Maquines i Mescanismes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,14 KB

 
Maquines sim. (palanca politja) La palanca es una maquina simpla composta per una barra rigida que es mou al voltant de un punt de suport D'aquesta manera, permet transmetre des d'uun punt fins a un altre una força aplicada, amb la qual cosa s'obte una força mes gran o un moviment diferent . Hi ha tres tius de palanques 1r 2n 3r genere Exempe del troncâ ·/. I té el punt de suport entre l'obstacle desitjat i la força permanent 1r genere/. carreto s'utliitza per transportar pesos molt pesants el pes esttà entre el suport i el punt on fem la força 2n genere /Una canya de pescar es una pelanca de 3r genere en aquest tipus de palanques la força s'aplica entre el punt de suport i el pes que es vol vèncer Amb aquestas palanques s'aconsegueix que l'objecte faci un recurregur mes llarg . Hi ha molts tipus de palanques cuatidians balancí llecataps, cisalla manual, palancael cavi de marxes d'un contxe, les tisores ,rem metodes que queden ocults en el mon de les maquines...Maquines:Conjunt més o menys complex de peces sòlides que serveix per a transformar un tipus d'energia en treball o en un altre tipus d'energia, o bé per a aprofitar l'acció d'una força per tal de produir certs efectes Mecanismes: Arranjament complex de les parts d'una màquinaConjunt d'elements mecànics que fan una funció determinada dins el conjunt d'una màquina o un aparell més complex. Seguim amb les maquines simples Ignasi. no et preucupis confia amb mi. Politges: Una politja té la forma d'una roda amb la superficié lateral amb forma de canal per on es fa passar una corda i un forat al centre pe muntarl-es Dos tipus Nasi Simpla Mòbil Simple: L'objecte galleda desitjat puja mes fàcilment perquè camviem el sentit de la força i el nostre pes ajuda estirar. i les mobil : Amb una politja mobil i unaltra de fixa al sostre hem de fer la meitat de força que l'altre pero durant un recoregut de longuitot doble. Polispats : El conjunt de la politja mobil i la politja fixa al sostre s'anomena polispat : estan formats per un bloc de politges fic alsostre o a un suport i un altre bloc de piolitges mobil que esta acoblat al primer bloc per mitjà d'una corda un cable o cadena les grues per exemple. Els mecanismes defint a dalt mes iformacio aki: ex trensmetre un moviment o augmentar o disminuir la velosit . El moviment cirucular, el mes habitual en les maquines es proporsionat en general per algun tipus de motor Per transmetre el moviment circulad d'un motor a altres parts d'una maquina s'utilitzen mecanismes coma ara politges engranatges i rodes dentades que es munten sobre els eixos entre las cuals es vol fer la trensmisico aquits mecanismes es pot camviar la velositat o el sentit de gir respecte al motor l eix de la qual trensmet el moviment s¡anomena eix motor i el que el rep eix conduit dels dos eixos gira mes rapit es el que porta la roda mes petita . Si? Politges de transmicio s'utilitzen per transmetre el moviment circular entre dos eixos situats a certa distancia per mitja d'una corretja que les abraça . la friccio que es crea pel contacte entre les politjes i la corretja es la que origina la transmicio Les primeres politjes eren planes i feien servir corretges de cuir ... Tipus de corretges Planes traèzoidal estriada dentada rodona amb les corretjes planes rodones o trapezoidals la transmicio admen diverses disposisions : 1 Amb la corretja en auqewsta posicio totes dues politjes giren en els mateix sentit o o / amb la corretja encreuada es camvia de sentit el gir dels eixos 0x0 / D'aquesta manera es pot transmetre moviment entre eixos no paralels 0xI / Engranatges son peceses dentades que transmeten el moviment circular entre eixos propers per l'empenyiment de les dents d'una peça sobre l altra aixi quan una roda gira arrosega l'altre./ Com que les dents encaixen amb els engranatges s'evita q ue la corretja llisqui en les politjes de transmicio â¢Per transmetre el moviment entre eixos paralels s'utilitzaen engranatges cilindrics.Dos unics engranatges giren en sentit contrari. Per invertit el sentit de gir es necesari intercalar un tercer engranatge entre els eixos de la transmicio â¢A vagades cal disposar d'un sistema d'engranatges amb eixos perpendiculars en