La maquina de vapor que va suposar
Ciencias sociales5,69 KB
TEMA 3:
La Revolución industrial va suposar un creixement continuat i accelerat de l'economia que va transformar tots els àmbits de la vida humana. No va ser un procés aïllat, sinó que va anar acompanyada `'altres revolucions, com l'agrària, la demogràfica, i la dels transports i les comunicacions. Amb la Revolució Industrial, el treball va passar d'utilitzar la força muscular com a energia principal a efectuar-se amb màquines que s'alimenten d'altres fonts d'energia, com el carbó, l'electricitat o el petroli. La Revolució industrial s'inicià a la Gran Bretanya entre el 1760 i el 1780, i es va estendre a altres països europeus i als Estats Units. Anglaterra tenia: Capital (diners per invertir), Burgesia nombrosa i activa de dirigir el procés de transformació, Molta mà d'obra (gràcies al creixement de la població i a l'emigració, Materies primeres i fonts d'energia, facilitats per a la comunicació i formació científica moderna.
La revolució agrària:
La concentració de terres en grans finques tancades, La introducció de conreus mes productius, La substitució del guaret per la rotació quatriennal de conreus i l'ús d'adobs, l'us de noves eines i màquines, el drenatge de zones humides per posar-les en conreu i l'extensió dels regadius mitjançant obres de rec. La selecció de races animals.
Indústria tèxtil:
La Revolució Industrial va modificar profundament les tècniques artesanals tradicionals. La manufactura tèxtil cotonera va ser la primera a modernitzar-se. L'invent clau va ser la màquina de vapor (James Watt, 1769) que transformava en moviment la força expansiva del vapor d'aigua. Va suposar un canvi crucial. El sistema fabril consistia en la concentració dels treballadors i les màquines en grans edificis industrials, les fàbriques, on tenia lloc la divisió del treball.
Altres indústries:
Per poder establir fàbriques de teixits calien diversos recursos, com ara són la maquinaria, combustible imatèries primeres. A conseqûència d'això es van desenvolupar paral.Lelament altres activitats industrials:
Metal.Lùrgia:
Es dedicava a fabricar elements de metall.
L'explotació minera:
va anar de la mà de la metal.Lùrgia, ja que per produir ferro es necessitava molt carbó. La indústria química:
aconseguí obtenir per procediments artificials varies substàncies, (àcid sulfúric, clor, sosa, i fins i tot les primeres fibres artificials. L'aplicació de la màquina de vapor per facilitar els despláçaments de mercaderies i persones va provocar una revolució dels transports. El canvi més important va arribar quan George Stephenson va inventar la locomotora. La màquina de vapor es va adaptar al transport fluvial i marítim, i els velers de fusta van deixar pas als vaixells de vapor.
Es va desenvolupar el sistema postal a l'abast de tothom i Samuel Morse va inventar el telègraf elèctric. La Revolució del comerç va afavorir els intercanvis comercials. Els territoris colonials van començar a estar més ben comunicats amb la metrópolí. El transport de persones també va augmentar. Durant la industrialització va néixer una societat de classes Burgesia:
va ser el grupo preponderant de la nova societat. Eres els propietaris de les fàbriques i dels mitjans de producció.
Proletariat:
era la classe treballadora, sensa cap mena de propietat, treballaven moltes hores a les fàbriques i mines per un sou molt baix, pero era l'únic remei que tenien.
El sistema capitalista es basava: l'activitat econòmica que està en mans de la iniciativa privada, l'estat no intervé i els mitjans de producció son propietat de la burgesia capitalista. El sistema financer en el desenvolupament del sistema industrial, les empreses necessitaven cada cop més capital, es van formar societats anònimes en les quals participaven diversos accioistes, també es van formar els bancs, on es feien préstecs amb el compromís de retornar-lo.
Organitzacions obreres:
L'impacte de la industrialització va ser molt negatiu per a les classes humils. Els obrers, de seguida, van adquirir consciencia de classe, es van adonar que tots els treballadors compartien la mateixa realitat i uns interessos comunds, per tal de millorar la seva situació laboral, calia que lluitessin contra els burgesos. Amb aquesta intenció reinvindicativa van néixer a la Gran Bretaña els primers sindicats.
La vaga va esdevenir la principal mesura de pressió sindical contra els patrons. El Parlament britànic va aprovar el decret de fàbriques, que reduïa a Déu hores el treball de dones i nens menors de 18 ans i a vuit hores el del nens de 9 a 13 anys i prohibia que els menors de 9 treballessin.
Els nous pensadors socials van analitzar críticament el capitalisme, i van proposar alternatives.
Socialisme utòpic:
Confiava que l'acció dels individus portaria al naixement d'un nou sistema econòmic basat en la igualtat social.
(Henri de Saint-Simon, Robert Owen, Charles Fourier). El socialisme científic anà més enllà en proposar un programa d'acció política, pronosticaren que una revolució obrera destruiria el sistema capitalista (Karl Marx i Friedrich Engels). L'Anarquisme propugnava la desaparició de qualsevol tipus d'autoritat i de propietat.