Maman louise bourgeois ficha tecnica

MAMAN

FITXA TÈCNICA

Aquesta escultura exempta és obra de Louise Bourgeois.
És de l’any 1999. És d’estil Expressionista. La seva tècnica és resultat de la combinatòria de diferents materials: bronze, acer inoxidable i marbre. És de grans dimensions i es troba al museu Guggenheim de Bilbao.

CONTEXT HISTÒRIC

Els anys noranta són anys de creixement econòmic per Europa. A Espanya el sistema democràtic està consolidat i Espanya forma part de la Uníó Europea.

La ria de Bilbao i el seu entorn natural havia quedat molt malmès  per l’impacte provocat per més d’un segle d’indústria siderúrgica. A la dècada dels vuitanta del Segle XX,  l’Ajuntament i el govern autònom del País Basc van decidir recuperar la ria com espai de passeig per als ciutadans i dotar-la d’un significat emblemàtic. Les institucions es posaren en contacte amb la fundació Guggenheim que volia obrir representacions per diferents ciutats europees.  El resultat de les negociacions obriren el pas al que avui es coneix com Museu Guggenheim. El disseny de l’obra s’encarregà a l’arquitecte Frank O.Gehry, representant del moviment Deconstructivista.

Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del Segle XX. Bourgeois ingressà a la Sorbonne, on estudià geometria i matemàtiques, disciplines que l'ajuden a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys com a pintora.  L'any 1938 es traslladà a Nova York amb el seu marit i allà abandonà paulatinament la pintura per dedicar-se a l'escultura. Com escultora mostrà  una gran habilitat per treballar amb diferents materials i un estil molt personal.  El reconeixement de la crítica artística no li arriba fins l'any 1982, quan el MOMA de Nova York organitza una exposició retrospectiva, convertint-se en la primera dona en assolir aquesta fita.

Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha oscil·lat entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s’ha vist enriquida pel contacte amb el Surrealisme parisenc, l’expressionisme abstracte de Nova York, així com també pel diàleg mantingut amb l’art de les tribus índies i africanes. Tanmateix, com ella mateixa va revelar, la seva obra és, bàsicament, autobiogràfica.

CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES

Temàtica

 
Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada Spider (Aranya). És una escultura de bronze que s’eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao.

Descripció formal o composició

L’aranya, de grans dimensions, té una estructura que recorda vagament la dels arcbotants de les catedrals gòtiques. Les potes no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l’aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecte, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les conformen a mode de trossos de tela.Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous.

Bourgeois combina molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.

ICONOGRAFIA O SIGNIFICAT

La funció d’aquesta escultura gegantina és decorativa, evidentment, però aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil.

No obstant, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, doncs connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista. De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera a l’obra d’aquesta escultura des de 1940.

Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la relació amorosa que el seu pare van mantenir amb  la institutriu que l'educà, relació que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar.

Per Bourgeois aquest insecte expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous, com per filar la teranyina que necessita per a caçar la seva presa. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Una dicotomia que també es pot percebre en la forma, doncs les dimensions monumentals de l'escultura resulten amenaçadores, si bé, les llargues i primes potes de l'aràcnid que protegeixen, alhora, la vida dels seus fills semblen inofensives. Així doncs, es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit –com fa l’aranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.