Les primeres manifestacions literàries i els goliards

1res manifestacions literàries

Al segle XII trobem els dos textos més antics en la nostra llengua:

• Forum Iudicum: Una traducció de les antigues lleis visigòtiques que esdevé una fita per a l'estudi de la llengua i la història del Dret.
• Homilies d'Organya: Aplec de sis sermons de finals del segle XII i principis del XIII. Tracten el compliment de les disposicions dels concilis de Magúncia, Reims i Tours, que recomanaven la predicació en llengua vulgar.

Les Homilies estan escrites en llatí (llengua culta), però la narració en la llengua del poble presenta fragments dialogats enunciats en llatí i seguits de la seva traducció. Existien altres obres religioses destinades a acostar l'home a l'Església i a la Bíblia, que permeten imaginar una primitiva cançó religiosa mentre el llatí anava quedant desplaçat.

Poesia profana

No hi ha gaire documentació sobre la poesia profana (no religiosa). La producció lírica, amorosa i satírica més antiga estava escrita en occità (llengua bessona del català). No era una poesia per ser cantada en la llengua que el poble parlava; els aristòcrates adoptaren la lírica en occità per cantar a les dones, mentre que el poble feia la seva pròpia poesia lírica i narrativa en la seva llengua.

Els Goliards

L'origen del terme goliard prové d'un bisbe anomenat Golies, cèlebre per la seva inclinació al joc i a les renyines, del qual es declaraven deixebles. Altres autors suggereixen que ve de guia, en referència a l'afecció per la beguda i el menjar. El terme va evolucionar per designar gent rebel, de vida poc ordenada, que anava d'un lloc a un altre. Al segle XIV s'associa a la figura del joglar en la literatura anglesa i francesa.

Al segle XIII, amb l'aparició de les universitats i l'auge de les ciutats, els estudiants es van sumar als clergues i viatjaven de ciutat en ciutat recitant i cantant poesies a canvi d'allotjament i menjar. Els seus temes incloïen:

• Aspectes de la vida quotidiana.
• Relacions amoroses llicencioses.
• Diners, jocs d'atzar, el vi i les tavernes.
• Burles sobre la ignorància i la hipocresia de clergues i dignataris de l'Església.

Inicialment escrivien en llatí, i després en llatí vulgar. Eren autors cultes que utilitzaven fonts de la poesia clàssica (grega i llatina) i la Bíblia, emprant estrofes populars amb gran varietat de rimes, ritmes i una mètrica innovadora.

Carmina Burana

Provinent d'Alemanya, és un compendi de cants goliardesos en llatí quasi macarrònic, que barregen fragments de noves llengües vulgars. Els seus arguments provocaven la irritació del clergat. La força irresistible de l'amor carnal, la joventut i la primavera hi tenen una expressió literària fresca, acompanyades de música escrita. Es divideixen en quatre tipus de composicions:

1. Obres profanes amb temàtica de joventut i amorosa.
2. Cançons de taverna, de dones, de beguda i de fortuna.
3. Paròdies d'obres religioses.
4. Peces religioses que formen un drama litúrgic.