de la tripulació. Van arribar finalment a Pèrsia i hi van residir durant nou mesos; d’aquí es van dirigir a Bizanci, on van emprendre el retorn definitiu a Venècia. Després de vint-i-cinc anys d’absència van arribar novament a casa. Marco Polo va relatar els seus viatges en un llibre que va resultar molt útil per al coneixement geogràfic de l’Orient.
Context històric i pregunta
Marco Polo va viatjar al segle XIII en l’època de Jaume I... Explica’n el context.
Context del segle XIII
Cal recordar que, a l’època del segle XIII, hi havia parts del món desconegudes a causa de diversos factors històrics: la desaparició de l’Imperi Romà, l’impuls de la civilització musulmana i, més endavant, l’expansió dels mongols. Els mongols van constituir l’imperi més gran que s’ha vist, de mar a mar, del Pacífic a l’Atlàntic; això va obrir rutes i connexions comercials que van facilitar els viatges de llarg recorregut com els de Marco Polo. Alhora, la limitada alfabetització en algunes zones i altres condicions socials i polítiques van condicionar la transmissió del coneixement. Aquesta combinació d’obertura i limitacions va propiciar que comerciants com el pare i l’oncle de Marco i ell mateix fessin un important viatge comercial des de Venècia fins a l’Orient.
Itinerari resum del viatge
- Sant Joan d’Acre (Síria)
- Armènia
- Tabriz (Kurdistan persa, actual Iran)
- Ormuz (golf Pèrsic)
- Afganistan i muntanyes del Pamir
- Estepes i deserts mongòlics
- Pekín (Catai, Xina)
- Retorn marítim: Sumatra, Indoxina, Malàisia
- Pèrsia, Bizanci i finalment Venècia
Si cal, puc adaptar aquest text per convertir-lo en una exposició, en un resum per a estudiants o en una entrada optimitzada per SEO amb metadades i descripció per a cercadors.