Màquines tèrmiques i estructures de dades: motors, cicles i conceptes
Màquines tèrmiques i motors
L’energia tèrmica administrada a un motor tèrmic no es transforma totalment en energia mecànica. Una part es dissipa en forma de calor i, si no s’aprofita d’alguna manera, es considera una energia perduda.
Màquines de combustió externa
En les màquines de combustió externa el combustible es crema fora de la màquina per escalfar aigua fins a convertir-la en vapor. El vapor a pressió condueix el mecanisme que transforma la seva força en energia mecànica (per exemple, la màquina de vapor).
Màquines de combustió interna
En les màquines de combustió interna el combustible es crema a l’interior del motor i l’expansió dels gasos es transforma en energia mecànica.
Motors rotatius i alternatius
Motors rotatius: la conversió de l’energia tèrmica en moviment motriu es produeix en mecanismes rotatius sense elements intermediaris (per exemple, turbina de vapor).
Motors alternatius: la primera transferència d’energia es produeix sobre un element, anomenat èmbol, que té un desplaçament rectilini alternatiu (anada i tornada). Aquest moviment s’ha de convertir en giratori a través d’un sistema de biella-manovella (per exemple, màquina de vapor adaptada o motors alternatius).
Motor d’encesa per espurna (motor Otto)
El motor d’encesa per espurna, conegut també com a motor Otto, té 4 temps i és la base del motor d’explosió de gasolina/benzina. Dos sistemes principals per portar la gasolina del dipòsit al motor són el carburador i l’injector (la injecció és més eficient que el carburador). La inflamació de la gasolina a l’interior de la cambra de combustió s’ha de provocar mitjançant una espurna o guspira elèctrica produïda per la bugia.
Cicle de 4 temps (motor Otto)
- 1r temps: admissió — L’èmbol es troba en el PMS (punt mort superior). La vàlvula d’escapament està tancada i la vàlvula d’admissió s’obre. Quan l’èmbol baixa provoca una succió que aspira l’aire exterior, que entra barrejat amb una petita quantitat de gasolina (polvoritzada per l’injector). Aquesta fase acaba quan l’èmbol arriba al PMI (punt mort inferior).
- 2n temps: compressió — La vàlvula d’admissió es tanca i l’èmbol inicia l’ascens fins arribar al PMS. La barreja d’aire i gasolina assoleix la seva màxima compressió.
- 3r temps: explosió (escapça/entesa) — La bugia genera l’espurna (guspira) per inflamar la barreja d’aire i gasolina. La bugia rep una alta tensió; quan l’arc voltaic salta entre els elèctrodes, inflama la barreja i es produeix una forta explosió. Els gasos s’expandeixen i empenyen l’èmbol cap al PMI.
- 4t temps: escapament — Quan l’èmbol arriba al PMI s’obre la vàlvula d’escapament i els gasos surten a l’exterior impulsats per la pujada de l’èmbol. Quan l’èmbol arriba al PMS, aquesta vàlvula es tanca i el cicle es reinicia amb el temps d’admissió.
Motor dièsel
El motor dièsel és un motor de 4 temps en què la inflamació de la mescla d’aire i combustible es fa per compressió, sense espurna. El combustible és gasoil. En el temps d’admissió només entra aire al cilindre; aquest aire és fortament comprimit en la fase de compressió i arriba a una temperatura molt elevada (de més de 600 graus). Els motors dièsel són més robustos que els de gasolina: tenen un millor rendiment i són més duradors.
Formules i unitats rellevants
Formules de cilindrada:
- Volum del cilindre = superfície de la base × altura
- Cilindrada = Diàmetre del pistó (o pistons) × Cursa × nombre de cilindres
- 1 L = 1 dm³ = 1000 cm³
Formules de consum d’un vehicle:
Exemple de fórmula per calcular el consum: C = L : 100 km = X L : X km recorreguts (adaptar segons les dades disponibles).
Estructura de dades i programació
Una estructura de dades en aquest context s’introdueix dins d’un marc més ampli: un programa és un conjunt d’instruccions escrites per realitzar una tasca específica en un ordinador, un telèfon o altres aparells tecnològics programables. Aquesta sèrie d’instruccions escrites en algun llenguatge de programació s’anomena codi font.
Llenguatge de programació i llenguatge màquina
Un llenguatge de programació és un llenguatge artificial utilitzat per crear programes informàtics, i permet controlar el comportament d’una màquina digital. Un llenguatge màquina o codi màquina és un sistema d’instruccions i dades codificats en un codi binari (zeros i uns) que la màquina pot executar directament.
I.D.E. (Entorn de desenvolupament)
IDE (Entorn de Desenvolupament Integrat) és una eina de programari que facilita l’edició, compilació i depuració de programes, integrant diferents utilitats per al desenvolupador.
Variables i constants en programació
Variable: correspon a un espai de memòria pertanyent a un tipus de dada concret. En la declaració d’una variable cal indicar el tipus al qual pertany (per exemple, enter, real, booleà, etc.). Tenim variables senceres, reals, booleanes, etc. Distingim tres parts fonamentals en la vida d’una variable: declaració, assignació i ús (lectura/escriptura).
Constant: una constant és una dada el valor de la qual no pot canviar durant l’execució del programa. Rep un valor en el moment de la compilació o definició i aquest roman inalterat durant tot el programa.
Operadors aritmètics
| Operador | Exemple d’ús | Operació |
|---|---|---|
| + | A + B | Suma |
| - | A - B | Resta |
| * | A * B | Multiplicació |
| / | A / B | Divisió |
| % | A % B | Resta o residu d’una divisió entera |
-- Fi del document corregit --