aquets casos es poden emperar els anomenats engranatges conics en els quals les dents estan retlades sobre un con en comptes d'estar-ho un cilindre o el sistema pinyó-corona Cargol sense fi : transmet el moviment circular entre dos eixos que estan en angle recte Consisteix en un cargol montat sobre un eix que engrana amb una roda dentada muntada sobre un altre eix perpendicular. Cada volta un dent (guitarra) Rodes dentades i cadenes La transmicio per rodes dentades i cadenes de baules combina la funcio de politges (transmetre el moviment entre eixos distants) amb l avantatge dels en granatges no hi ha lliscament ) les baules estan construides per petites plaques corrons uniuts per passadors, formant articulacions Hi ha certs mecanismes capaços d e transformar un moviment circular en un moviment linial Per exemple per pujar o baixar el tamboret d'un fotomaton cal fer girar el seient de pujada i baixada Alguns d'aquets mecanismes son el cargol el sistema pinyo-cramallera les llaves i les rodes exentriques Ara les explicarem Cabanes Cargol per canviar una roda d'un cotxe es fa servir un gat en giar el cargol apropa les famelles i el cotxe s'eleva el movient circular de la manovella es transforma en moviment linial que equival al desplaçament vertical cap aumunt del cotxe El mateix mecanisme es present en altres exemples com ara el carfol de vanc la mordassa el compas i algunes eines Els funicolars porten una roda amb dents( pinyo) que engrana amb una barra dentada situada entre les vies ( cremallera) el motor da girar la roda sobre la barra dentada i obliga el tren a avança i al inreves es a dir cramallera gir pinyo La lleva mes mes simple te forma d'una roda amb un reprès en girar la lleva el repres empeny una peça guiada anomenada seguidor que es mou cap amunt i cap avall durant el tranm repres i que s'atura daurant el tram sense repres El moviment cirvular de la lleca es transforma amb moviment linial que efectuar el anomenat seguidor Biela Manovella El mecanisme transforma el gir en moviment rectilini de vaive pero tambe funciona al l'inrevés es present en motlells maquines industrials i en saltres coma ara la maquina de cosir Dibuis 1 Manovella Pal que puja amunt--Circul envoltari trejectoria circular del punt d'unió entre biela i la manovella pal d'unio que baixa fins la rodona biela i fodoneta embol . Quant la barra o disc de la manovella fa voltes un extrem de la biela gira amb manovella. L'altre ectem unit a un embol guiatt, fa que l'èmbol descrigui un moviment rectilini alternatiu. Es un mecanisme reversible. ja que el moviment altrenatiu de l'embol es pot conevertir en moviment circular de la manovella. Cigonyal Si es disposen diversos sistemes biela manovella en un eix comu , es fofrma un cigonyal de la mateixa manera el cigonyal transforma el gir en moviment de vaivé o viceversa El cigonyal es un dels mecanismes mes importants dels motors de combustio pero tambe s'utliltza en altres objectes molt diversos el moviment dels cavallets d'una fira s'aconsegueic mitjençant cigonyals ocults en l'estructura Dibuix:Castell baixa puja pal al costat esquerra. Per que una màquina reaalitzi determinat moviment s'han de tenir en compte la velositat adequada la mida els elements diferents evt... Ajustar la velositat al movimant Amb politges engranatges i rodes amb cadenes , pot variarse la velositat del moviment si fen sercir una roda de m ida diferent en tots els casos la roda mes petita girara a mes velositat Les velositats dels eixos conduit i motor ( n1 i n2 ) s'expressen en voltes o rebulucions per minut (rpm) El quasient entre tots dos valors s'anomena relació de transmicio i es representa amb (i) La relacio de transmicio es pot expressar en funcuió del diàmetre de les politges (d1 i d2) o el nombre de dents de les rodes dentades (z1 z2) Exercisis resultants 1 `Politges S i n1 = 2000 rpm d1 = 24 mm d2 = 48 mm Utilitxan la relacio de rensmicio i substituintsense la z per tant substituint i relitzan la regle de 3 ens donaria 100 rpm Parant de politjes 2 Engranatges si n1 = 100 rpm z1 =8 dents z2 = 16 dents tenim que sense la S'obte en aquest cas que la roda girara a 500 rpm 3 En un cargol sense fi Si n1 =2400 rpm z1 = 1 dent z2 = 8 dents tenim que sense d el pinyo girarà 300 rpm

Entradas relacionadas: