De la Marca Hispànica als Regnes Cristians: Formació i Expansió a la Península Ibèrica
Ciencias sociales6,15 KB
De la Marca Hispànica als Regnes i Comtats Pirinencs
La regió pirinenca, part de l'Imperi Carolingi, va veure com Carlemany fundava la Marca Hispànica, dividint el territori en comtats. La missió principal d'aquests comtats era protegir l'imperi de les incursions musulmanes.
Al segle IX, amb la dissolució de l'Imperi Carolingi, es van formar tres nuclis cristians diferenciats a la Península Ibèrica: Navarra, Aragó i els Comtats Catalans.
La Creació del Regne de Navarra
Al segle IX, el comte Ènnec de Pamplona va aconseguir expulsar les tropes franques, donant origen al Regne de Pamplona, que més endavant es va anomenar Regne de Navarra.
Durant el segle X, la dinastia Ximena va governar i va expandir la seva influència per la Rioja i Àlaba.
El període entre el 1000 i el 1035 va ser un moment d'esplendor sota el regnat de Sanç III el Gran, considerat el rei cristià més poderós de la península. Durant el seu mandat, els comtats aragonesos, Castella i part de Lleó van passar a formar part de Navarra.
Els Comtats d'Aragó
El comte Asnar i la seva família van aconseguir la independència d'Aragó. Després d'un període (922-1035) en què Aragó va estar sota la influència de Navarra, la mort de Sanç III el 1035 va permetre la seva independència definitiva.
Els Comtats Catalans
Els reis francs van organitzar els comtats que conformaven la Catalunya Vella, inicialment governada pels francs. Aquesta situació va perdurar fins a l'època de Guifré el Pilós. Posteriorment, al segle X, els francs van ser substituïts per nobles locals, que es van consolidar com un poder independent dels reis carolingis.
Organització dels Territoris Cristians
L'estructura dels regnes cristians es basava en diversos pilars:
- El Rei: Era la màxima autoritat, responsable de les decisions polítiques i de la direcció de l'exèrcit. La seva cort era ambulant, formada per les persones que treballaven directament amb ell.
- El Vassallatge: Davant la manca d'exèrcits permanents, les guerres es vinculaven mitjançant el sistema de vassallatge, que establia llaços de fidelitat i servei militar.
- El Repoblament: Es va fomentar l'establiment de pagesos lliures en les noves terres. L'economia es basava principalment en una agricultura de subsistència, amb poc comerç.
- Xarxes de Fortaleses: Es van construir per a la protecció i defensa del territori, així com per al control de les terres repoblades.
La societat estava composta per cristians, mudèjars i jueus (sovint perseguits). Aquestes diferents cultures convivien, sovint separades les unes de les altres.
L'Avenç dels Regnes Cristians
L'Avenç fins al Duero
Durant els segles IX i X, la zona del Duero era gairebé deserta a causa de les incursions musulmanes. Els cristians van colonitzar la terra mitjançant grups de pagesos, establint-se progressivament.
Conquesta de les Valls del Tajo i l'Ebre
La dissolució del Califat de Còrdova el 1031 va provocar la divisió d'Al-Àndalus en nombrosos regnes de Taifes. Aquesta fragmentació va afavorir l'expansió cristiana, i els musulmans sovint pagaven pàries (tributs) per evitar atacs.
Entre els segles XI i XII, Portugal i Castella van avançar cap a l'est. Aragó va conquerir Saragossa i Terol, mentre que els comtats catalans es van expandir cap al sud, ocupant els territoris entre el Llobregat i l'Ebre, així com les zones interiors de Lleida, formant la Catalunya Nova.
Organització Territorial
Després de conquerir un territori, aquest es dividia en una ciutat (la capital) i nombrosos llogarets que en depenien. Per afavorir l'emigració, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a les ciutats.
Conquesta de la Vall del Guadalquivir, la Costa Mediterrània i les Balears
La Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212 va significar una derrota decisiva per als musulmans, obrint el territori d'Al-Àndalus als cristians. Portugal va conquerir l'Algarve; Castella, Andalusia i Múrcia; i la Corona d'Aragó, València i les Balears (a partir de 1230).
Bona part dels territoris conquerits es van convertir en grans senyories a causa de la manca de pobladors, sent terres treballades per serfs.
La Corona de Castella
L'any 1230 es va produir la unió de Castella i Lleó, i Ferran III va fundar la Corona de Castella.
- El 1085, Alfons VI va incorporar Toledo i la vall del Tajo a Castella.
- Després de la derrota dels musulmans el 1212, Ferran III i Alfons X van conquerir Andalusia.
Govern de la Corona de Castella
La Corona de Castella es va configurar com un únic estat, amb institucions i una mateixa llei. El rei tenia la capacitat d'elaborar les lleis, jutjar i declarar guerres.
Les Corts no podien legislar; la seva capacitat més important era aprovar o negar els impostos sol·licitats pel monarca.
Economia i Societat a Castella
L'economia castellana es basava principalment en l'agricultura i la ramaderia. La llana de l'ovella merina va ser fonamental per a la indústria tèxtil. Les mestes eren reunions de ramaders per resoldre qüestions del seu ofici. L'any 1273, Alfons X va crear l'Honrado Concejo de la Mesta. També eren importants les fires, com la de Medina del Campo.